Itàlia158x158pxEstació membre30px|link=Radiotelevisione ItalianaFinal NacionalFestival de la cançó de SanremoAparicions50Primera aparició1956Millor resultatFinal1r 1990, 1964, 2021SemifinalMai no hi ha participatPitjor resultatFinal21è 2014SemifinalMai no hi ha participatEnllaços externsPàgina d'Itàlia en Eurovision.tv
Itàlia va participar cada any entre 1956 i 1997, excepte en 1981, 1982, 1986, i de 1994 a 1996. No havia participat en el festival des de 1997 a causa de la falta d'interès per part de la RAI i dels italians, fins que a la fi de 2010 es van confirmar els rumors sobre la tornada d'Itàlia a l'edició de 2011, que es va celebrar a Düsseldorf.
Itàlia s'ha caracteritzat per enviar el festival a molts dels seus cantants més reeixits a nivell internacional, com Umberto Tozzi, Al Bano & Romina Power, Franco Battiato, Domenico Modugno, Nicola di Bari, Gigliola Cinquetti, Ricchi e Poveri i més recentment Jalisse, Marco Mengoni o Il Volo.
Des del seu retorn el 2011, el representant és escollit per un comitè especial al Festival de Sanremo, sense importar la seva secció o resultat que obtingui. El seu retorn va ser més que excepcional, després que no figurés com cap de les favorites, el país va aconseguir un segon lloc amb el tema jazz Madness of love de Raphael Gualazzi amb 189 punts; encara que a la puntuació del jurat seria la de major valoració amb 251 punts però un 11è lloc del televot finalment li llevaria el triomf. El 2012 s'escolliria a la cantant Nina Zilli amb el tema L'amore è femmina amb què arribarien al tercer lloc a les apostes, però al festival tindrien un 9è lloc amb 101 punts, a causa de la mala valoració del televot.
L'any 2013, Marco Mengoni i la seva balada L'essenziale van quedar, amb 126 punts, en el 7è lloc. Després de la seva bona ratxa de resultats, el 2014, Emma Marrone amb La Mia città va aconseguir un insuficient lloc 21è amb solament 33 punts.
En 2015 Il Volo, guanyador de Sanremo, va aconseguir el tercer lloc amb 292 punts sent la favorita del televot però no del jurat. En 2016 va ser triada la subcampiona del festival de Sanremo, Francesca Michielin; encara que les apostes la situaven en el top 10, va haver de conformar-se amb la 16a posició amb 124 punts.
En 2017, Francesco Gabbanni, a les poques hores de guanyar Sanremo, es va posar com a favorit en les apostes, sense rivalitat alguna al llarg de la carrera cap al festival. Però, per sorpresa, va ser setè per al jurat i sisè per al televot, de manera que va aconseguir finalment el 6è lloc, amb 334 punts.
En 2018, la parella Ermal Meta-Fabrizio Moro, guanyadora de Sanremo, solament valorada per lluitar per un lloc entre els 10, va aconseguir un inesperat 5è lloc, amb el televot què va arrabassar de forma contundent els pocs punts del jurat, amb un total de 408 punts. Millor sort encara va córrer Mahmood en 2019 amb el tema Soldi, ja que va quedar en 2a posició amb 472 punts, la major puntuació aconseguida pel país fins ara. Després del bon palmarès dels últims anys, en 2021 va arribar l'esperada victòria de la mà de Måneskin.
Malgrat la seva llarga absència, és el país més reeixit del Big Five fins avui, amb 7 Top 10 (2011, 2012, 2013, 2015, 2017, 2018 i 2019) i una victòria (2021) d'un total de 10 participacions des de la seva incorporació a aquest grup.
En 31 ocasions, ha estat Itàlia en el TOP-10 dins de la final.
Història Censura de 1974 Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 en la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió transcorreria més d'un mes abans del dia de la votació i a pesar que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "Sì", i que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al "SÍ" en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment els partidaris del "NO" es van alçar amb la victòria arribant a aconseguir el 59,30% dels vots, amb el que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.
Comentaristes i portaveus Al llarg de la història del Festival, diferents locutors i portaveus han retransmès les gales i les votacions d'Itàlia. Entre ells estan Nunzio Filogamo, Nicoletta Orsomando, Raffaella Carrà i Mike Bongiorno.
