L'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp és un arxiu comarcal ubicat al Passeig dels Caputxins, 18 -Casa de Cultura- de Valls i membre de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya.
Història El 1978 es crea l'Arxiu Històric Municipal de Valls, entès com un servei que conserva, descriu i difon els fons que s'hi dipositen. El 7 d'abril de 1983 es signa un conveni amb la Generalitat de Catalunya el converteix en Arxiu Històric Comarcal de Valls. A partir de 2006, per palesar que també assumeix competències en gestió documental, canvia el seu nom per l'actual.
Des de la creació l'arxiu ha atès més de 14.000 usuaris i l'embrió format pels fons retornats de Barcelona el 1939 (on es van desplaçar per protegir-los de la guerra) ha crescut fins als més de cent fons d'arreu de la comarca, que superen els 1.800 metres lineals de volum.
Entre els fons remarcables hi ha les disset fons municipals (en especial el de Valls), el fons notarial del districte, el de la Impremta Castells, la documentació sobre la família Veciana, que ostentà el comandament de les Esquadres de Catalunya fins al 1836 (arribada per diferents vies) i la col·lecció Mercadé, que conté el manuscrit del llibre de les Grandeses de Tarragona de Ponç d'Icard.
Quadre de fons Fons de la Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1961-2006 Departament de Cultura, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp, 1979-2013 Departament d'Economia i Finances Oficina Liquidadora, 1863-2001 Servei d'Ocupació de Catalunya, 1987-2005
Fons de l'Administració local Consell Comarcal de l'Alt Camp, 1976-2006 Ajuntament de Valls, 1221-1989 Ajuntament d'Aiguamúrcia, 1736-2007 Ajuntament d'Alió, 1739-2007 Ajuntament de Bràfim, 1614-2007 Ajuntament de Cabra del Camp, 1688-1980 Ajuntament de Figuerola del Camp, 1732-2007 Ajuntament de la Masó, 1807-1992 Ajuntament del Milà, 1846-2007 Ajuntament de Mont-ral, 1863-2007 Ajuntament de Nulles, 1688-2007 Ajuntament del Pla de Santa Maria, 1738-2004 Ajuntament del Pont d'Armentera, 1821-2007 Ajuntament de Pontons (Alt Penedès), 1901-1953 Ajuntament de Puigpelat, 1748-2007 Ajuntament de Querol, 1844-1988 Ajuntament de la Riba, 1819-2000 Ajuntament del Rourell, 1845-2007 Ajuntament de Vilabella, 1532-1985
Fons de l'Administració reial i senyorial Cort del Batlle de Valls, 1371-1840 Fons notarials Fons notarial del districte de Valls, 1277-1967 Notaris forans, 1383-1935 Fons judicials Jutjat de Primera Instància i Instrucció num.1 de Valls, 1844-1989 Jutjat de Primera Instància i Instrucció num.2 de Valls (antic jutjat municipal, comarcal i de districte), 1836-1989 Jutjat de Pau d'Alió, 1908-1983 Jutjat de Pau de Bràfim, 1857-2004 Jutjat de Pau de Cabra del Camp, 1843-1978 Jutjat de Pau de Figuerola del Camp, 1789-1986 Jutjat de Pau de la Masó, 1847-1975 Jutjat de Pau del Milà, 1853-1987 Jutjat de Pau de Mont-ral, 1861-1977 Jutjat de Pau de Nulles, 1849-1974 Jutjat de Pau de Pla de Santa Maria, 1810-2003 Jutjat de Pau de Puigpelat, 1845-1991 Jutjat de Pau de Querol, 1891-1964 Jutjat de Pau de la Riba, 1903-1935 Jutjat de Pau del Rourell, 1873-1976 Fons registrals Registre de la Propietat de Valls, 1861-1981 Fons d'institucions Cambra Agrària Local de Valls, 1946-1994 Cambra Agrària Local d'Aiguamúrcia, 1944-1994 Cambra Agrària Local d'Alcover, 1942-1994 Cambra Agrària Local d'Alió, 1940-1991 Cambra Agrària Local de Bràfim, 1940-1994 Cambra Agrària Local de Cabra del Camp, 1944-1987 Cambra Agrària Local de Figuerola del Camp, 1919-1994 Cambra Agrària Local dels Garidells, 1941-1992 Cambra Agrària Local de La Masó, 1915-1994 Cambra Agrària Local del Milà, 1944-1993 Cambra Agrària Local de Montferri, 1942-1994 Cambra Agrària Local de Mont-ral, 1944-1993 