Fitxer:Chess kll45.svg Fitxer:Chess rll45.svg Fitxer:Chess pll45.svg Fitxer:Chess kdl45.svg Fitxer:Chess rdl45.svg
El final de torre i peó contra torre és de gran importància en els finals d'escacs , , , , i ha estat llargament estudiat , . En aquest tipus de posicions cal un joc precís. Amb la jugada òptima, algunes de les complicades posicions guanyadores fan falta seixanta moviments per fer escac i mat, guanyar la torre defensiva o promocionar el peó amb èxit . En alguns casos, són necessaris trenta-cinc moviments per avançar el peó una casella .
Jugar aquest tipus de final gira entorn de sí o no el peó pot ser promocionat, o si la torre defensora ha de ser sacrificat per evitar la promoció. Si el peó promou, aquest bàndol tindrà un aclaparador avantatge de material. Si el peó està a punt de coronar, la part defensora pot entregar la seva torre pel peó, el que resulta en un fàcil final guanyat pel bàndol superior, (un escac i mat bàsic). En alguns casos, el bàndol superior pot entregar la seva torre per tal de coronar el peó, que en resultaria una posició guanyadora de dama contra torre (vegeu final de dama contra torre).
Una regla general (amb excepcions) és: si el rei del bàndol sense el peó pot arribar a la casella de coronació del peó, la partida són taules; altrament és guanyada per l'oponent (excepte amb el peó de torre, és a dir, el peó de les columnes a i h) . El bàndol amb el peó pot bloquejar el rei del contrincant o lluitar per la posició de Lucena, que és guanyadora. El defensor pot aspirar a la posició de Philidor (que són taules) o intentar tractar d'establir una de les altres tècniques defensives que porten a les taules . Una torre i dos peons normalment es guanya contra una torre, però hi ha un munt d'excepcions.
Importància Els finals amb torre i peó són els tipus més comuns que passen en les partides, on es dona entre el 8 i 10 percent de totes les partides , . Una majoria de finals de torre i amb més d'un peó potencialment es redueix a aquest tipus de final (torre i un peó contra torre) , . John Nunn va escriure un llibre de 352 pàgines sobre aquest finals, Secrets of Rook Endings . El volum 2 de la Encyclopedia of Chess Endings hi dedica 92 pàgines a analitzar 428 posicions d'aquest tipus . André Chéron va escriure unes 150 pàgines analitzant 120 posicions d'aquest finalen el seu famós llibre Lehr- und Handbuch der Endspiele , . A 100 Endgames You Must Know de Jesús de la Villa, 17 són d'aquest tipus ."L'estudi de torre més un peó contre torre és el primer i essencial pas per entendre les posicions amb més d'un peó al tauler." de la Villa, 2008, p. 123. "La posició de Philidor és possiblement la més important per entendre posicions amb més d'un peó a la teoria de finals." de la Villa, 2008, p. 125. A Fundamental Chess Endings, Karsten Müller i Frank Lamprecht diuen que la posició de Philidor és "la posició més important en tot el llibre" John Nunn cobreix 100 tòpics a Understanding Chess Endgames – vuit són sobre aquest tipus de final .El final de torre i peó contra torre és un dels finals més bàsics que surt més sovint a la pràctica, i és també fonamental per entendre els finals de torre en general. Nunn 2009, p. 106
Terminologia En els següents comentaries i posicions, s'assumeix que el bàndol amb un peó són les blanques. Les blanques han d'aconseguir guanyar i les negres han d'aconseguir fer taules. La fila és comptada des del costat del jugador. Així, "la tercera fila de la torre" seria la tercera fila comptant des del costat del tauler del jugador. Les files de les peces blanques coincideix amb les files en la notació algebraica, mentre les files per a les peces negres és a la inversa. En aquestes posicions amb un peó, la columna del peó divideix el tauler en un costat curt i un costat llarg, en el qual el costat llarg consisteix en més columnes que el costat curt. Un peó és referit per la columna en la qual es troba: un peó de torre és a les columnes a i h, un peó de cavall és a les columnes b i g, un peó d'alfil és a les columnes c i f. Un peó central és un peó de dama o un peó de rei, a les columnes d o e. En designar una posició com una victòria o taules, se suposa joc òptim per ambdós costats.
