miniatura|Mictlantecuhtli i Quetzalcoatl. Aquests déus simbolitzen la vida i la mort. La mitologia asteca forma part de la civilització asteca. Aquesta mitologia té algunes característiques en comú amb la mitologia maia. Els asteques, originalment, eren una de les tribus nahues, i quan van arribar a la vall de Mèxic, van dur els seus propis déus. El més important n'era l'Huitzilopochtli, que significa «el colibri esquerre»; no obstant això, segons la Laurette Sejourne, en el llenguatge esotèric nàhuatl, es pot traduir com a «l'ànima del guerrer que ve del paradís». Quan van arribar a la vall de Mèxic, o vall de l'Anahuac, els asteques van intentar d'incorporar la cultura i els déus de les civilitzacions més avançades i la de civilitzacions més antigues com la tolteca. Així, van incloure Tlaloc, Tezcatlipoca i Quetzalcoatl. És un moviment civilitzador comparable amb els romans, que acceptaven les divinitats dels pobles colonitzats en el panteó, el conjunt de tots els éssers divins.

Tanmateix, alguns dirigents asteques com Tlacaelel van modificar la història per posar-hi el seu déu tribal Huitzilopochtli al mateix nivell que els altres déus nahues. A mesura que els asteques van començar a conquerir altres pobles, van acceptar nous déus, i enllaçaren les seves històries amb la dels déus que ja tenien. Segons Miguel León-Portilla, en l'època de la conquesta, els asteques eren en un procés de sincretisme, en què tots els déus serien només expressions de les potències d'una deïtat principal, Ometéotl & Omecihuatl.

Aquesta és una antiga parella de déus, que literalment significa «Senyor dos», «Senyora dos», però Léon-Portilla tradueix com «senyor/senyora de la dualitat» i implica un déu amb característiques femenines i masculines. Aquest déu és molt més antic que la civilització nahua i, segons algunes llegendes, és l'origen de tots els déus. Era poc conegut pel poble, però molt present en la poesia de les classes superiors se li rendia una espècie de culte. Una característica d'aquesta religió era que els déus que acompanyaven Ometeotl eren mortals.

Els asteques al XVI, tenien un panteó complex i diversificat d'un dos-cents déus i deesses. Es poden dividir en tres grups. Cadascú supervisa un dels tres aspectes de l'univers: el cel o el firmament; la pluja, la fertilitat i l'agricultura; i, finalment, guerra i sacrifici.

Mite de creació Ometeotl ho creà tot. Després de ser creats, quatre déus es batallaren entre ells per a dominar l'univers: Quetzalcóatl, Tezcatlipōca, Tlàloc i Chalchitlicue. El primer món fou governat per Tezcatlipoca i durà uns 676 anys. Era habitat per gegants. Quetzalcoatl li llevà el poder llançant-lo al mar i exterminant la població de gegants baix la forma d'un jaguar gegant.

El segon món fou governat per Quetzalcoatl. Era habitat per humans. Tezcatlipoca es venjà d'aquest creant una enorme tempesta que arrasa tot i transforma misteriosament els habitants en micos. El tercer món fou governat per Tlaloc i fou destruït per Quetzalcoatl amb una pluja ígnia. El quart món fou governat per Chalchiuhtlicue i habitat per humans. Un diluvi el destrueix desfent muntanyes i transformant els humans en peixos.

El món actual fou creat per Quetzalcoatl i Tezcatlipoca després que aquests es reconciliaren. Inicialment hi havia el cel sense llum i buit i la terra.

Llista de déus i representacions

Els grups Els déus aquàtics Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols. Chalchiuhtlicue, dea de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme. Huixtocihuatl, dea de la sal. Opochtli, déu de la pesca. Els Tlaloques, déus de les gotes. Les Tlaloquetotontli, dees dels rius.

Els déus ignis Xiuhtecuhtli, déu del foc. Xantico, dea del fogó. Xiuhtecuhtli-Iztacuhqui, déu del foc blanc. Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui, déu del foc vermell. Xiuhtecuhtli-Cozauhqui, déu del foc groc. Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, déu del foc blau.

Els déus celestes Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Ossa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord. Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malalties, de la primavera, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de les estacions, el regidor de l'Est. Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i de la llum, el regidor de l'Oest. Huitzilopochtli, déu de la voluntat, patró de la guerra, del foc i del sol, el regidor del Sud. Ehecatl, déu del vent. Ehecatotontli, déus dels brises. Mictlanpachecatl, déu del vent del nord. Cihuatecayotl, déu del vent de l'oest. Tlalocayotl, déu del vent de l'est. Vitztlampaehecatl, déu del vent del sud. Cipactonal, déu del dia. Oxomo, dea de la nit. Coyolxauhqui, dea de la Lluna. Meztli, dea de la Lluna Tonatiuh, déu del Sol. Les Tianquiztli, dees de les Plèiades. Citlalicue, dea de les estavelles femelles (Via Làctia). Citlaltonac, déu de les estavelles homes. Citlalmina (Citlalicue). Citlaxonecuilli (Ossa Major). Citlaltlachtli (Orió). Citlalcolotl (Scorpio). Citlalozomahtli (Constel·lació de Cefeu, Ossa Menor i Constel·lació del Dragó). Citlalmiquiztli (Constel·lació del Sagitari i Corona Austral). Citlalhuitzitzilin (Constel·lació de Coloma i Lepus). Citlalmazatl (Eridanus i Fornax). Citlaltlachtli (Bessons). Citlalolli (constel·lació del Lleó). Citlalcuetzpalli (Andròmeda i Constel·lació del Pegàs). Citlaltecpatl (Peix Austral i Constel·lació de la Grua). Citlalxonecuilli (Auriga i Constel·lació de Perseu). Els Centzonmimixcoa, 400 déus dels estels del Nord. Els Centzonhuitznahua, 400 déus dels estels del Sud. Tlahuizcalpantecuhtli, déu de l'aurora (Venus). Xolotl, déu de l'ocàs.