Cambra Agrària Local de Nulles, 1947-1991 Cambra Agrària Local del Pla de Santa Maria, 1955-1992 Cambra Agrària Local del Pont d'Armentera, 1944-1994 Cambra Agrària Local de Puigpelat, 1923-1994 Cambra Agrària Local de Querol, 1939-1994 Cambra Agrària Local de Rodonyà, 1955-1994 Cambra Agrària Local del Rourell, 1937-1993 Cambra Agrària Local de Vallmoll, 1946-1993 Cambra Agrària Local de Vilabella, 1954-1993 Cambra Agrària Local de Vila-rodona, 1945-1993 Consorci Comarcal de Recollida de Residus Sòlids Urbans, 1994-2003 Fomento de Iniciativas y Turismo de Valls, 1962-1979 Junta municipal del cens electoral de Valls, 1909-1977 Patronat Comarcal de Turisme, 1990-2003 Patronat Municipal de Turisme d'Aiguamúrcia, 1994-2002 Fons religiosos Convent/parròquia del Carme de Valls, 1659-1936 Convent de monges carmelites calçades de Valls, 1651-1924 Convent d'antonians de Sant Antoni Abat de Valls, 1579-1945 Convent de caputxins de Valls (santuari de la Mare de Déu del Lledó), 1700-1836 Convent de mínims de Sant Francesc de Paula de Valls, 1643-1752 Esglésies foranes, 1515-1886 Monestir de Santes Creus, 1815-1830 Parròquia de Sant Joan de Valls, 1401-1929 Priorat de Santa Maria de Meià, 1613-1802
Fons d'associacions i fundacions Administració del rec de la Cavalleria de Valls, 1892-1916 Club de futbol de Bràfim, 193?-1994 Col·lectivat agrícola CNT-AIT de la Masó, 1936-1939 Cooperativa agrícola d'Aiguamúrcia, 1951-1984 Cooperativa agrícola del Pla de Santa Maria, 1914-1980 Junta local del Movimiento d'Alió, 1939-1974 Junta local del Movimiento de Bràfìm, 1939-1974 Junta local del Movimiento de Cabra del Camp, 1949-1970 Junta local del Movimiento de Figuerola del Camp, 1952-1976 Junta local del Movimiento de la Masó, 1936-1975 Junta local del Movimiento del Milà, 1958-1973 Junta local del Movimiento de Mont-ral, 1940-1970 Junta local del Movimiento de Nulles, 1939-1948 Junta local del Movimiento de Pla de Santa Maria, 1959-1974 Junta local del Movimiento de Pont d'Armentera, 1951-1970 Junta local del Movimiento de Puigpelat, 1944-1976 Junta local del Movimiento de la Riba, 1952-1966 Junta local del Movimiento del Rourell, 1945-1974 Junta local del Movimiento de Valls* Junta local del Movimiento de Vilabella, 1950-1971 Òmnium Cultural de Valls, 1972-1989 Fons comercials i d'empreses Fàbrica "Hilados y tejidos de lana Cardona Hermanos", 1861-1892 Impremta Castells, 1866-1998 Fábrica "Hijos de Francisco Sans" del Pla de Santa Maria, 1919-1991 Brunel i Cia. (maquinària agricola Lenurb), 1923-1980 Farmàcia Català, 1955-1993 Vilanova-Marquès, arquitectes, 1966-1996 Crònica de l'Alt Camp, 1979-1987 Fons patrimonials Cal Joan de l'Hort, de Nulles (família d'Ignasi Aubià), 1567-1977 Família Vives Ferrater, 1579-1945 Família Rocamora, de Vallmoll, 1597-1866 Joan Moncunill Cirac, 1627-1849 Família Veciana, 1711-1886 Cal Franciscanu, de Cabra del Camp, 1787-1972 Família Robusté, de Valls, 1836-1939 Família Dasca Moragues, 1896-1974 Fons personals Joan Batalla Domènech, 1904-1990 Magí Ferrando Canela, 1930-1987 Josep Ollé Rivarés Dolors Vives Rodon, 1933-2005 Col·leccions Col·lecció Mercadé, 1223-1959 Col·lecció de documents de l'Ajuntament de Valls, 1482-1953 Col·lecció de manuscrits de fons comercials i d'empresa, 1745-1890 Col·leccio de documents de la comunitat claretiana de Valls, 1771-1908 Col·lecció de premsa local, 1868-2000 Col·lecció de publicacions oficials, 1833-1972 Col·lecció de Mn. Anton Tomàs (partitures musicals), s. XX de Complement
Fons d'Associacions i Fundacions Fons fotogràfic de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 1880-1997
Col·leccions Col·lecció de documents de Rafael Castells de París, 1513-1930 Col·lecció de documents sobre Valls, 1558-1803 Col·lecció de fotografies, s.XIX-XX Col·lecció de manuscrits, 1866 Col·lecció de pergamins d'Alcover, 1396-1670
