Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto ; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla. El 2012 sumava amb 745.898 batejats al voltant de 753.987 habitants. Des del 2020 està dirigida per l'arquebisbe Giuseppe Satriano.
Territori miniatura|esquerra|La cocatedral de San Valentino a Bitonto
L'arxidiòcesi s'estén sobre 21 municipis de la província de Bari. La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Bari, on es troba la catedral de San Sabí. A Bitonto es troba la cocatedral de sant Valentí. El territori està dividit en 13 vicariats i 126 parròquies: el vicariat episcopal territorial de Bitonto (18 parròquies), que comprèn els municipis de Bitonto i Palo del Colle I vicariat regional (11 parròquies): Bari, barris San Nicola, Libertà i Marconi-San Girolamo-Fesca II vicariat regional (7 parròquies): Bari, barris Murat i Madonnella III vicariat regional (11 parròquies): Modugno ciutat i Bari, barris Palese i Santo Spirito IV vicariat regional (8 parròquies): Bari, barris Picone i Poggiofranco V vicariat regional (7 parròquies): Bari, barris Carrassi i San Pasquale VI vicariat regional (7 parròquies): Bari, barris San Paolo i Stanic-Villaggio del Lavoratore, i Modugno, barri Santa Cecilia VII vicariat regional (7 parròquies): Binetto, Bitetto, Grumo, Sannicandro di Bari i Toritto VIII vicariat regional (10 parròquies): Casamassima, Cassano delle Murge, Gioia del Colle i Sammichele di Bari IX vicariat regional (13 parròquies): Adelfia, Capurso, Cellamare, Triggiano i Valenzano X vicariat regional (10 parròquies): Bari, barris Carbonara, Ceglie del Campo i Loseto, i Bitritto XI vicariat regional (9 parròquies): Mola di Bari i Noicattaro XII vicariat regional (7 parròquies): Bari, barris Japigia, Torre a Mare i San Giorgio
Província eclesiàstica La província eclesiàstica de la seu metropolitana de Bari s'estén íntegrament per territori pullès, i es correspon gairebé exactament a les províncies de Bari i Barletta-Andria-Trani.
Les cinc diòcesis sufragànies són l'arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie(-Nazareth) i les diòcesis de: Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti Àndria Conversano-Monopoli Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Santuaris A l'arxidiòcesi hi ha presents diversos santuaris, dels quals els més importants, per afluència de pelegrins i tradició històrica, són els de Sant Nicolau a Bari, de la Madonna del Pozzo a Capurso i de Santi Medici a Bitonto:
Bari, Santuari-Basílica de Sant Nicolau Bari, Santuari Santa Fara Bitonto, santuari basílica de Santi Medici Bitetto, Santuari del Beato Giacomo Capurso, Santuari, Basílica de Santa Maria del Pozzo Cassano delle Murge, Santuari Santa Maria degli Angeli Modugno, Santuari Madonna della Grotta
Història Arxidiòcesi de Bari La primera notícia històrica fiable sobre la diòcesi de Bari data del , quan el Bisbe Gervasio va participar en el Concili de Sardica del 342 al 344. El 465 Concordi va ser el seu successor, participant en el sínode romà: segons Lanzoni, Concordi és l'únic bisbe històricament cert de Bari dels sis primers segles del cristianisme.Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, p. 301-302. El 530, amb el bisbe Pietro la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, subjecta al Patriarcat de Constantinoble.Lanzoni parla del com el període d'erecció de l'arxidiòcesi.
Del al , l'arxidiòcesi de Bari, sota el govern directe de Constantinoble, va adoptar el ritu bizantí, del qual van quedar traces fins al . Juntament amb el ritu bizantí, el calendari litúrgic de l'Església de Bari recordava dels sants d'Orient celebrats segons el calendari romà d'Orient. Finalment, a la catedral de Bari va estar en ús fins al proclamar l'Evangeli i l'Epístola en llatí i grec.
Al , arran de la devastació feta en Pulla pel sarraïns, la ciutat de Canosa (Canusium) va ser destruïda i Angelario, bisbe d'aquella ciutat en el 844, es refugià a Bari portant amb si les relíquies dels sants Rufino, Memore i Sabino; aquest últim va esdevenir el sant patró de la diòcesi de Bari. El papa Sergi II va donar a Angelario el títol de bisbe de Bari i Canosa, títol que els arquebisbes de Bari han mantingut fins a la recent reorganització de la diòcesi del 1986.
