Jules Célestin Jamin (31 de maig de 1818, a Termes, Ardennes - 12 de febrer de 1886) va ser un físic francès. Va ser professor de física a l'École Polytechnique des de 1852 a 1881 i va rebre la Medalla de Rumford el 1858 pel seu treball sobre la llum. Millora les plaques d'interferència de David Brewster amb el desenvolupament de l'interferòmetre de Jamin. miniatura|esquerra|Interféromètre de Jamin
Els seus treballs comprenien els temes del magnetisme, electricitat, humitat, i acció capil·lar . Treballant en òptica va descobrir la polarització el·líptica de la llum reflectida per substàncies vítries prop de l'angle de polarització com ja havia predit Augustin-Louis Cauchy.
Es casà a Reims el 1851, amb Theresa Josephine Eudoxia Lebrun (1832-1880), i van tenir una filla, Lucie, que es va casar amb Henri Becquerel, i un fill que va ser el pintor Paul Jamin.
Obres La rosée, son histoire, son rôle (La rosada, la seva història i el seu paper), publicada en anglès per VillaRrose Publishing 2004, ) —
Honors El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel.
Enllaços externs
Nécrologie Généalogie Portrait
Categoria:Científics francesos Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Persones de les Ardenes Categoria:Nascuts el 1818