Sergi Aguilar i Sanchis (Barcelona, 24 d'abril de 1946) és un escultor, orfebre, dibuixant i fotògraf català. En l'inici de la seva activitat artística es va dedicar a la joieria, amb un estil avantguardista i innovador. Des de 1974 va compaginar aquesta tasca amb l'escultura, que ha practicat igualment amb un fort segell innovador, especialment pel que fa a formes i materials. També practica la imatge i la fotografia.
Biografia Va estudiar a l'Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona (1962-1967). Entre 1968 i 1971 va ser traslladant-se per diverses ciutats, com París, Londres, Praga, Stuttgart i Menorca. La seva primera tasca professional va ser en el terreny de la joieria (1968-1973), on ja va començar a desenvolupar les premisses bàsiques de la qual seria la seva escultura, practicada des de 1972. Les seves primeres obres van ser en bronze, llautó i marbre, amb un estil posminimalista influït pel constructivisme rus i l'obra d'escultors com Julio González, Jorge Oteiza, Eduardo Chillida i Constantin Brâncuşi. miniatura|Sergi Aguilar. Marca d'aigua, 1991. La Pineda, Tarragona En la seva obra tenen especial rellevància la naturalesa i la geometria, conceptes des dels quals desenvolupa la seva idea de l'espai, a través del que estableix un diàleg entre l'objecte i el seu entorn. Des de 1980 va experimentar amb altres tècniques, com el collage, i altres materials, com el ferro, la fusta, l'acer i l'alumini, i des de 1990 va treballar també amb dibuixos, fotografies, mapes i plànols topogràfics, que li serveixen per plasmar la seva concepció l'espai i el paisatge. Des de mitjans dels 90 va treballar també amb cartró, feltre i suro, i va utilitzar freqüentment la barreja de ferro i fusta, amb la qual aconsegueix un profund diàleg entre el natural i l'artificial, entre formes i acabats de naturalesa oposada però intensa expressió artística.
Aguilar ha realitzat exposicions individuals i col·lectives tant a Espanya com en nombrosos països, especialment europeus, però també als Estats Units i el Japó. La seva obra es troba en diversos museus i galeries d'art contemporani, com el Guggenheim Museum, MACBA, MNCARS, el Kunsthalle Mannheim, la Fundació La Caixa i la Fundació Joan March. El 1980 va obtenir el "Premi Càceres d'Escultura".
L'escultor barceloní ha exercit també la docència, així com ha impartit conferències, cursos i seminaris en diverses institucions i centres educatius. Va ser president de l'AAVC (Associació d'Artistes Visuals de Catalunya) entre 1996 i 2002, i de la UAAV (Unió d'Associacions d'Artistes Visuals) entre 2004 i 2007. També ha sigut director de la Fundació Suñol de Barcelona.
Obres Júlia (Als nous catalans), Via Júlia, Barcelona (1986). Sense retorn núm. 2, Estació de França, Barcelona (1986). Límit Interior. Llibre oberto, Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, Barcelona (1987). Fourteen, Jardí d'Escultures de la Fundació Daurel, Poble Espanyol de Barcelona, Barcelona (1988). IT 1, Jardí d'Escultures de la Fundació Daurel, Poble Espanyol, Barcelona (1990). Conversació, Biblioteca Cotxeres de Borbó, Barcelona (1992). Marca d'aigua – Homenatge a Carlos Barral, Vilaseca (1992). D.T., Jardí d'Escultures, Montjuïc, Barcelona (2002). El paso de las nubes, Parque del Prado, Vitòria (2003).
Referències
Enllaços externs
Categoria:Escultors barcelonins contemporanis Categoria:Directors de museu barcelonins Categoria:Alumnes de l'Escola Massana Categoria:Nascuts el 1946