El 933 el papa Joan IX va concedir l'ús del pal·li a l'arquebisbe de Bari, i en el curs d'un segle tots els llaços amb Constantinoble es va acabar a favor de Roma.
L'arquebisbe Bisanzio (1025-1035) obtingué del papa el privilegi de consagrar bisbes de les seus sufragànies. També va començar la construcció de la nova catedral, dedicada a Sant Sabí, que va ser destruïda el 1156 per Guillem el Dolent. Al se celebraren a Bari 2 sínodes: el primer, el 1064 va ser presidit per Arnoldo, vicari del papa Alexandre II.
En aquests mateixos anys, a Bari va ser arquebisbe Ursone però, preferint la seu de Canosa, havia contrariat a la població. Per tant, quan el 1087 alguns mariners van traslladar a Bari les relíquies de sant Nicolau, les confiaren en custòdia a un monestir benedictí. Només el 1089, amb la mort d'Ursone i l'elecció com a arquebisbe propi l'abat benedictí Elia, va començar la construcció de la basílica de Sant Nicolau, que va ser consagrada el mateix any pel papa Urbà II, un treball encara en progrés. En aquesta ocasió el papa enterrà a la catedral les relíquies de Nicolau de Bari, acabades d'arribar d'Orient.
Uns anys més tard, el 1098, Urbà II va tornar a Bari per celebrar un sínode destinat a un acostament entre l'Església d'Orient i la Seu Apostòlica de Roma. En l'elecció de Bari l'església local havia tingut un pes important, i per la presència de les relíquies de Nicolau va ser el terreny natural per al diàleg entre els cristians d'Orient i Occident. Al sínode van intervenir 183 bisbes, entre ells Anselm d'Aosta, que es va destacar per les posicions adoptades en l'ús de pa amb llevat en l'eucaristia i la processó de l'Esperit Sant (l'anomenada disputa sobre el Filioque). No obstant això, el sínode no va donar els resultats esperats i les distàncies doctrinals van ser exacerbades.
Posteriorment, l'arquebisbe Rainaldo, que va donar impuls a la reconstrucció de la catedral destruïda per Guillem el Dolent, l'arquebisbe Romualdo Grisoni (1280) es va distingir per la restauració i construcció d'esglésies. El 1377 va ser arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano, el futur papa Urbà VI, el qual, d'altra banda, mai va veure la ciutat.
Dos arquebisbes del han tingut un paper important en la història de l'arxidiòcesi: Diego Sersale (1638) va reconstruir la catedral assumint ell el cost i va promoure la construcció del palau episcopal i el seminari, mentre que el dominicà Tommaso Maria Ruffo (1684) va morir en olor de la santedat.
Després del Concordat de 1818 entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, les diòcesis d'aquest últim van ser objecte de fusions i agregacions. En aquesta ocasió, amb la butlla De utiliori de Pius VII de 27 de juny de 1818, es va agregar a l'arxidiòcesi de Bari la diòcesi de Bitetto, que va ser suprimida.
Diòcesi de Bitonto La diòcesi de Bito, com la de Bari, d'acord amb la tradició, té un origen que es remunta a l'època de plena conversió de la Pulla. La cronologia episcopal parteix del 515. Encara que hi ha notícies confoses sobre un bisbe anomenat Anderano que viure al voltant del 742 (i probablement pertanyent a l'església de Bisignano), el primer bisbe de Bitonto del que es tenen notícies detallades és Arnolfo en 1087.
El 1151 i el 1172 la seu de Bitonto va ser confirmat com sufragània de l'arxidiòcesi de Bari, respectivament, per Eugeni III i Alexandre III.
Successivament van ocupar la seu bitotna, entre d'altres, Enrico Minutolo (1382), que més tard va esdevenir cardenal; Corneli Musso conventual que es va destacar al Concili de Trento, on va fer la predicació d'obertura; el servent de Déu Girolamo (nascut Bernardino) Pallantieri (1603-1619),Girolamo Pallantieri Fabrizio Carafa (1622), fundador d'una acadèmia literària; i Alessandro Crescenzi (1652), pertanyent a una important família romana, que va ser creat cardenal en 1675.