El peó a la sisena o setena fila En el seu llibre Chess Endgames del 1958, Nikolay Kopaev va donar els següents consells per quan el peó es troba a la sisena o setena fila: Quan el rei de les negres és bloquejat a dos o més columnes del peó, les blanques sempre guanyen. Si el rei de les negres està en el costat llarg del peó i la seva torre es troba al costat curt, les blanques guanyen amb molt poques excepcions. Si el peó està en la setena fila, l'única defensa implica fer escac des del costat. Si el peó està en el sisena fila, una defensa de l'escac de la part posterior és possible. La defensa de l'escac des del costat normalment requereix tres columnes entre el peó i la torre de les negres. A vegades és possible amb només dues columnes si el peó es troba a la setena fila. Perquè una defensa de l'escac des del darrere pugui tenir èxit, el rei de les blanques han d'estar darrere del peó, i no pas al davant. Hi ha possibilitats tàctiques: (1) desviant la torre de les negres, i (2) la creació d'un refugi per al rei de les blanques .
Mètodes guanyadors Per tal de forçar una victòria amb el peó d'avantatge, normalment el rei de les negres perquè no arribi a aquest peó ha de ser bloquejat per la torre de les blanques al llarg d'un fila o una columna, i això no sempre és suficient.
El rei de les negres és bloquejat al llarg d'una fila
Si el rei de les negres és bloquejat del peó al llarg de la fila (com en el diagrama), les blanques guanyen fàcilment si el rei es troba al darrere del peó: 1. Rd6 Td8+ 2. Re6 Te8+ 3. Rd7 Tg8 Els escac des del davant o el costat no ajuda a les negres. 4. d6 Tg7+ 5. Rc8 Tg8+ 6. Rc7 Tg7+ 7. d7 i el peó serà aviat dama .
En bloquejar el rei defensant per una fila, un bloqueig perfecte és quan el peó és a la mateixa fila que el rei defensor. Un bloqueig imperfecte és quan el rei està en la fila per davant del peó. Les regles generals: El rei defensor ha de ser bloquejat en una fila en el costat llarg del peó. En cas contrari, la posició no és perillosa per a la defensa si la torre defensora està en el costat llarg. Amb un perfecte bloqueig, la posició és sempre guanyada amb un peó d'alfil o peó de cavall a qualsevol fila. Un peó central guanya si es troba a la quarta fila o més amunt. Amb un bloqueig imperfecte, la posició són taules si la torre defensora és a la columna adjacent al peó. Dit d'una altra manera, la defensa té més possibilitats contra el peó central .
En aquesta posició, les blanques tenen un perfecte bloqueig i guanyen: 1... Ta8 2. Tc6 Tb8 3. Ta6 Rd5 4. Ra4! Rc4 5. Tc6+! Rd5 6. b5 Ta8+ 7. Rb4 Aquesta és la mateixa posició que l'inicial però amb una fila més avançada. Ara el procés es repeteix: 7... Tb8 8. Tc7 Rd6 9. Ta7 Rd5 10. Ra5 Rc5 11. Tc7+ Rd6 12. b6 Ta8+ 13. Rb5 Ta1 Les blanques amenacen Th7, b7 i Rb6 per tant les negres intenten fer escac des del darrere. De totes maneres, la partida aviat portarà a la posició de Lucena (vegeu a sota), que fàcilment les blanques guanyen .
El rei de les negres és aïllat de la columna del peó Quan el rei de les negres és aïllat de la columna del peó el resultat depèn d'on el rei estigui en relació amb el peó. El rei de les negres és sovint aïllat del peó al llarg d'una columna. Algunes regles generals (amb excepcions) són:
Si el peó és un peó de torre, la posició és normalment taules. Si el peó està a la cinquena fila (o sisena o setena) amb el seu rei a prop, i el rei de les negres és aïllat de la columna del peó, les blanques tenen una posició guanyadora. Si el peó està a la tercera o quarta fila, (a) si es tracta d'un peó d'alfil o un peó central, les blanques sempre guanyen si el rei de les negres està aïllat per dues columnes per a un peó de la quarta fila i el rei de les negres és aïllat per tres columnes del peó de tercera fila (vegeu "la regla dels cinc" més endavant) (és a dir, la torre de les blanques està a dues columnes del seu peó i el rei de les negres està a l'altra banda), i (b) si el peó és un peó de cavall, les blanques sempre guanyen si el rei de les negres és aïllat per tres columnes. Si el peó està a la segona fila i el rei de les negres està a la quarta o cinquena fila, les blanques guanyen només si el rei opositor és aïllat cinc columnes respecte del peó. En alguns casos les blanques guanyen fins i tot si el rei de les negres és a prop .
