miniatura|upright=1.3|El seminari arxiepiscopal de Vercelli. miniatura|upright=1.3|La basílica de Sant'Andrea.
Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 tenia 178.300 batejats d'un total de 183.400 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Marco Arnolfo.
Territori L'arxidiòcesi comprèn la província homònima, a exclusió de Valsesia, que pertany a la diòcesi de Novara; i de Carisio, que pertany a la de Biella. La diòcesi també comprèn alguns municipis de les províncies de Biella (Ailoche, Brusnengo, Caprile, Castelletto Cervo, Crevacuore, Curino, Masserano, Sostegno i Villa del Bosco), de Novara (Biandrate, Casalbeltrame, Casaleggio Novara, Landiona, Recetto San Nazzaro Sesia, Vicolungo i Vinzaglio) i de Pavia (Candia Lomellina, Castelnovetto, Confienza, Cozzo, Langosco, Palestro, Robbio). A la província d'Alessandria ocupa dues parròquies al municipi de Morano sul Po.
Limita al nord amb les diòcesis de Novara i de Biella, a l'est limita amb les diòcesis de Novara i de Vigevano, al sud amb la de Casale Monferrato i a l'oest amb la d'Ivrea.
El territori s'estén sobre 1.658 km², i està dividit en 117 parròquies agrupades en 6 vicariats (Vercelli, Buronzo-Arborio, Gattinara-Serravalle-Sostegno, Robbio-Biandrate, Santhià i Trino).
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Vercelli, on es troba la Catedral Metropolitana de Sant Eusebi
Història La diòcesi de Vercelli va ser erigida al . Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.
Fins al a la catedral de Vercelli es podien admirar les pintures, acompanyades dels noms dels primers quaranta bisbes de la diòcesi, en ordre cronològic des d'Eusebi fins a Nottingo al .
La diòcesi va adoptar l'antic ritus eusebià fins al 1575, quan va passar al ritu romà.
Durant l'alta edat mitjana el territori de la diòcesi era molt gran i incloïa Biella, Casale Monferrato i part de la Lomellina fins a Robbio. Va rebre de Carlemany nombrosos drets i privilegis, la qual cosa podria traduir-se l'inici del poder temporal. El 912 el papa Anastasi III va concedir al bisbe Regembert l'ús del pal·li.
El 1014 els bisbes de Vercelli rebre grans donacions de l'emperador Enric II.
El 1148 el papa Eugeni II, que passava per Vercelli de retorn d'un viatge a França, consagrà personalment l'església de Santa Maria la Major, en presència de Sant Bernat de Claravall.
En 1160 el bisbe Uguccione erigí a Biella el castell del Piazzo, origen de la vila medieval.
A principis del , el bisbe sant Albert Avogadro va obtenir per a síi i els seus successors l'ús de porpra, usualment reservada per als cardenals, en alguns dies de l'any, un dret que encara tenen els arquebisbes de Vercelli, però dins dels límits de la mateixa seu.
En 1220 el cardenal Guala Bicchieri, de Vercelli, va fundar el monestir de Sant Andreu, proper a l'església homònima, a costa del rei d'Anglaterra, Enric II, com un acte d'expiació per l'assassinat del sant bisbe Tomàs de Canterbury.
Als anys trenta del , el bisbe Jacopo es va veure forçat a marxar a l'exili per la facció Gibelina i es va refugiar al castell de Santhià.
Va ser el papa Bonifaci VIII qui es va apropiar per a la Santa Seu del dret de triar al bisbe, exercida pels canonges. No obstant aquesta disposició, aprovà l'elecció feta pel capítol de Raniero Avogadro, que 23 de març de 1307, armes en mà, van derrotar l'heretge Dulcino i la seva secta.
ser El bisbe Lombardino de la Torre també va haver d'exiliar-se, aquesta vegada a Biella, abans de mitjan , havent estat rebutjat per la facció cismàtica seguidorade Luis el Bavarès. Durant el mateix període Vercelli va quedar sota el control dels Visconti. A la segona meitat del segle i el començament del següent, Vercelli patí molt a causa de les diferències entre els partidaris dels diferents papes. Dos bisbes es van adherir als cismàtics i van ser privats de la seu.
En 1427 Vercelli va convertir en un domini de la Casa de Savoia, situat a la frontera oriental de l'estat, marcat fins al 1734 al riu Sesia.
El 18 d'abril de 1474 va donar una part del seu territori per a la creació de la diòcesi de Casale Monferrato. L'1 de juny de 1772 va donar una altra porció del seu territori per a la creació de la diòcesi de Biella, que va ser abolida després durant el període napoleònic entre 1803 i 1817, tornant a ser inclosos en la diòcesi de Vercelli.
El 1803 Vercelli va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Torí. El 17 de juliol de 1817 va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Beati Petri del papa Pius VII, i tenia com sufragànies Alessandria, Biella i Casale Monferrato. Ja originalment era part del projecte Pius VII per afegir a la sufragànies les seus de Novara i de Vigevano, fet que va tenir lloc el 26 de novembre del mateix any.
La diòcesi de Vigevano va esdevenir part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Milà el 17 de juliol de 1974.
Són originàries de l'arxidiòcesi de Vercelli les Germanes de Santa Maria de Loreto, sorgides a Saluggia el 1891, i les Filles de Sant Eusebi, establertes el 1899 per ajudar els discapacitats.
Episcopologi San Sabinià (?) † San Marciae (?) † San Teonest (?) †Questi primi tre vescovi sono spuri, secondo Lanzoni, che attribuisce il loro inserimento nella cronotassi vercellese per il desiderio di fondare la chiesa di Vercelli all'epoca apostolica: secondo il medesimo autore, Teonesto è un martire Marziale e Sabiniano invece sono protovescovi delle chiese di Limoges e di Sens in Gallia. San Eusebi † (inicis de 354 - vers 371 mort) San Limeni † (inicis de 374 - finals de 381) SantOnorato † (vers 396 - finals de 397)L'iscrizione funeraria lo indica come terzo vescovo vercellese: Tertius hunc urbis sedem tenuit Honoratus (Lanzoni, op. cit., p. 1039). San Discolio † (415 - ?)Per il pessimo stato di conservazione delle scritture e dei dipinti della cattedrale, nel XVII secolo fu letto il nome Coelius invece di [Dis]colius (cfr. Lanzoni, op. cit., p. 1039). SanAlbino † (435 - 1 de març de 451 mort)Per Lanzoni, Albino era il sesto vescovo nella serie dei dipinti della cattedrale vercellese. Cfr. anche il sito di Santi e Beati. San Justinià † (451 - 468)Nel XVII secolo il nome di questo vescovo, quinto della serie, era scomparso e fu sostituito con Didacus. Per Lanzoni l'origine spagnola del nome mette in dubbio la sua autenticità. Giustiniano intervenne al sinodo di Milano del 451 (cfr. Lanzoni, op. cit., p. 1039-1040). Anònim † San Simplicio o Simpliciano † (470)I nomi del settimo e dell'ottavo vescovo della serie, dopo Albino, erano già scomparsi nel XVI secolo. L'ottavo vescovo fu chiamato Simplicio o Simpliciano, ma secondo Lanzoni, senza alcun fondamento (op. cit., p. 1040). Massimiano † SantEmiliano I † (501 - 506 mort) Anònim †Dopo Massimiano, la serie episcopale raffigurata nella cattedrale mostrava due vescovi i cui nomi erano scomparsi nel XVI secolo. Gli storici locali li sostituirono con un Lanfranco, nome anacronistico nel V - VI secolo; e Emiliano, che fu veramente vescovo di Vercelli agli inizi del VI secolo (citat el 502 e nel 507/511). Eusebio II † (520 -?) San Costanzo † (530 -?) San Flaviano † (541 - ?)Secondo il suo epitaffio metrico, potrebbe essere morto nel 541 o nel 556. Si deve a questo vescovo, nel 540 vers, la raffigurazione dei primi due vescovi vercellesi, Eusebio e Limenio, nell'abside della cattedrale. San Vedasto † (vers 553 - ?)Il nome del quindicesimo vescovo nella serie della cattedrale era scomparso nel XVI secolo. Storici locali lo identificarono con Vedasto, che secondo Lanzoni invece era vescovo di Arras nella Gallia, il cui culto era diffuso anche a Vercelli (op. cit., p. 1041-1042). Tiberio † (vers 571 - ?) Anònim †L'anonimo diciassettesimo vescovo della serie episcopale vercellese è identificato con un Didaco (vers 576). Berardo † (vers 589) San Filosofo † (vers 600 - 9 de novembre de 618 mort) San Bonoso † (vers 617 - 626)Secondo Cappelletti fu un intruso, vescovo ariano. Anònim † San Cirillo † (638 - ?) San Damiano † (652 - ?) Anònim † Anònim †Il ventiquattresimo o il venticinquesimo vescovo della serie episcopale vercellese è stato identificato con un Emiliano II. San Celso † (? - 13 d'abril de 665 mort) Teodoro † (inicis de 679 - finals de 680) Magnezio † (vers 690) Emiliano III † (citat el 707) Rodolfo † Sigfrido † Pellegrino †Al posto di Rodolfo, Sigfrido e Pellegrino, Cappelletti e Gams pongono i vescovi Attone (vers 740) e Anselberto (vers 770). Crisanto † (vers 776) Baringo, O.S.B. † (vers 783) Giso † (vers 790) Cuniberto † (vers 795) SantAlbino II † (vers 800 - vers 826 mort) Auterico † (827 - ?) Nottingo † (citat el 830)Da San Celso (†665) a Nottingo la lista episcopale riportata per intero da Savio (op. cit., p. 409), che si riferisce alle antiche pitture della cattedrale vercellese, differisce di molto dalla presente cronotassi. Luviduardo † (citat el 841) Norgaudo † (citat el 844) Adalgaudo † (inicis de 864 - 879 mort) Consperto † (879 - 879 o 880) Liutvardo † (inicis de juny de 880 - març de 901) Sebastiano † (de març de 901 - ?) Regenberto † (vers 904 - 12 de març de 924) Atto II † (924 - 960 o 961 mort) Ingone † (961 - 9 de desembre de 977 mort) Pietro † (978 - 997) Reginfredo † (997 - 997) Leone di Vercelli † (999 - finals de 1024) Arderico † (inicis de 1027 - vers 1044 mort) Gregorio † (1044 - vers 1077 mort) Wennerico † (vers 1077 - 1082 o 1083 mort) (cismàtic) Regennerio o Reinerio † (inicis de juliol de 1083 - 1089 mort) Gisolfo † (citat el 1108) Gregorio II † Sigifredo † (inicis de 1110 - finals de 1117) Anselmo † (inicis de 1124 - finals de 1132) Azzone † (1135 - 1135 mort)Cappelleti (e con lui Gams) non è affatto chiaro a proposito di questo vescovo: infatti, quando parla di Vercelli, lo dice trasferito ad Acqui nel 1135; mentre quando parla di Acqui, lo dice trasferito a Vercelli nel 1135. Secondo Savio (op. cit., p. 477) Azzone non fu mai vescovo di Vercelli e la prima menzione di Gisolfo II è del 9 de març de 1135. Invece Oliviero Iozzi, nella sua Storia della Chiesa e dei Vescovi di Acqui (p. 112), lo indica trasferito a Vercelli nel 1135, ma anche che «rese l'anima al suo Creatore nell'anno 1135 vers». Gisolfo II † (1135 - finals de 1148) Uguccione † (1150 - 28 de novembre de 1170 mort) Aimone † (citat el 1165) (antibisbe) Guala Bondano † (1170 - 1182 dimití) Uberto Crivelli † (1182 - 9 de maig de 1185 nomenat arquebisbe de Milà i després elegit papa amb el nom d'Urbà III) SantAlberto Avogadro † (1185 - 1205 nomenat patriarca de Jerusalem) Lotario Rosario † (1205 - d'abril de 1208 nomenat arquebisbe de Pisa) Aliprando † (1208 - 26 de setembre de 1213 mort) Guglielmo † (1213 - 1213 mort) Ugo di Sessa † (de novembre de 1213 - 4 de novembre de 1235 mort) Jacopo Carnario Vialardi † (1235 ? - 15 de febrer de 1241 mort) Sede vacante (1241-1244) Martino Avogadro di Quaregna † (1244 - juliol de 1268 mort) Sede vacante (1268-1273) Aimone di Challant † (21 de desembre de 1273 - 19 de juny de 1303 mort) Raniero Avogadro † (3 d'agost de 1303 - 19 de novembre de 1310 mort) Uberto Avogadro † (vers 1310 - 1328 mort) Lombardo della Torre † (16 de desembre de 1328 - 9 d'abril de 1343 mort) Teodorico † (18 de gener de 1329 - ?) (antibisbe) Emanuele Fieschi † (16 de juny de 1343 - 1347 mort) Giovanni Fieschi † (12 de gener de 1349 - 1384 mort) Giacomo Cavalli † (1 de juny de 1379 - 1412 nomenat bisbe de Severino) (antibisbe) Lodovico Fieschi † (1384Eubel informa com a data de promoció el 30 de juliol de 1387. - 1406 deposat) (administrador apostòlic) Matteo Gisalberti † (31 de març de 1406 - 1412 deposat) Ibleto Fieschi † (26 d'agost de 1412 - 1437 mort) Guglielmo Didier † (17 de maig de 1437 - 1452 dimití) Giovanni Giliaco † (2 d'octubre de 1452 - 26 de maig de 1455 mort)