El 1703 el capítol de la catedral va proclamar la Immaculada Concepció, patrona de la ciutat i de la diòcesi. El patró del capítol, però, va ser Sant Valentí, el culte del qual va ser introduït a Bitonto pel bisbe Guglielmo da Viterbo al .
Amb la butlla De utiliori del papa Pius VII de 27 de juny de 1818, la diòcesi de Bitonto es va unir aeque principaliter a la de Ruvo.
Arxidiòcesi de Bari-Bitonto La unió de la diòcesi de Bitonto i Ruvo va durar fins al 1982; el 30 de setembre d'aquest any la Santa Seu va procedir a la designació de dos bisbes distints per a les dues seus. Per a la diòcesi de Bitonto va ser nomenat Andrea Mariano Magrassi, que ja era arquebisbe de Bari: d'aquesta manera Bari i Bitonto es van unir in persona episcopi.
El 30 de setembre de 1986, amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, en el context més ampli de la revisió de les diòcesis d'Itàlia, les dues seus es van fusionar amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el seu actual nom. Alhora, la ciutat i el territori de Santeramo in Colle va ser cedit per la nova arxidiòcesi a diòcesi d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti.
Amb motiu del Congrés Eucarístic Nacional al maig de 2005, l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto va ser el destí de la primera visita apostòlica de Benet XVI després de la seva elecció com a Papa.
Episcopologi upright|miniatura|El papa Urbà VI, nat Bartolomeo Prignano, arquebisbe de Bari (1377 - 1378) upright|miniatura|El papa Climent VII, nat Giulio Zanobi di Giuliano de' Medici, administrador apostòlic di Bitonto (18 de febrer de 1517 - 27 de febrer de 1517) upright|miniatura|El papa Pau III, nat Alessandro Farnese, administrador apostòlic de Bitonto (24 de gener de 1530 - 17 de maig de 1532) - (17 de juny de 1537 - 11 de gener de 1538 administrador apostòlic per segon cop) upright|miniatura|Alessandro Farnese el Jove, bisbe de Bitonto (1544 - 27 d'octubre de 1544) upright|miniatura|Cornelio Musso, O.F.M.Conv., bisbe de Bitonto (1544 - 27 d'octubre de - 1574) Seu de Bari San Mauro † () Gervasio o Geronzio † (citat el 342/344) Concordio † (citat el 465) Pietro I † (citat el 530) Marco † (596 - 610) Giulio † (610 - 634) Stefano † (634 - 653) Ursone † (653 - 681) Trasmondo † (681 - 688) Rodecauto † (688 - 694) Bursa † (694 - 753) Maurenziano † (753 - 758 Andrea † (759 - 761) Rodoaldo I † (762 - 780) Leone † (781 - després del 787) Pietro II † (? - 821) Sebastiano † (821 - 828) Giacomo I † (828 - 840) Rodoaldo II † (843 - 854) Angelario † (855 - 876) Domenico † (877 - 891) Giovanni I † (892 - 905) Guitpardo † (906 - 912) Rodrigo † (912 - 920) Giovanni II † (920 - 924) Alsario † (924 - 930 o 931 mort) Pietro III † (931 - 950/952 mort) Giovanni III † (952 - 978 mort) Paolo † (978 - 988 o 993 mort) Crisostomo † (988 o 993 - 1006 mort) (arquebisbe de Bari e Trani) Giovanni IV † (1006 - 27 de maig de 1025 mort) Bisanzio † (14 de juliol de 1025 - 6 de gener de 1035 mort) Romoaldo I † (1035 - 1035 mort) Nicola I † (9 d'agost de 1035 - 27 d'abril de 1062 mort) Andrea II † (1062 - 1078 mort) Ursone † (de juny de 1078 - 14 de febrer de 1089 mort) Elia, O.S.B. † (de febrer de 1089Consacrato il 31 d'octubre de (cfr. Gams). - 23 de maig de 1105 mort) Risone † (1105 - setembre de 1117 mort)Elegit en morir Elia, va ser consagrat bisbe el 13 d'abril de 1112 Gualtieri † (1118 - 1126) Matteo, O.S.B. † (1126 - 1128 o 1129 mort) Angelo † (1128 o 1129 - 1137 deposat) Giovanni V † (1137 - 1151 deposat) Giovanni VI † (12 de febrer de 1151 - 31 d'agost de 1169 o 1171 mort)