és una arquitecta i activista política catalana, exregidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona. És impulsora de l'entitat Parlament Ciutadà, fundadora de l'Institut Cartogràfic de la Revolta i autora del llibre Revoltes. El 2010 va ser alertadora d'un dels casos més greus de corrupció de l'Ajuntament de Barcelona quan amb la tècnica municipal Lourdes Conesa van denunciar que una colla de funcionaris havien cobrat per concedir llicències a pisos turístics de manera irregular. El 2022 l'Audiència Provincial de Barcelona va acabar condemnant disset dels responsables a penes d'entre sis mesos i tres anys de presó.

Biografia Filla de Josep Antoni González, catedràtic de dret constitucional i de Maria Rosa Virós, primera catedràtica de ciència política d'Espanya i primera rectora d'universitat de Catalunya, ideòleg i militant del PSC respectivament, va néixer a Barcelona el desembre de l'any 1967. Fins als quatre anys va viure a Santiago de Compostel·la, ja que el seu pare va aconseguir la càtedra de dret constitucional a la universitat d'aquesta ciutat. Itziar va fer la carrera d'arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 1995), i va fer el seu projecte final de carrera al barri de Christiania de Copenhaguen. Un cop finalitzada la carrera, va fer el «jurament hipocràtic» pel qual no faria mai obra nova.

Posteriorment, va ser professora associada del Departament de Composició Arquitectònica de l'ETSAB-UPC fins a l'any 2005. Paral·lelament, l'any 2002 va intervenir com a tècnica independent en el procés veïnal de participació ciutadana i reforma de la plaça Lesseps de Barcelona, i el 2004 va treballar com a redactora del projecte d'intervenció integral del Barri de l'Erm de Manlleu.

El seu èxit en la mediació, participació i resolució de conflictes en l'espai públic, així com la vinculació històrica dels seus pares al PSC, van fer que el 2007 rebés una oferta per a formar part com a independent de l'equip electoral de Jordi Hereu, que en aquell moment buscava la reelecció com a alcalde de Barcelona. Després que les eleccions donessin la victòria al PSC, va ser elegida regidora del districte de Ciutat Vella. Va destacar per la seva oposició a la construcció de l'hotel del Palau de la Música i la denúncia d'una trama de corrupció vinculada als pisos turístics del seu districte. Sense el suport de l'Ajuntament, i havent rebut amenaces de mort, la seva carrera com a representant política va truncar-se, veient-se obligada a denunciar-ho personalment al jutjat i dimitir com a regidora. La sentència, que va trigar 13 anys a dictar-se, va condemnar 17 persones a penes de presó, inhabilitació i multes pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental.

González ha continuat la carrera professional com a urbanista, a més de dirigir l'Observatori Ciutadà Contra la Corrupció.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Alertadors Categoria:Urbanistes catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX