La Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (en xinès: 中国人民解放军 空军) (en pinyin: Zhōngguó rénmín jiěfàngjūn kōngjūn) és la branca aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, principal component militar de la República Popular de la Xina. Està composta aproximadament per 400.000 homes i al voltant de 2000 aeronaus, fent-la la força aèria més gran d'Àsia, i la tercera més gran del món darrere de la Força Aèria dels Estats Units i la Força Aèria Russa.International Institute for Strategic Studies: The Military Balance 2014, p.236Hacket, IISS 2010, pg 403–404.
Història La primera arma aèria organitzada d'EPL va ser el "Grup Aèri Nanyuan", format l'estiu de 1949 amb quaranta aparells ex-Nacionalistes, era el responsable de la defensa de l'espai aeri de la nova capital de la Xina, Beijing.
La Unió Soviètica va ajudar a fundar la nova força aèria l'11 de novembre de 1949, poc després d'establerta la República Popular de la Xina, i va començar a proveir amb aeronaus a la mateixa a partir de 1951. La producció de tecnologia va començar dos anys després. Els soviètics també es van involucrar en l'entrenament dels nous pilots. Instructors russos van entrenar a les noves tripulacions en tàctiques de combat soviètiques. Aquests nous pilots van prendre part, fins a cert grau, en la Guerra de Corea, on juntament amb els seus col·legues russos es van enfrontar als avions americans.
En 1956, la Xina, ja fabricava els seus propis avions, però inicialment van ser còpies de models soviètics. El primer va ser el J-2 (còpia local del MiG-15); alguns observadors occidentals es refereixen a la variant millorada MiG-15bis com J-4, però aquesta designació mai va ser usada en la FAEPL. El 1958, l'increment de la cooperació amb els soviètics li va permetre als xinesos començar la producció del J-5 (MiG-17) i del J-6 (MiG-19) sota llicència.
La dècada de 1960 va demostrar ser un període de dificultats per a la FAEPL. Això va ser conseqüència de la Ruptura Sinó-Soviètica i la consegüent retirada de l'ajuda soviètica sense la qual, la indústria aeronàutica xinesa va estar a punt de col·lapsar. L'activitat va declinar marcadament durant 1963, degut en gran part a l'alta prioritat donada al programa de míssils i armes nuclears. La indústria aèria va començar a recuperar-se el 1965, temps en què la Xina va començar a proveir a les forces del Vietnam del Nord amb J-2, J-4, J-5 i alguns J-6 al començament de la Guerra del Vietnam. Els 60 també van ser testimonis del primer disseny xinès, anomenat J-8.
Aeronaus Caçes
Caça bombarders
Bombarder
Transport
Alerta i control
Guerra electrònica
Abastament en vol
Entrenament Aeronau Tipus Quantitat Foto Nanchang CJ-6 Entrenament 400 center|220px Hongdu JL-8 Entrenament 190 center|220px Hongdu Yakovlev CJ-7 Entrenament 50 center|220px Hongdu L-15 Entrenament 2 Ghuizhou JL-9 Entrenament 2 center|220px
Helicòpters Aeronau Tipus Quantitat Foto Mil Mi-8 Transport 50 center|220px Mil Mi-17 Transport 10 center|220px Harbin Z-9 Transport 45 center|220px Bell 214 Transport 4 center|220px Aerospatiale SA-321 Transport 22 center|220px Eurocopter AS-332 Transport 6 center|220px
Vegeu també Armada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament Exèrcit Popular d'Alliberament Guerra civil xinesa
Referències
Enllaços externs
www.81.cn www.mod.gov.cn
Xina Categoria:Exèrcit Popular d'Alliberament