miniatura|Vídeo del casament. Realització de Segundo de Chomón. miniatura|Moneda amb l'efígie d'Alfons i Victòria Eugènia, 1908 Les noces d'Alfons XIII amb Victòria Eugènia de Battenberg es va celebrar el dia 31 de maig de 1906 en la basílica de San Jerónimo el Real de Madrid.Bodas Reales: Alfonso XIII con Victoria Eugenia de Wattenberg al web del Museu del Prado
Història Amb l'objectiu que la futura reina Victòria Eugènia pogués contreure matrimoni amb Alfons XIII, primer va haver de batejar-se (pertanyia a l'Església anglicana) i pertànyer a la Església catòlica, esdeveniment que es va realitzar al palau de Miramar de Sant Sebastià el 7 de març de 1906 en una cerimònia privada.
La cerimònia religiosa El matí del 31 de maig de 1906 la comitiva del Rei va partir del Palau Reial de Madrid amb quaranta carrosses de gala, entre les quals es trobava la família reial, les Cases Reials convidades i vint grans d'Espanya. Aquests últims havien estat convidats amb l'únic requisit d'albergar una carrossa de gala, en cas contrari quedarien exclosos. Es van consultar a 54 grans d'Espanya, dels quals van respondre afirmativament una vintena. Encara que és impossible determinar el nombre d'espectadors a la comitiva, el periòdic ABC va calcular uns 400.000 assistents, mentre que El Imparcial va destacar que 50.000 persones havien arribat amb tren a Madrid per a l'esdeveniment.
La gran cerimònia religiosa es va celebrar a la basílica de San Jerónimo, que va començar amb una mica de retard degut a la núvia, i va ser oficiada pel cardenal Ciriaco Sancha, arquebisbe de Toledo. Aquest va enviar una carta uns dies abans a la Casa Reial lamentant la reduïda grandària de l'església. Els llocs més privilegiats van ser per als grans d'Espanya, els més pròxims a l'altar, i els membres de les cases reials estrangeres, que es trobaven just darrere d'aquests. Els padrins van ser la reina mare Maria Cristina i el cunyat del rei, l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies. Immediatament després el festeig es va traslladar a una instal·lació contigua a l'església, on va ser inscrit l'acte al Registre de l'Estat Civil de la Família Reial assenyalant-s'hi que l'enllaç havia estat comunicat pel rei a les Corts i que la princesa Victòria comptava amb el permís del seu oncle Eduard VII del Regne Unit.http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1906/152/A00861-00863.pdf
Atemptat de Mateu Morral miniatura|Atemptat en la carrer Mayor. A la seva sortida el festeig nupcial es dirigia al Palau Reial lentament perquè la multitud de persones que hi havia al carrer veiessin el seguici i el carruatge de cavalls blancs on anaven els reis. En passar pel número 88 del carrer Mayor de Madrid la comitiva va sofrir un atemptat amb una bomba camuflada en un ram de flors tirada des d'una de les balconades. Van morir vint-i-tres persones entre les quals es trobava la marquesa de Tolosa, filla del marquès de Perales, i la seva filla, que admiraven la desfilada des d'un balcó pròxim, membres de la guàrdia reial i persones que admiraven la desfilada. L'explosió no va ferir als reis ni als guàrdies que anaven a la carrossa, entre ells Diego López Peralbo, escorta de la família reial aleshores. La reina es va presentar davant els convidats amb el vestit tacat de sang pels morts que havia provocat l'atemptat. El collaret del Toisó d'Or del rei es va partir i se li va trencar l'uniforme a l'altura del pit, ja que un tros de la bomba va entrar a la carrossa, quedant incrustada al seient. Aquest tros li ho va lliurar la reina Maria Cristina a la seva cunyada la infanta Pau, qui va manar crear amb ell una placa votiva per a Nostra Senyora d'Altötting.'ENA': ¿Cómo fue la boda de Alfonso XIII y la reina Victoria Eugenia? Un atentado que mató a 25 personas, RTVE, 24 de novembre de 2025
El causant de l'atemptat va ser l'anarquista Mateu Morral, que va ser detingut a Torrejón de Ardoz per un guàrdia jurat.
Celebracions Aquest mateix dia, després de l'atemptat, es va cancel·lar la recepció a palau, així com el ball que estava previst per a l'endemà en senyal de dol. L'endemà es van celebrar els funerals de la marquesa de Tolosa i de la seva filla, per al que el monarca Alfons XIII va manar com el seu representant al duc de San Mauro, Mariano Fernández de Henestrosa, i Victòria Eugènia al marquès d'Aguilar de Campoó, Ventura García-Sancho. Altres nobles van acompanyar el cadàver des del palau del marquès de Perales fins al cementiri. Malgrat aquest funeral, la resta de celebracions van continuar i el monarca així ho va demostrar amb un passeig per la ciutat amb cotxe descobert. El dia 2 de juny es va celebrar una correguda de toros, en la qual els toreros van entrar en carrossa de gala a la plaça, acompanyant al duc d'Alba, Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, el de Medinaceli, Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, i el de Tovar, Rodrigo Figueroa y Torres. El 4 de juny es va celebrar una festa relacionada amb les noces a la residència de la duquessa de Fernán Núñez, el palau de Cervellón, a la qual van assistir els jovençans i es va realitzar un gran ball.
Convidats Família del nuvi La reina Maria Cristina d'Àustria, mare del nuvi L'infant Carles de Borbó i Borbó, cunyat del nuvi L'infant Alfons de Borbó-Dues Sicílies i Borbó (hereu de la Corona), nebot del nuvi La infanta Isabel Alfonsa de Borbó, neboda del nuvi La infanta Maria Teresa de Borbó, germana del nuvi L'infant Ferran de Baviera, cunyat i cosí del nuvi La infanta Maria Isabel de Borbó i de Borbó, comtessa viuda de Girgenti, tia del nuvi La infanta Maria de la Pau de Borbó, princesa de Baviera, tia del nuvi El príncep Lluís Ferran de Baviera, espòs de la infanta Pau, oncle del nuvi La princesa Pilar de Baviera, cosina del nuvi La infanta Eulàlia de Borbó, princesa de Orleáns, tia del nuvi L'infant Alfons d'Orleáns, cosí del nuvi El príncep Alfons Maria de Baviera oncle segon del nuvi El príncep Jeroni de Borbó-Dues Sicílies, cosí segon del nuvi El príncep Rainier de Borbó-Dues Sicílies, cosí segon del nuvi El príncep Felip de Borbó-Dues Sicílies, cosí segon del nuvi
Família de la núvia La princesa Beatriu del Regne Unit, mare de la núvia El príncep Alexandre Mountbatten, germà de la núvia El príncep Leopold Mountbatten, germà de la núvia El príncep Maurici Mountbatten, germà de la núvia El príncep i la princesa de Gal·les, cosí i cosina política de la núvia La gran duquessa Maria Aleksandrovna de Rússia, duquessa viuda de Saxònia-Coburg-Gotha, tia de la núvia La princesa Beatriu de Saxònia-Coburg-Gotha, cosina de la núvia La princesa Alicia d'Albany i el príncep Alexandre de Teck, cosina i cosí polític de la núvia La princesa Frederica d'Hannover i el baró Alphons von Pawel-Rammingen oncles de la núvia La princesa Maria Carolina de Battenberg, princesa d'Erbach-Schönberg, tia de la núvia El príncep Víctor d'Erbach-Schönberg, cosí de la núvia
Representants de les cases reials europees L'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, hereu d'Àustria-Hongria, oncle tercer del nuvi El príncep Lluís Felip de Bragança, hereu de Portugal, nebot tercer del nuvi El príncep Albert de Bèlgica, hereu de Bèlgica, oncle tercer de la núvia. El gran duc Vladímir Aleksandrovitx de Rússia El príncep príncep Tomàs de Savoia duc de Gènova La princesa Isabel de Baviera (1863-1924), duquessa de Gènova El príncep Albert de Prússia, regent de Brunswick El príncep Frederic Enric de Prússia El príncep Andreu de Grècia, cosí polític de la núvia El príncep Eugeni Napoleó de Suècia, duc de Nericia El príncep Chakrabongse Bhuvanath de Siam El príncep Lluís, príncep