Documents destacats Donació del Camp de Tarragona per Ramon Berenguer III a l'arquebisbe Oleguer miniatura|Donació del Camp de Tarragona per Ramon Berenguer III a l'arquebisbe Oleguer. L'arxiu té com a coordenada temporal més remota la conquesta cristiana de la Catalunya Nova. Si bé l'original més antic que es conserva data de 1221 el pergamí adjunt remet a la donació del Camp de Tarragona que va fer Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer l'any 1118. El document conservat a l'arxiu es tracta d'una còpia notarial feta el 10 de febrer de 1573 d'un original datat a Lleida el 6 de novembre de 1173.
El pergamí dibuixa doncs un marc espacial i de relacions senyorials. El punt de partida és 1118 i el segon estadi 1173 quan, un cop conquerides Tortosa, Lleida i Siurana i expulsada la família normanda dels Bordet, es replantejà l'equilibri de forces i el rei Alfons el Cast signà una nova concòrdia, que prengué la forma d'una confirmació. Aquesta confirmació continuava tenint vigència molts anys després, com ho demostra la còpia que en feu l'Església de Tarragona el 1493 i la còpia que ens ocupa, de 1573, encarregada amb tota probabilitat pel Comú de Valls. D'acord amb la concòrdia, el règim senyorial de Valls fou en un primer moment de condomini i per això el rei Pere li concedí el privilegi de mercat el 1210, però això canvià quan el 1391 l'arquebisbe Vallterra comprà a carta de gràcia bona part dels drets reials sobre el Camp de Tarragona, incloent la vila i terme de Valls. La senyoria de l'arquebisbe perdurà fins a l'extinció de les senyories jurisdiccionals a principis del s. XIX però des de finals del s. XVII rebé una forta contestació des de Valls, visible sobretot arran de la concessió del títol de ciutat per part de l'arxiduc Carles el 1709.
Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes miniatura|Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes Es conserva un capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, datat del 4 de març de 1616 - 29 d'agost de 1616. Un capbreu era l'instrument del senyor -en aquest cas l'abat de Santes Creus-, per controlar el seu domini directe i, des de l'òptica actual, una font molt valuosa per al coneixement de la societat, la toponímia, l'organització del territori, els cultius o la renda senyorial.
El monestir de Santes Creus continua encara avui sent un referent a la comarca però se'n coneixen sobretot els orígens i el final, arran de la desamortització. No obstant, se'n poden fer nous estudis gràcies a la riquesa del fons notarial del districte (que es complementa amb el fons de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i que només té alguna llacuna a mitjan s. XIX) i una mostra n'és aquest capbreu, que il·lustra un moment de canvi institucional, car coincideix amb la creació de la Congregació cistercenca de la Corona d'Aragó. La reacció de Santes Creus fou en principi de rebuig però a la mort de l'últim abat vitalici, Jaume Carnisser, s'hi acabà sumant el 1619. És precisament l'abat Carnisser qui ordenà capbrevar els termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, molt propers a la terra dominicata, essent el notari Jaume Renyer, notari públic de Valls per autoritat reial i notari ordinari del monestir.
El fons notarial no recull però només les dades dels senyors sinó les de qualsevol persona que signés capítols matrimonials, fes testament, alguna compra venda, etc. de manera que resulta una font indispensable per a qualsevol investigació, des de les de caràcter genealògic, a les comptables o socials.
Postals editades per les Milícies Antifeixistes de Catalunya