IEEE 802 és una «família» d'estandards tècnics sobre xarxes d'àrea local (XAL, en anglès LAN) i xarxes d'àrea metropolitana (MAN) que van ser establerts pel Comitè d'Estàndards de Xarxa d'Àrea Local (LMSC o Lan/Man Standards Commitee en anglès) de l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) a Nova York. Va ser creat el 1980. El comité col·labora i coordina el treball amb altres organitzacions, així certes normes ara són publicades per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO).

Alguns de llurs estàndards tècnics són molt coneguts: Ethernet (IEEE 802.3), o Wi-Fi (IEEE 802.11), Bluetooth (IEEE 802.15).

Se centra a definir els nivells més baixos (segons el model de referència OSI o sobre qualsevol altre model), concretament subdivideix el segon nivell, el d'enllaç, en dos subnivells, el d'enllaç lògic, recollit al 802.2, i el d'accés al medi. La resta dels estàndards recullen tant el nivell físic, com el subnivell d'accés al medi.

Història Van decidir estandarditzar el nivell físic, el d'enllaç i superiors. Van dividir el nivell d'enllaç en dos subnivells: el d'enllaç lògic, encarregat de la lògica de re-enviaments, control de flux i comprovació d'errors, i el subnivell d'accés al medi, encarregat d'arbitrar els conflictes d'accés simultani a la xarxa per part de les estacions.

Per a final d'any ja s'havia ampliat l'estàndard per a inclour'hie el Token Ring (Xarxa en anell amb pas de testimoni) d'IBM i un any després, i per pressions de grups industrials, es va incloure Token Bus (Xarxa en bus amb pas de testimoni), que incloïa opcions de temps real i redundància, i que se suposava idoni per a ambients de fàbrica.

Cadascun d'aquests tres estàndards tenia un nivell físic diferent, un subnivell d'accés al medi diferent però amb algun tret comú (espai de direccions i comprovació d'errors), i un nivell d'enllaç lògic únic per a tots.

Grups de Treball Cada un dels estàndards pertany a un grup de treball que s’identifica amb un punt i el número. Per exemple, el grup de treball de l’Ethernet s’anomena 802.3, el qual defineix tant la capa física com el control d’accés al medi. IEEE 802.1 Protocols superiors de xarxes d'àrea local 802.1D – Spanning Tree Protocol 802.1Q – Virtual Local Area Networks (VLAN) 802.1aq - Shortest Path Bridging (SPB) 802.1ax – High-Efficiency WLANs IEEE 802.2 Control d'enllaç lògic IEEE 802.3 Ethernet IEEE 802.4 Token Bus (abandonat) IEEE 802.5 Token Ring IEEE 802.6 Xarxa d'àrea metropolitana (abandonat) IEEE 802.7 Grup d'Assessoria Tècnica sobre banda ampla (abandonat) IEEE 802.8 Grup d'Assessoria Tècnica sobre fibra òptica (abandonat) IEEE 802.9 RAL de serveis integrats (abandonat) IEEE 802.10 Seguretat interoperable en RAL(abandonat) IEEE 802.11 Xarxa local sense fil, també conegut com a Wi-Fi IEEE 802.12 Prioritat de demanda IEEE 802.13 (no utilitzat) (vegeu tretze, la superstició arriba a qualsevol lloc) IEEE 802.14 Cable mòdems, és a dir mòdems per a televisió per cable (abandonat) IEEE 802.15 Xarxa d'àrea personal sense fil, que ve a ser Bluetooth IEEE 802.16 Accés sense fil de Banda Ampla, també anomenada WiMAX, per a accés sense fil des de casa. IEEE 802.17 Anells de paquets amb recuperació, se suposa que això és aplicable a qualsevol mida de xarxa, i està bastant orientat a anells de fibra òptica. IEEE 802.18 Grup d'Assessoria Tècnica sobre Normatives de Ràdio IEEE 802.19 Grup d'Assessoria Tècnica sobre Coexistència. IEEE 802.20 Accés sense fil de Banda ampla mòbil, que ve a ser com el 802.16 però en moviment. IEEE 802.21 Interoperabilitat independent del mitjà IEEE 802.22 Xarxa sense fil d'àrea regional

Referències

Bibliografia

Enllaços externs