La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de la ciutat i de la diòcesi de Pàdua, almenys des del . La catedral basílica, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu té el títol de basílica menor i també és parròquia. A l'interior es venera el cos de sant Daniel de Pàdua i sant Gregorio Barbarigo. L'edifici actual data del . Té vista sobre la Piazza Duomo. Junt es troba el complex del bisbat.
Història És el tercer edifici construït al mateix lloc. El primer va ser erigit després de l'Edicte de Milà l'any 313 i destruït per un terratrèmol el 3 de gener de 1117. Va ser reconstruït en estil romànic: es pot veure com era l'església medieval als frescs de Giusto de Menabuoi a l'annex del Baptisteri.
A la darreria del , el bisbe Pietro Barozzi, volia una catedral «més moderna». Els mestres d'obres Andrea da Valle i Agostino Righetto, van dissenyar els plans, i s'hi van inspirar en una maqueta de Michelangelo Buonarroti que Barozzi havia portat d'una visita a l'obra del Sant Pere de Roma. El capítol va aprovar el projecte el 2 de gener de 1551 u el cardenal Francesco Pisani va beneir la primera pedre el 6 de maig de 1552. L'edifici en estil renaixentista té nogensmenys molt en comú amb les esglésies de Pàdua anteriors. Les obres van allargar-se fins al 1754 quan va ser consegrada pel cardenal Carlo Rezzonico, i la façana va quedar inconclusa.
Referències
Bibliografia
Categoria:Catedrals d'Itàlia Categoria:Edificis de Pàdua