Participants Llegenda
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts 1956 Lugano Tonina Torrielli «Amami se vuoi» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals Franca Raimondi «Aprite le finestre» 1957 Frankfurt del Main Nunzio Gallo «Corde della mia chitarra» 6 7 1958 Hilversum Domenico Modugno «Nel blu dipinto di blu» 3 13 1959 Canes Domenico Modugno «Piove (Ciao, ciao, bambina)» 6 9 1960 Londres Renato Rascel «Romantica» 8 5 1961 Canes Betty Curtis «Al di là» 6 12 1962 Luxemburg Claudio Villa «Addio, addio» 9 3 1963 Londres Emilio Pericoli «Uno per tutte» 3 37 1964 Copenhaguen Gigliola Cinquetti «Non ho l'età» 1 49 1965 Nàpols Bobby Solo «Se piangi, se ridi» 5 15 1966 Luxemburg Domenico Modugno «Dio come ti amo» 17 0 1967 Viena Claudio Villa «Non andare più lontano» 11 4 1968 Londres Sergio Endrigo «Marianne» 10 7 1969 Madrid Iva Zanicchi «Due grosse lacrime bianche» 14 5 1970 Amsterdam Gianni Morandi «Occhi di ragazza» 9 5 1971 Dublín Massimo Ranieri «L'amore è un attimo» 5 91 1972 Edimburg Nicola di Bari «I giorni dell'arcobaleno» 6 92 1973 Luxemburg Massimo Ranieri «Chi sarà con te» 13 74 1974 Brighton Gigliola Cinquetti «Sì» 2 18 1975 Estocolm Wess & Dori Ghezzi «Era» 3 115 1976 La Haia Al Bano & Romina Power «We'll live it all again» 7 69 1977 Londres Mia Martini «Liberà» 13 33 1978 París Ricchi e poveri «Questo amore» 12 53 1979 Jerusalem Matia Bazar «Raggio di luna» 15 27 1980 La Haia Alan Sorrenti «Non so che darei» 6 87 No hi participà entre 1981 i 1982 1983 Múnic Riccardo Fogli «Per Lucia» 11 41 No va haver-hi semifinals 1984 Luxemburg Alice & Franco Battiato «I treni di Tozeur» 5 70 1985 Göteborg Al Bano & Romina Power «Magic oh magic» 7 78 No hi participà en 1986 1987 Brussel·les Umberto Tozzi & Raf «Gente di mare» 3 103 No va haver-hi semifinals 1988 Dublín Luca Barbarossa «Ti scrivo» 13 52 1989 Lausana Anna Oxa & Fausto Leali «Avrei voluto» 10 56 1990 Zagreb Toto Cutugno «Insieme: 1992» 1 149 1991 Roma Peppino Di Capri «Comme è ddoce 'o mare» 7 89 1992 Malmö Mia Martini «Rapsodia» 4 111 1993 Millstreet Enrico Ruggeri «Sole d'Europa» 12 45 Kvalifikacija za Millstreet No hi participà entre 1994 i 1996 1997 Dublín Jalisse «Fiumi di parole» 4 114 No va haver-hi semifinals No hi participà entre 1998 i 2010 2011 Düsseldorf Raphael Gualazzi «Madness of love» 2 189Membre del Big 5 2012 Bakú Nina Zilli «L'amore è femmina» 9 101 2013 Malmö Marco Mengoni «L'essenziale» 7 126 2014 Copenhaguen Emma Marrone «La mia città» 21 33 2015 Viena Il Volo «Grande amore» 3 292 2016 Estocolm Francesca Michielin «No degree of separation» 16 124 2017 Kíev Francesco Gabbani «Occidentali's Karma» 6 334 2018 Lisboa Ermal Meta i Fabrizio Moro «Non mi avete fatto niente» 5 308 2019 Tel-Aviv Mahmood «Soldi» 2 472 2020 Rotterdam Diodato «Fai rumore» Festival cancel·lat 2021 Rotterdam Måneskin «Zitti e buoni» 1 524 2022 Torí Mahmood i Blanco «Brividi» 6 268 País amfitrió 2023 Liverpool Marco Mengoni «Due vite» 4 350Membre del Big 52024 MalmöAngelina Mango«La Noia»72682025 BasileaLucio Corsi«Volevo essere un duro»52562026 VienaSal Da Vinci«Per Sempre Sì»5281
Festivals organitzats a Itàlia Edició Ciutat seu Localització Presentandors Festival de la Cançó d'Eurovisió 1965 Nàpols Auditorium RAI Renata Mauro Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 Roma Teatro 15 di Cinecittà Gigliola Cinquetti i Toto Cutugno Festival de la Cançó d'Eurovisió 2022 Torí Pala Alpitour Alessandro Cattelan, Laura Pausini i Mika
Votació d'Itàlia Fins 2019, la votació d'Itàlia ha estat:
Més punts atorgats només en la gran final Pos. País Punts 1 França 147 2 Regne Unit 130 3 Espanya 120 4 Irlanda 118 5 Alemanya 107
Més punts atorgats en semifinals i final Pos. País Punts 1 França 147 2 Regne Unit 130 3 Irlanda 128 4 Espanya 120 5 Suïssa 119
Més punts rebuts Pos. País Punts 1 Espanya 232 2 Portugal 218 3 Suïssa 195 4 Finlàndia 184 5 França 174
12 punts Itàlia ha donat 12 punts a:
Final (1975 - 2003) Any País Any País Any País 1975 Suïssa 1983 Luxemburg 1990 Àustria 1976 Irlanda 1984 Irlanda 1991 França 1977 Mònaco 1985 1992 Grècia 1978 Luxemburg No hi va participar en 1986 1993 Irlanda 1979 Espanya 1987 Irlanda No hi va participar entre 1994 i 1996 1980 Alemanya 1988 Regne Unit 1997 Estònia No hi va participar entre 1981 i 1982 1989 ÀustriaNo hi va participar entre 1998 i 2003
Semifinal (2004 - 2015) Any País No hi va participar entre 2004 i 2010 2011 Romania 2012 Albània 2013 Ucraïna 2014 Àustria 2015 Israel
Semifinal (2016 -) Any Jurado Televot Conjunt 2016 Austràlia Ucraïna Ucraïna 2017 Azerbaidjan Moldàvia Moldàvia 2018 Noruega Romania Dinamarca 2019 Dinamarca Albània Albània 2021
Final (2004 - 2015) Any País No hi va participar entre 2004 i 2010 2011 Romania 2012 Albània 2013 Dinamarca 2014 Àustria 2015 Suècia
Final (2016 -) Any Jurado Televot Conjunt 2016 Espanya Ucraïna Ucraïna 2017 Azerbaidjan Moldàvia Moldàvia 2018 Noruega Albània Dinamarca 2019 Dinamarca Albània Dinamarca 2021
Galeria d'imatges
Referències
Enllaços externs Eurovisió, lloc oficial Eurovisió, lloc italià
Categoria:Països participants al Festival de la Cançó d'Eurovisió Eurovisio Categoria:Esdeveniments del segle XXI a Itàlia Categoria:Esdeveniments del segle XX a Itàlia