Regla del cinc
La regla del cinc és per posicions en què el peó està protegit i el rei opositor està aïllat per columnes: Sumeu el nombre de la fila del peó al nombre de columnes d'on el rei del defensor és aïllat. Si la suma és més de cinc, en general és una victòria. En cas contrari, és normalment taules. , . Per exemple, al diagrama, les blanques guanyen amb:
1. Rc4 Tc8+ 2. Rb5 (el rei de les blanques ha de tenir aquesta columna disponible) 2... Td8 3. Rc5 Tc8+ 4. Rb6! Td8 5. Td1! Rf6 6. Rc7 Ta8 7. d5 i les blanques guanyaran.
La posició de Chéron és bàsicament el mateix, excepte moguda dues columnes. Ara el rei de les blanques té menys espai per a la maniobre a l'esquerre de la columna del peó, i les negres poden prevenir l'avançament del peó i fan taules. Si les blanques comencen amb 1. Ra4, la torre fa escac al rei, i el rei està forçat retrocedir a b3. Les blanques poden intentar:
1. Td4 Re5 2. Rc3 Tc8+ 3. Tc4 Tb8 4. Tc6 Rd5 5. Ta6 Tc8+ 6. Rb3 Tc6! 7. Ta8 Rd6 (o 7. Ta7 Tc1) i el rei de les negres aconsegueix arribar a la columna del peó, per unes taules. Un altre intent per a les blanques és: 1. Td2 Re5 2. Td7 Re6 3. Tc7 Rd6 4. Tc5 Rd7 5. Ra4 Ta8+ 6. Ta5 Tb8 7. Ta7+ Rc6 8. Ra5 Tb5+ 9. Ra4 Tb8 i la posició són taules. Si les peces són mogudes una columna a la dreta, les blanques tenen la victòria .
En el raonament anterior quan el rei defensor estava aïllat per columnes, se suposa que la torre defensora ja està en posició per fer escac al rei atacant al llarg de les columnes (normalment des de la primera fila). En aquesta posició de José Capablanca, les blanques guanyen perquè el peó de les blanques poden arribar a la quarta fila abans que la torre de les negres poden fer escac al llarg de les columnes. Si la torre de les negres ja estigués a h8 i toqués moure les negres, les negres farien taules fent escac al rei i jugant ...Tf8 quan el rei de les blanques mouen a f1 . En la posició del diagrama en què mouen les blanques:
1. Td1 Th8 2. f4 Te8+ 3. Rf3 Tf8 4. Rg4 Tg8+ 5. Rh5 Th8+ 6. Rg6, etc., i les blanques guanyaran. Amb el torn de les negres,
1... Rc6 2. Td8 Th7 3. f3 (3. f4 són taules després de 3... Td7 o 3... Rc7) 3... Te7+ 4. Rf2 Tf7 5. Rg3 etc., i les blanques guanyen.
Posició de Lucena
La posició de Lucena és una de les més famoses i importants posicions a la teoria de finals d'escacs. És guanyada pel bàndol que té el peó. La característica essencial és que el rei de les blanques es troba a la casella de coronació davant del seu peó, el peó es troba entre les columnes b i g, i el rei de les negres està aïllat per una columna.
Les blanques guanyen a la posició del diagrama amb 1. Td1+, forçant el rei de les negres que s'aparti una columna més lluny, després portan la torre a la quarta fila per fer un "pont" per protegir el rei, per llavors posar-hi el rei, que estaria en esca per la torre de les negres. Les blanques maniobren per portar el seu rei fins a la cinquena fila (sense renunciar el peó) i llavors quan la torre de les negres fan escac, les blanques interposen la seva torre i tenen un posició guanyadora. Vegeu la posició de Lucena per a més detalls .
Defending rook prevents the bridge
Si la torre defensora està a la part superior de la quarta fila, evita que la torre pugui fer el pont en aquesta fila. En aquest cas, la victòria és senzill. 1. Tc1+ Rb7 2. Rd7!