Kobani (), també coneguda com a Kobane () o Ayn al-Àrab (), és una ciutat de Rojava, al Kurdistan. La ciutat forma part de la governació d'Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).
Toponímia L'origen del nom () és la paraula anglesa company (‘empresa’ o ‘companyia’), en referència a la companyia alemanya de ferrocarril que va construir la línia de tren Berlín-Bagdad l'any 1911.Sociéte Impériale du Chemin de fer de Bagdad, founded on 13 April 1903 with 40% ownership of Deutsche Bank, 30% Banque Impériale Ottomane, 10% Anatolische Eisenbahn-Gesellschaft, 7.5% Wiener Bankverein, 7.5% Schweizerische Kreditanstalt, 5% Banca Commerciale Italiana.Entre altres fonts que es refereixen a aquest tema hi ha Nedal Yousef, 'Interview with Hussein Amin Hussein about Ayn al-Arab – One Hundred Years "حسين أمين حسين"...يتحدث عن مدينة "عين العرب" في مئة عام.. (esyria.sy) 9 d'abril de 2009. Hussein Ali Hussein, "Ayn Al-Arab over a century" (عين العرب في مئة عام), Dar Al-Aqsa, Damasc (2007); el llibre és una història de la ciutat compilat per al seu centenari a partir de relats en memòria viva (en particular de Mohamed Abdi, que segons Hussein va morir el 1998 als 118 anys, així com altres persones majors de la regió).Patrick Cockburn, Isis in Kobani: Turkey's act of abandonment may mark an 'irrevocable breach' with Kurds across the region Independent 7 d'octubre de 2014.
El nom en turc otomà era Arab Punarı () i en turc Arap Pınar, literalment ‘font dels àrabs'. El nom en àrab de Kobani, ʿAyn al-ʿArab (), és una traducció literal d'aquest nom. La referència a les fonts prové de la riera que solia fluir a l'est del poble, on els nòmades àrabs portaven els seus ramats durant l'estiu. A més, el poble estava situat al sud d'un petit llac que es va assecar als anys seixanta.
Geografia La ciutat de Kobani està situada a la frontera entre els estats de Síria i Turquia, prop de la ciutat turca de majoria kurda Suruç, a la província de Şanlıurfa. Kobani es troba a 160 km del nord-est d'Alep i a 30 km del riu Eufrates. Així mateix, es troba a 250 km a l'oest d'al-Hasakah i a 290 de Qamixli, altres dues grans ciutats kurdes de Síria.
Kobanî té un clima mediterrani d'estiu calorós (classificació climàtica de Köppen Csa).
Demografia Té una població de 44.821 habitants, segons el cens de 2004. Segons les estimacions de 2003, hi vivia població de diverses ètnies, com ara kurda (89%), àrab (5%), turcmana (5%) i armènia (1%).
Història D'acord amb Salih Muslim, oriünd de la ciutat, Kobani va néixer a partir d'una estació de la línia del ferrocarril Berlín-Bagdad, construïda l'any 1912. Al voltant d'aquesta infraestructura, els kurds de les zones properes hi van anar construint els seus habitatges. El nom de Kobani pot ser que provingui d'una deformació del nom "companyia", derivada de l'empresa alemanya de ferrocarril que construí aquella secció de la línia. El 1915, refugiats armenis que fugien del genocidi armeni de Turquia també es van establir a la ciutat.
Després de la partició de l'Imperi Otomà Kobani quedà sota mandat francès de Síria (de 1920 a 1946), època de la qual data la construcció de les principals infraestructures. A partir de 1946, la ciutat forma part de l'Estat sirià que, fruit dels esforços d'arabització de la dècada de 1980, la rebatejà amb el topònim oficial de Ayn al-Arab, significant "fonts dels àrabs". A mitjan hi havia tres esglésies armènies en la ciutat, però la majoria de la població armènia va emigrar a la República Socialista Soviètica d'Armènia en la dècada de 1960.
Com a conseqüència de la Guerra civil siriana, el 2012 la ciutat va quedar sota el control de la YPG, que l'any 2014 la van declarar centre administratiu del cantó de Kobani del Kurdistan Occidental. La regió fou l'objectiu del grup terrorista Estat Islàmic durant la Guerra Civil siriana i els seus atacs provocaren la fugida de centenars de milers de kurds a Turquia. Així, el 2 de juliol de 2014, la ciutat i pobles dels voltants van ser objecte d'un atac massiu del Estat Islàmic. El 16 de setembre de 2014 el EIIL va reprendre el setge de Kobani, amb un assalt a escala completa des de l'oest i sud de la ciutat, i el 6 d'octubre les tropes de l'EI entraren en la part est de la ciutat. miniatura|Commemoració dels soldats kurds morts al cementeri de Kobani, el maig de 2017 Les notícies del setge mobilitzaren centenars de kurds en territori turc, que es dirigiren cap a Kobani per ajudar a defendre la ciutat front al setge de l'EI. No obstant això, les forces de seguretat turques no van permetre que integrants de les Unitats de Protecció Popular (YPG) i altres voluntaris creuaren des de Turquia a Kobane, utilitzant per a impedir-ho gas lacrimogen i canons d'aigua."Protest erupts in Turkish Syrian borderline". Cihan News Agency. Retrieved 3 October 2014. Nombroses protestes es van organitzar en diferents ciutats turques a causa de la falta de suport del govern turc a la població kurda. Les autoritats turques van respondre a les protestes utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, matant 12 manifestants en aquestes protestes i altres 31 persones més en els disturbis posteriors."U.S. frustration rises as Turkey withholds military help from besieged Kobani". Washington Post. 9 October 2014. Retrieved 11 October 2014. L'1 de novembre de 2014 es va celebrar el dia mundial de mobilitzacions ciutadanes, en solidaritat amb la població kurda de Kobani. 5.000 persones es van manifestar en la ciutat turca de Suruç, a 10 km de Kobane; com a mínim 15.000 persones es van manifestar en la Diyarbakir, principal ciutat kurda a Turquia; i diversos milers també a Istanbul, sense que es registraren incidents."Thousands protest in Turkey to show solidarity with Kobane Kurds". Middle East Eye. Retrieved 3 November 2014. El 7 de novembre es va informar que una dona kurda de 28 anys, Kader Ortakaya, va ser disparada al cap per soldats turcs, en el costat turc de la frontera amb Kobane. Es va informar que participava en una manifestació pacífica perquè Turquia permetera el pas des de Turquia, dels voluntaris i voluntàries amb intenció d'unir-se a la lluita contra l'EI en Kobani."Kurdish Woman Activist 'Shot in the Head' by Turkish Soldiers near Kobani". International Business Times. Retrieved 7 November 2014.
Després de patir el llarg setge per part de l'EI, les YPG van anunciar el 26 de gener de 2015 que havien recuperat plenament el control de la ciutat.
El 25 i 26 de juny de 2015 l'Estat Islàmic va dur a terme una sèrie d'atacs contra la ciutat, combinant missions suïcides i atacs a civils. La coneguda com a massacre de Kobani va matar entre 223 i 233 civils, així com 35-37 milicians kurds i almenys 79 assaltants de l'EI.
El gener de 2026, enmig d'un hivern especialment cru, la ciutat va patir una greu crisi humanitària per la manca d'electricitat, aliments i medicaments, amb més de mig milió de persones aïllades de la resta del món. La ciutat seguia encerclada i blocada per les tropes governamentals sirianes al sud i el tancament turc de la frontera al nord.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Ciutats de Síria Categoria:Geografia del Kurdistan sirià