hereu de Mònaco Missions estrangeres El nunci apostòlic monsenyor Aristide Rinaldini (Santa Seu) Munir Paixà (Imperi otomà) El comte Christian Krag Vind Frijs (Dinamarca) El comte Manceau (Països Baixos) El baró Frederic Webel Jarlsberg (Noruega) El comte de Seebach (Saxònia) Kaid Cabdur Bel el Bujari (Marroc), baixà de Tetuan Wang-Ta-Sieh (la Xina) El general Jean Baptiste Dalstein (França) El general Isaac Khan (Pèrsia) El general Iacob Lahovary (Romania) El general Ratcho Petroff (Bulgària) El coronel Pedro Suárez (Bolívia) El coronel Milovanowitch (Sèrbia) Felipe de Osma y Pardo (el Perú) Crisanto Medina (Nicaragua) Frederick W. Whitridge (Estats Units) Víctor Manuel Rendón (Equador) I. Kato Tsuneda (el Japó) Pedro de Araujo Beitrao (el Brasil) Eusebio Machain (Paraguai) Felipe Díaz Easo (Colòmbia) Manuel de Peralta y Alfaro (Costa Rica) José Carrera (Guatemala) Alfredo Mengotti (Suïssa) Pedro J. Matheo (El Salvador) Daniel Muñoz (Uruguai) Agustín Edwards Mac-Clure (Xile) Cosme de la Torriente (Cuba) Francisco A. de Icaza (Mèxic) Roque Sáenz Peña (Argentina)
Membres del Govern i de la diplomàcia Segismundo Moret, president del Consell de Ministres Álvaro de Figueroa y Torres, comte de Romanones, ministre de Governació Juan Manuel Sánchez Gutiérrez de Castro, duc d'Almodóvar, ministre d'Estat Manuel García Prieto, ministre de Gràcia i Justícia Amós Salvador Rodrigáñez, ministre d'Hisenda Agustín de Luque y Coca, ministre de Guerra Víctor Maria Concas i Palau, ministre de Marina Vicente Santamaría de Paredes, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts Antonio Aguilar y Correa, marquès de la Vega de Armijo, president del Congrés dels Diputats José López Domínguez, president del Senat Eduardo Martínez del Campo y Acosta, president del Tribunal Suprem Maurice de Bunsen, ambaixador britànic a Madrid Luis Polo de Bernabé, ambaixador espanyol a Londres Membres del clergat Ciriaco Sancha y Hervás, arquebisbe de Toledo José María Martín de Herrera, arquebisbe de Santiago de Compostel·la Francisco García y López, arquebisbe de València Tomàs Costa i Fornaguera, arquebisbe de Tarragona Juan Soldevila y Romero, arquebisbe de Saragossa Salvador Casañas i Pagès, bisbe de Barcelona José María Salvador y Barrera, bisbe de Madrid-Alcalá Benito Murúa y López, bisbe de Lugo Joan Benlloch i Vivó, bisbe de Solsona Francisco Javier Baztán y Urniza, bisbe d'Oviedo Salvador Castellote y Pinazo, bisbe de Jaén Toribio Minguella, bisbe de Sigüenza Ramón Peris Mencheta, bisbe de Coria Julián Miranda Bistuer, bisbe de Segovia Julián de Diego y García Alcolea, bisbe d'Astorga Ignacio Montes de Oca y Obregón, bisbe de San Luis Potosí Robert Brindle, bisbe de Nottingham, qui va convirtir a la princesa Victòria Eugènia.
Membres de la noblesa El duc de Sotomayor, cap superior de Palau El duc d'Alba El duc d'Arión La duquessa de Fernán Núñez El duc d'Híjar El duc de Medinaceli El duc de Medina Sidonia El duc de Villahermosa El marquès de la Mina, majordom major del rei La duquessa de la Conquista, cambrera major de la Reina mare La duquessa de San Carlos El marquès de Santillana La marquesa de Moctezuma Els ducs de Wellington Els marquesos de Londonderry Els comtes de Shaftesbury El príncep kinsky de Wchinitz i Tettau, adjunt de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria El vescomte d'Asseca, adjunt del príncep Lluís Felip de Bragança
Vegeu també Casa Ciriaco Notes
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Reportatge sencer sobre les noces a la revista Hola Atentado Alfonso XIII a Rutas con historia per l'Agència EFE
Categoria:Esdeveniments del 1906 Categoria:Casaments Categoria:Esdeveniments a Madrid Categoria:Atemptats a Madrid