Cal Metre o Colònia Alsina és una colònia tèxtil integrada dins el nucli urbà de Gironella (Berguedà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Es troba entre les colònies de Cal Bassacs i l'Ametlla de Casserres, a l'esquerra del Llobregat. La fàbrica i els pisos per als treballadors constitueixen un recinte tancat entre la muralla i el canal, l'entrada al qual s'efectua pel cantó nord. S'hi accedeix des de la rotonda de l'entrada nord al nucli de Gironella, al costat del pont sobre el Llobregat. La fàbrica és un clar exemple de l'arquitectura industrial del , de tipus totalment funcional. Té unes naus de grans dimensions, estructurades en dos i tres pisos i al seu voltant, els magatzems i les oficines.
A finals del , el creixement del nucli urbà de Gironella va engolir la colònia. A causa d'aquesta proximitat, Cal Metre no desenvolupà un conjunt de serveis i equipaments propis com feren la majoria de les altres colònies del Berguedà, ja que els treballadors podien disposar dels de la vila. Per aquest motiu, es pot considerar, segons la classificació de Jordi Clua, com una colònia bàsica.
Torre de Cal Metre Molt a prop de la fàbrica hi ha la torre, en un nivell més elevat, tocant al nucli antic del poble. És un edifici de quatre vents, amb coberta a quatre aigües amb teula àrab i un jardí a la zona de migdia. L'entrada és per tramuntana i presenta una façana totalment simètrica. El parament és de petites pedres unides amb morter i després arrebossat. Les obertures són arcs escarsers amb ampits de pedra i la coberta, a dues aigües amb teula àrab.
Història El seu impulsor fou Ramon Alsina i Postius «Metre», natural de Berga, que com els seus avantpassats es dedicava a la filatura i als teixits de cotó. El 1824, es va casar amb Lluïsa Rodergas i Comellas, filla de Marc Rodergas, membre d'una família berguedana que també es dedicava al cotó des del . D'aquest matrimoni van néixer quatre fills: l'hereu Lluís, Eulalia i Josepa, casades a Manlleu amb els fabricants de filats de cotó Sanglàs. Posteriorment es van traslladar a Manlleu, on el 1850 tenien una filatura amb 2.760 fusos (1.560 de muljennies i 1.200 de selfactines), 10 maquines de preparació, 8 CV i 28 treballadors. El 4 de desembre el 1860, Alsina va adquirir en subhasta el molí fariner de Gironella, i el 8 de juliol del 1861 comprà un terreny situat a prop, que posteriorment li va permetre ampliar la fàbrica.
Aquell mateix any, l'hereu Ramon Alsina i Rodergas es va casar amb Filomena Orriols, de Castellar de N'Hug, que li va aportar un dot considerable: 12.000 pessetes i roba per valor de 1.000. La família va instal·lar el seu despatx i residència a Barcelona, però continuava mantenint una casa a Gironella, on els propietaris feien llargues estades, especialment Ramon Alsina i el seu fill, que portaven directament la fàbrica. El 1865 obtingueren permís per a utilitzar un cabal de 1.500 l/seg i el 1869 per a ampliar el canal 55 m sobre la roca viva i cobrir-lo amb volta; un cop efectuades aquestes obres, el 1873 començà a reformar la resclosa.
Ramon Alsina i Postius va morir el 1870, i la vídua Lluïsa Rodergas va morir set anys més tard, als 70 anys. Amb Ramon Alsina i Rodergas el negoci familiar es va transformar d'una modesta filatura a una gran fàbrica de filats i teixits de cotó, i el vell molí es transformava en una moderna farinera el 1871. A partir del 1880 hi van començar a teixir, però aviat va caldre sol·licitar un augment de la concessió d'aigua que el 1980 arribaria a 3.600 l/s. En el moment de màxima esplendor (1911), la fàbrica va arribar a tenir més de 9.000 fusos i 355 telers.
Quan morí Filomena, Ramon Alsina es casà amb la seva neboda Assumpció Orriols i Torrescasana i tingueren un fill, Ramon Alsina i Orriols. A la mort del seu pare el 6 de setembre del 1921, encara menor d'edat, per la qual cosa es va nomenar un consell familiar fins al 1923. El seu oncle, Climent Vilella i Forgas, de Bagà, va lluitar perquè durant la Guerra Civil no se l'emportessin al front però se'l van acabar enduent i morí per culpa d'una infecció. El 1940, un jutge va nomenar hereus els seus oncles Francesc i Dolors Orriols i Torrescassana (muller de Climent Vilella) de La Tor, al municipi de La Quar. El 1947, els seus successors Joan i Montserrat Vilella i Orriols i Núria Orriols i Niubó, van crear la societat anònima Fabril de Gironella.
Conflictes laborals A les últimes dècades del , com en la gran majoria de les colònies i fàbriques tèxtils catalanes, s'hi van produir mobilitzacions obreres reivindicant millores en les condicions de treball, que eren molt dures. Els obrers feien jornades de 12 hores diàries o més, 6 dies a la setmana i en unes condicions poc agradables i sovint perilloses. El novembre del 1881, per exemple, els obrers es declararen en vaga per protestar contra les condicions laborals duríssimes que havien de patir. Una altra vaga, més important, en la qual se sumaren la majoria de treballadors de les colònies del Llobregat, es produí el 1890, a conseqüència de la qual molts treballadors foren acomiadats.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Fabra i Coats
Bibliografia
Categoria:Colònies industrials del Berguedà Categoria:Patrimoni monumental de Gironella Categoria:Edificis de Gironella