Rafael Vera Fernández-Huidobro (Madrid, 7 de febrer de 1945) és un expolític espanyol. Va ser Secretari d'Estat de Seguretat del Govern d'Espanya presidit per Felipe González entre el 24 d'octubre de 1986Rafael Vera, nuevo 'hombre fuerte' en el Ministerio del Interior, El País, 25 d'octubre de 1986. i el 29 de gener de 1994.El Consejo de Ministos aprueba el cese del secretario de Estado Rafael Vera, El Mundo, 29 de gener de 1994. En juliol de 1998 va ser condemnat per delicte de segrest i malversació de cabals públics en relació amb el grup terrorista GAL que va practicar l'anomenada "guerra bruta contra ETA".
Trajectòria El seu pare era membre del Sindicat Vertical franquista. Rafael Vera era aparellador de professió i membre del PSOE. Entre el 26 d'octubre de 1980 i el 27 d'octubre de 1981 va ser director de la Delegació de Seguretat i Policia Municipal de l'Ajuntament de Madrid,Pleno extraordinario para presentar la reorganización municipal, El País, 25 d'octubre de 1980. data en què va ser nomenat delegat d'aquesta àrea,Terminado el cambio de delegados y concejales socialistas, El País, 27 d'octubre de 1981 i va romandre en el càrrec fins a desembre de 1982. Seguidament va ser nomenat Director General de la Seguretat de l'EstatAprobada la primera fase de la renovación de los altos cargos públicos, El País, 8 de desembre de 1992. i, des del 9 de febrer de 1984, subsecretari del Ministeri de l'Interior,El Gobierno aborda su segunda crisis parcial al realizar importantes cambios en el Ministerio del Interior, El País, 9 de febrer de 1984. fins al seu ascens a secretari d'Estat.
Condemnes judicials
En juliol de 1998 fou condemnatSentencia íntegra del cas Marey per la Sala Segona del Tribunal Suprem a deu anys de presó i dotze d'inhabilitació absoluta pels delictes de segrest en la persona de ciutadà hispano-francès Segundo Marey, realitzat pels GAL, i malversació de cabals públics. No obstant això, amb prou feines cinc mesos més tard, el Govern de José María Aznar, a sol·licitud d'un grup de regidors socialistes i d'un particular, li va concedir un indult parcial que rebaixava la pena de presó a tres anys i quatre mesos.
El 19 d'octubre de 2004 el Tribunal Suprem, confirmant la sentència que dos anys abans havia dictat l'Audiència Provincial de Madrid, el va condemnar a set anys de presó i 18 d'inhabilitació per un delicte continuat de malversació de cabals públics en el conegut com a «cas dels fons reservats», en considerar provat que es va lucrar personalment «en quantitats importantíssimes» i va sostreure altres quantitats a favor de terceres persones, «fins a una xifra global que supera de lluny els 600 milions de pessetes» (gairebé quatre milions d'euros). L'ex president Felipe González i els ex ministres José Luis Corcuera i José Barrionuevo (aquest últim també condemnat per segrest i malversació en el cas Marey) van sol·licitar el seu indult,González, Barrionuevo y Corcuera piden el “indulto total” para Vera , El País, 26 d'octubre de 2004 que fou denegat.Resolución de negación de indulto.
Algunes finques que Vera va comprar amb part d'aquests diners van passar, també en 2004, a ser de titularitat pública.La Audiencia de Madrid adjudica al Estado las fincas decomisadas a Rafael Vera, ABC, 19 de novembre de 2004.
Va ingressar per tercera vegada a la presó al febrer de 2005.Rafael Vera ingresa en la prisión de Segovia y rechaza el indulto porque 'incomoda' a Zapatero, El Mundo, 17 de febrer de 2005. El març de 2006 se li va permetre l'accés al règim en el qual se li permet passar fora de la presó cinc dies a la setmana.Rafael Vera podrá salir de prisión cinco días por semana controlado con una pulsera electrónica, El País, 4 de març de 2006 L'agost va obtenir el tercer grau penitenciari que li permet no tornar a la presó més que a controls rutinaris.Rafael Vera obtiene el tercer grado, El País, 22 d'agost de 2006 El tercer grau li havia estat denegat als cinc mesos del seu ingrés a la presó.Denegado el tercer grado a Rafael Vera, que deberá seguir en prisión, 20 minutos, 19 de juliol de 2005
En 2007, l'Audiència Provincial de Madrid el va condemnar, a ell i el seu secretari Juan de Justo, a un any, sis mesos i un dia de presó i quatre d'inhabilitació per un altre delicte de malversació de cabals públics en el conegut com a «cas dels maletins» per haver ordenat que més de 206 milions de pessetes procedents dels fons reservats s'utilitzessin per «compensar la disminució d'ingressos» que va suposar per als expolicies José Amedo i Michel Domínguez la seva entrada a la presó pel cas GAL i per garantir que guardessin silenci en aquest afer.Un año y medio de cárcel para Vera y Juan de Justo por el 'caso de los maletines' - 20minutos.es
El gener de 2010, el Tribunal Europeu de Drets Humans, per 4 vots contra 3, va rebutjar el seu recurs per possible «infracció del dret de presumpció d'innocència» en el cas Marey, encara que consideraren que el primer jutge instructor, Baltasar Garzón, «no havia respost a l'exigència d'imparcialitat».Sentència, Tribunal Europeu de Drets Humans, 6 de gener de 2010.Estrasburgo confirma la condena a Rafael Vera por el 'caso Marey', Publico.es, 7 de gener de 2010. L'expresident de la Junta d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra (del PSOE, igual que Vera), va considerar que el jutge Baltasar Garzón havia comès prevaricació.«Ibarra dice que se puede "encontrar" prevaricación de Garzón en el caso Vera» a hoy.es, 08/04/2010
En un reportatge emès en TVE al març de 2015, Rafael Vera va declarar que, encara que "la guerra bruta" va poder ser una "equivocació legal", des de "el punt de vista pràctic va tenir el seu paper", en haver aconseguit la col·laboració francesa, per la qual cosa, segons la seva opinió, "alguna utilitat va tenir". Al juny d'aquest any, la Fiscalia del País Basc va obrir una recerca per si les seves declaracions constituïen un delicte d'enaltiment del terrorisme o d'humiliació a les víctimes. El març de 2016, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va arxivar la recerca.
Activitat literària i empresarial En 2009 va publicar El padre de Caín, novel·la que seria traslladada a la televisió en una minisèrie del mateix títol. En 2013 va crear l'empresa Asociación Hispano Argelina de Desarrollo Industrial junt amb altres antics alts càrrecs. En 2016 va publicar Sokoa. Operación Caballo de Troya.
Referències
Enllaços externs Perfil de Rafael Vera (1995) Ingressos i sortides de presó de Rafael Vera
Categoria:Polítics madrilenys Categoria:Militants del Partit Socialista Obrer Espanyol Categoria:Directors generals de seguretat Categoria:Grups Antiterroristes d'Alliberament Categoria:Subsecretaris d'Espanya Categoria:Secretaris d'Estat d'Espanya Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1945