El Taller Gibert i Junyent, conegut també com l'Electra, és un edifici industrial situat a la cantonada dels carrers de Sant Isidre i del Pantà, al centre de Terrassa, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Arquitectura miniatura|esquerra|Vista de l'interior reformat, amb la lluerna central

És un edifici cantoner de grans proporcions. Consta d'una gran nau rectangular dividida en dos pisos, que s'exterioritza mitjançant una línia d'imposta que marca el forjat que recorre tota la façana. La façana del carrer de Sant Isidre és més estreta i forma un capcer triangular, el centre del qual està dominat per dues grans obertures, la inferior geminada, rectangular, i la superior en arc de mig punt, resseguit per un guardapols que enllaça amb les impostes del forjat. La façana del carrer del Pantà, molt més llarga, es troba subdividida aparentment en sentit vertical pels baixants de l'aigua, coincidents amb les inflexions de la coberta en cada tram. A la vegada, cada tram presenta un joc de dues obertures en arc rebaixat a la planta baixa, i tres al pis superior. La coberta és a dues aigües, amb cavalls metàl·lics i una gran lluerna al llarg de la nau.

Història El 1910, Josep Gibert i Escudé i Joan Junyent i Benet van fundar la societat col·lectiva Gibert i Junyent, amb el nom comercial La Electra Industrial, i el 1911 van encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill la construcció d'una fàbrica de motors, bombes centrífugues, transformadors de potència, turbines hidràuliques i alternadors. El 1912, Junyent va traspassar la seva participació a Joan Borie, representat pel seu fill Maurici Borie i Journoud, i la societat canvià de nom a Gibert i Borie. El 1919, es va constituir com la societat anònima La Electra Industrial, amb un capital de 1.500.000 pessetes.

El 1937, la fàbrica fou col·lectivitzada i destinada a la producció de guerra: blindatge de camions i de tanquetes, mecanització de granades, espoletes i petites peces d'armes automàtiques. El febrer del 1939, ja al final de la Guerra Civil, l'empresa fou comprada per l'AEG, i entre 1943 i 1944 el gruix de la producció es va traslladar al nou edifici de la carretera de Castellar, restant al carrer del Pantà la fabricació de transformadors de potència i transformadors de mesura. Ja als anys 1960, només hi restaria la planxisteria.

La fàbrica es va fer servir com a garatge fins al 2000, quan va ser rehabilitada i convertida en habitatges.

Referències

Vegeu també

Fàbrica AEG (Terrassa)

Electra Categoria:Patrimoni monumental de Terrassa Categoria:Edificis modernistes de Terrassa Categoria:Obres de Lluís Muncunill