Antoni Oriol i Anguera (Linyola, 27 de març de 1906 - Ciutat de Mèxic, abril de 1996) fou un metge català, exiliat després de la guerra civil a l'Argentina i Mèxic.

Formació Fill d'un metge i una mestra d'escola, el 1920 s'instal·là a Barcelona amb la seva família. El 1925 es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona. Durant els anys d'estudiant va fer amistat amb els germans Josep Badia i Capell i Miquel Badia i Capell, i amb Joan Cornudella i Barberà. Després d'exercir durant un any a Riudecanyes en substitució del seu germà, decidí dedicar-se a la investigació.

Després de casar-se a Ur (Alta Cerdanya) el 1926, el 1927 es doctorà a la Universitat de Madrid. El 1928 treballà com a ajudant de fisiologia a la càtedra d'August Pi i Sunyer a la Universitat de Saragossa. El 1929 va obtenir una beca per tal d'ampliar estudis a les universitats d'Estrasburg, París i Brussel·les.

El 1933 tornà a Catalunya i de 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Barcelona. El mateix any fou nomenat director de l'Institut dels Sòls de Catalunya i Secretari General de la Societat d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1936 professor de bioquímica de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Durant la guerra civil espanyola va participar en les activitats d'Estat Català i col·laborà amb la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya editant llibres. El 1937 fou President de l'Institut Internacional de la Ciència EDAF. També va rebre a París la medalla d'honor Madame Curie per la seva investigació contra el càncer. El 1938 fou nomenat conseller del Consell Superior d'Educació Nacional i Subsecretari del Ministeri de Salut Pública.

Exilis i retorns El febrer de 1939 es va exiliar a França, on va treballar al Laboratori Municipal de Tolosa de Llenguadoc i fou professor de la Universitat de Tolosa amb Emile Soula fins que fou nomenat catedràtic de fisiologia a la Universitat de París. Quan el Tercer Reich va ocupar França i la Gestapo va detenir el president de la Generalitat Lluís Companys, aquest li encarregà la vigilància i cura del seu fill que era a un sanatori de París. Convençut per Gregorio Marañón, el 1940 va tornar a Espanya amb el farmacèutic Antoni Esteve i Subirana, però res més baixar del cotxe fou arrestat. Fou depurat pel seu passat polític, no se li va permetre ensenyar a la Universitat. El 1942 fou alliberat i els seus béns embargats. Durant uns anys va treballar als Laboratoris Esteve i va ajudar a fugir a Amèrica al científic jueu Paul Sekelj. També va donar classes a l'Institut Neurològic i a l'Hospital de Sant Pau. De 1944 a 1947 també col·laborà amb la revista Ariel i el grup cultural 'Miramar.

Finalment el març de 1949 s'exilià cap a l'Argentina, on fou nomenat catedràtic de Fisiologia Humana a la Universitat de Córdoba, Argentina. El 1957 guanya per oposició la càtedra a la Universitat de Madrid, però és vetat per les autoritats franquistes. Aleshores, per instàncies d'Albert Folch i Pi, marxa a Mèxic, on fou nomenat professor de fisiologia de l'Instituto Policlínico Nacional de Mèxic. A Mèxic també fou cap del Servicio de Investigación de Fisiología y Farmacología de l'Escuela Superior de Medicina Rural, ones dedicà a la investigació i a l'antropologia. També col·laborà a la Revista de Catalunya i va donar conferències a l'Orfeó Català de Mèxic. Partidari de la llengua auxiliar internacional esperanto, a Mèxic va col·laborar activament amb el moviment esperantista mexicà.

Des del 1966 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, i durant els anys setanta va signar diversos manifests a favor de la llengua catalana. Des de 1980 es dedicà a donar cursos de postgrau als estudiants de doctorat de medicina.

Partidari de la llengua auxiliar internacional esperanto, a Mèxic va col·laborar activament amb el moviment esperantista mexicà.

Miscel·lània El 1937 Joan Cornudella li va dedicar la seva novel·la L'últim romàntic.

Obres Física de la psique (1930) Físico-Química Fisiológica (1932) Monogàmia i Poligàmia (1933) Guía práctica de la fisiología (1935) El menjar en temps de guerra(1936), Ciutadà: què has de fer davant la guerra aèria (1937) Fisiologia de los gases asfixiantes (1938) La lluita per la vida (1938) Què és la ciència del sòl (1938) Conceptes 1939. Assaigs. Verdad y mentira de Salvador Dalí (1945) Redescubrimiento del hombre (1945) Història de la tuberculosi (1946, escrit amb Josep Oriol i Anguera) Fisioquímica para biólogos (1953) José de San Martín y Matorras (1954) Misterio del hombre (1960) Tres horas con el arte maya (1967, amb Matos Moctezuma) Col·lagen i col·lagenosi (1969, amb Josep Laporte) Para entender a Marcuse (1970) Como envejecemos y porqué morimos (1974) Para entender a Picasso, abordaje antropológico del ‘genio (1974) De la muerte de la filosofía y de Dios (1974) Antropología del miedo, Para entender a Freud (1975) Guernica al desnudo (1979) El mexicano (1983)

Referències

Enllaços externs Antoni Oriol i Anguera - Galeria de Metges Catalans

Categoria:Metges catalans del sud contemporanis Categoria:Linyolencs Categoria:Exiliats del franquisme catalans Categoria:Membres corresponents de la Secció de Ciències de l'IEC Categoria:Membres corresponents de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Esperantistes catalans del sud Categoria:Polítics del Pla d'Urgell Categoria:Nascuts el 1906 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX