va ser un escriptor francès.
Biografia Va néixer a Madrid el 1933, fill d'un ric terratinent francès, Michel Janicot, i d'una noble espanyola, Cándida Isabel del Castillo. Simpatitzava amb el Front Popular i el moviment republicà. El 1935, son pare va abandonar la família i va tornar a França. Tot i la seva militància republicana, Isabel del Castillo va ser empresonada pels republicans entre 1936-1937, per haver qüestionat la sort dels presoners polítics. Va ser locutora de la ràdio de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i condemnada a mort pels franquistes.
Mare i fill van reeixir a fugir cap a França abans de l'arribada de les tropes rebels de l'Exèrcit Nacional. A l'inici, el pare va ajudar-los financerament, però en començar la Segona Guerra Mundial van denunciar-los i van ser internats al camp de Riucròs, prop de la ciutat de Mende. Després d'un intent de fugida, Michel va ser enviat al camp de Mauthausen-Gusen a Alemanya, al qual va sobreviure.
Alliberat el 1945 per les tropes russes, la Creu Roja el va conduir fins a la frontera espanyola a San Sebastià, des d'on va intentar trobar els seus parents a Barcelona. Com a suposat orfe, fill de «roja» va ser internat a l'Asil Duran, un reformatori del qual va fugir el 1949. Va passar un temps a un col·legi de Jesuïtes a Úbeda on va aprendre llatí i grec i descobrir la lliteratura gràcies al pare Mariano Prados (que apareix com a Pardo a la seva novel·la Tanguy). Després va sobreviure amb feines mal pagades a les fàbriques de ciment de Catalunya, va escriure diverses vegades a son pare, sense mai rebre cap resposta. Va ensenyar francès a Osca, va començar a Saragossa un estudi que no va acabar per causa de malaltia, i va tornar cap a França el 1953, però el seu pare va repudiar-lo. Per sort, va ser acollit pel seu oncle Stéphane del Castillo i la seva esposa, d'origen alemany, Rita. Des del 1955, va estudiar ciències polítiques i psicologia a la Sorbona. Va graduar-se el 1957 i al mateix any va publicar Tanguy, el seu debut literari, una obra força autobiogràfica. En comparar les seves experiències als camps de concentració alemanys amb l'Asil Duran a Barcelona, va condemnar severament l'hipocresia ignominiosa dels germans de Sant Pere ad vincula:
Era membre honorari de la junta de l'equivalent francès de l'associació Dret a Morir Dignament. El 12 d'abril del 1997 va ser elegit membre de la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica, com a successor de Georges Duby (1919-1996).
Obres destacades Tanguy, història d'un nen d'avui, (1957, 1994 per a la traducció en català) amb pròleg de Manuel Vázquez Montalbán.traduït per Ramon Lladó, Andorra, Ed. Límits, 1997, 255 pàgines, La nuit du décret (1981), Premi Renaudot de 1981 Colette, une certaine France (1999), Premi Femina de 1999 Le temps de Franco (2008), biografia de Francisco Franco
Bibliografia Memòries de la seva estada al camp de concentració francès de Riucròs (1939-1942), prop de la ciutat de Mende.
Referències
Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Supervivents dels camps de concentració nazis Categoria:Escriptors madrilenys Categoria:Membres de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique Categoria:Emigrants espanyols cap a França Categoria:Alumnes de la Facultat d'Art de París Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Escriptors espanyols en francès Categoria:Morts al Yonne Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1933