Els Senyors de la Nit Xiuhtecuhtli, déu del foc. Itztli, déu del sacrifici. Piltzintecuhtli, déu dels temporals. Cinteotl, déu de blat de moro. Mictlantecuhtli, déu de l'inframón. Chalchiuhtlicue, dea de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme. Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals. Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons. Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols.miniatura|Senyors de la Nit; (1a) Tlaloc, (1b) Tepeyollotl, (1c) Tlazolteotl, (2a) Chicomecoatl, (2b) Mictlantecuhtli, (2c) Chalchiuhtlicue, (3a) Piltzintecuhtli, (3b) Itztli, (3c) Xiuhtecuhtli miniatura|Esperits encarnats: Tonalleque (1), Cihuateteo (2) miniatura|Protectors de la guerra: (1a) Tlaloc, (1b) Xiuhtecuhtli, (2a) Mixcoatl, (2b) Xipe-Totec miniatura|Protectors del viatge: (1a) Huehuecoyotl, (1b) Zacatzontli, (2a) Yacatecuhtli, (2b) Tlacotzontli, (3a) Tlazolteotl, (3b) Tonatiuh Els Senyors del Dia Xiuhtecuhtli, déu del foc. Tlaltecuhtli, déu de la terra. Chalchiuhtlicue, dea de l'aigua, patrona dels llacs, dels rius, dels mars, de les fonts fluvials, de les tempestes i del baptisme. Tonatiuh, déu del sol. Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals. Mictlantecuhtli, déu de l'inframón. Cinteotl, déu de blat de moro. Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols. Quetzalcoatl, déu de la saviesa, de la vida, del coneixement, de l'alba, de la fertilitat, patró dels vents i del cel il·luminat, el regidor de l'Oest. Tezcatlipoca, déu de la providència, de la matèria i de l'invisible, patró de la nit, de l'Ossa Major, de l'impalpable, de la ubiqüitat i del crepuscle, el regidor del Nord. Mictecacihuatl, dea de l'inframón. Tlahuizcalpantecuhtli, déu de l'aurora (Venus). Citlalicue, dea dels estels (Via Làctia).

Els déus terrestres Tonacatecuhtli, déu de l'aliment. Tonacacihuatl, dea de l'aliment. Tlaltecuhtli, déu de la terra. Tlalcihuatl, dea de la terra. Chicomecoatl, dea de l'agricultura. Centeotl (Chicomecoatl). Cinteotl, déu de blat de moro. Els Cinteteo, déus del blat de moro. Iztacuhca-Cinteotl, déu del blat de moro blanc. Cozauhca-Cinteotl, déu del blat de moro groc. Tlatlauhca-Cinteotl, déu del blat de moro vermell. Yayauhca-Cinteotl, déu del blat de moro negre. Tlacotzontli, déu del camí matutí. Zacatzontli, déu del camí diürn. Tzapotlatena, dea de la natura. Tepeyollotl, déu de les muntanyes i dels ressons. Teotlale, déu dels deserts. Xochipilli, déu de l'amor, de les flors i de la fertilitat, patró de l'art, dels jocs, del ball, del blat de moro i de la música. Xochiquetzal, dea de la bellesa, de les flors i de la fertilitat, patrona de les joves, de l'embaràs, dels parts i dels oficis de les dones.

Les dees matrones Coatlicue, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,Fray Bernardino de Sahagún, Còdex Telleriano-Remensis és la mare gestant de Huitzilopochtli. Chimalma, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement. Segons versions alternes a la cosmologia,Còdex Chimalpopoca és la mare gestant de Quetzalcoatl. Xochitlicue, dea de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaixement.

Els patrons de la guerra Mixcoatl, déu de la guerra i de la cacera. Xipe-Totec, déu de la força, patró de la guerra, de l'agricultura, de la vegetació, de la malaltia, de la primavera, del renaixement, de la cacera, dels oficis i de les estacions, el regidor de l'Est. Tlaloc, déu del raig, de la pluja i dels terratrèmols. Xiuhtecuhtli, déu del foc.

Els patrons dels viatgers Huehuecoyotl. Zacatzontli, déu del camí diürn. Yacatecuhtli, déu del comerç i de l'intercanvi. Tlacotzontli, déu del camí matutí. Tlazolteotl, dea de la luxúria i dels amors il·lícits, patrona de la incontinència, de l'adulteri, del sexe, de les passions, de la carnalitat i de les transgressions morals. Tonatiuh, déu del Sol.

Els Monstres Els Ahuízotl.

Cosmografia La Terra està situada, segons els mites dels asteques, entre una sèrie de nivells celestes i uns mons inferiors. Mictlan: terra dels morts.

Referències

Bibliografia

pàgines=296|isbn=1456860216}}