Els amerindis de la regió dels Everglades arribaren a la península de Florida aproximadament fa 14.000-15.000 anys, probablement seguint la caça major. Els paleoamericans hi van trobar un paisatge de clima àrid que atreia plantes i animals adaptats a les praderies i condicions per matolls xèrics. Els animals grossos es van extingir a la Florida fa uns 11.000 anys. El canvi climàtic de fa 6500 anys va portar un paisatge més humit. Els paleoamericans s'adaptaren lentament a les noves condicions. Els arqueòlegs afirmen que les cultures foren el resultat de l'adaptació de pobles arcaics. Ells eren més adequats per als canvis ambientals que els seus avantpassats, i van crear moltes eines amb els recursos que tenien. Aproximadament fa 5000 anys, el clima va tornar a canviar de causar la inundació periòdica del Llac Okeechobee que va donar origen a l'ecosistema dels Everglades.

Dels pobles arcaics, dues tribus principals van sorgir a la zona: els calusa i els tekesta. Les descripcions escrites més antigues d'aquestes pobles venen dels exploradors espanyols que intentaven convertir i conquistar. Encara que vivien en societats complexes, queda poca evidència de la seva existència en l'actualitat. Els calusa eren més poderosos en nombre i estructura política. El seu territori es va centrar en l'actual Fort Myers, i es va estendre fins al nord de Tampa, cap a l'est fins al llac Okeechobee, i tan al sud com als Keys de Florida. Els tekesta vivien a la costa sud-est de la península de Florida al voltant de la badia de Biscayne i riu Miami. Les dues societats estaven ben adaptades a viure en els diferents ecosistemes de les regions dels Everglades. Viatjaven amb freqüència a través del cor dels Everglades, tot i que poques vegades hi van viure.

Després de més de 210 anys de relacions amb l'espanyols ambdues societats indígenes van perdre cohesió. Els registres oficials indiquen que els supervivents de la guerra i les malalties van ser transportats a l'Havana al . Grups aïllats poden haver estat assimilats a la nació seminola que es va formar al nord de Florida quan un grup de membres supervivents creeks consolidaren llurs societats precolombines a Florida pel seu compte per esdevenir una tribu diferent. Els seminoles van ser confinats als Everglades per l'exèrcit estatunidenc durant les Guerres Seminola de 1835 a 1842. L'exèrcit dels Estats Units va perseguir els seminoles a la regió, el que va donar lloc a algunes de les primeres exploracions registrades de gran part de la zona. Els seminoles segueixen vivint a la regió dels Everglades, i es mantenen mateixos amb casinos en sis reserves a tot l'estat.

Pobles prehistòrics + Períodes culturals en la prehistòria al sud de FloridaMcCally, p. 32. Període Dates Paleoamerindi 10,000–7,000 BCE Arcaic: Inicial Mitjà Tardà 7,000–5,000 BCE 5,000–3,000 BCE 3,000–1,500 BCE Transicional 1,500–500 BCE Glades I 500 BCE–800 CE Glades II 800–1200 Glades III 1200–1566 Històric 1566–1763 Els éssers humans primer van habitar la península de la Florida fa uns 14.000 a 15.000 anys, quan es veia molt diferent. La costa oest estendre sobre 160 km a l'oest de la seva ubicació actual.Gannon, p. 2. El paisatge tenia grans dunes i vents secs característics d'una regió àrida, i les mostres de pol·len mostren que el fullatge es limitava a petits rodals de roure i matolls. Com els gels glacial es retiraren de la Terra, els vents es va desaccelerar i la vegetació es va fer més freqüent i variada.McCally, p. 34. La dieta dels paleoamericans era dominada per plantes petites i animals salvatges, que incloïa dents de sabre, peresós gegant, i ós d'ulleres. La megafauna del Plistocè va morir fa uns 11.000 anys. Fa uns 6.500 anys el clima de Florida va canviar de nou durant l'òptim climàtic de l'Holocè i es va convertir en molt més humit. Els paleoamericans passaren més temps en els campaments i menys temps viatjant entre les fonts d'aigua.McCally, p. 35.

Els paleoamerindis que van sobreviure són ara coneguts com a pobles arcaics de la península de Florida. Hi vivien després de l'extinció de la majoria de la caça major i eren principalment caçadors-recol·lectors que depenien de la caça menor i el peix. Depenien més de les plantes per alimentar-se que els seus avantpassats. Van ser capaços d'adaptar-se al clima canviant i el canvi resultant de les poblacions d'animals i plantes.

Florida va experimentar una perllongada sequera en l'inici de l'era Arcaica primerenca que es va perllongar fins al període Arcaic Mitjà. Tot i que la població va disminuir en general a la península, l'ús d'eines va augmentar significativament durant aquest temps. Els artefactes demostren que aquestes persones utilitzen trepants, ganivets, picadores, atlatls, i punxons fets de pedra, banya, i os.McCally, p. 36.

Durant el període Arcaic Tardà, el clima es va tornar novament més humit i aproximadament en 3000 aC l'augment del nivell freàtic va permetre un augment de la població. També es va dur a terme el desenvolupament cultural. Els amerindis de Florida van formar en tres cultures similars però diferents: Okeechobee, Caloosahatchee i Glades, el nom de les masses d'aigua on estaven centrades.McCally, p. 37–39.

La cultura Glades és dividida en tres períodes basats en les evidències trobades en cloïssers. El 1947 L'arqueòleg John Goggin va descriure els tres períodes després d'examinar cloïssers. Es va excavar un a Matecumbe Key, un altre a Gordon Pass prop de l'actual Naples, i una tercera al sud del llac Okeechobee prop de l'actual Belle Glade. La cultura Glades I, amb una durada de 500 aC a 800 CE, pel que sembla es va centrar al voltant de Gordon Pass i és considerada la menys sofisticada per la falta d'artefactes. El que s'ha trobat, principalment terrisseria, és feta de sorra i plana.Goggin, John (October 1947). «A Preliminary Definition of Archaeological Areas and Periods in Florida», American Antiquity, 13 (2), p. 114–127. Amb l'adveniment de la cultura ben establerta en 800 CE, el període Glades II es caracteritza per una ceràmica més ornativa, ampli ús d'eines a tota la regió sud de la Florida, i l'aparició d'artefactes religiosos en llocs d'enterrament. Per 1200, la cultura Glades III va mostrar l'altura del seu desenvolupament. La ceràmica esdevé prou ornamental per ser subdividida en tipus de decoració. Més important encara, l'evidència d'una cultura en expansió es revela a través de l'elaboració d'ornaments cerimonials fets de cloïssa, i la construcció de grans moviment de terres associats amb rituals funeraris. De la cultura Glades III es van desenvolupar dues tribus diferents que vivien en i prop dels Everglades: els calusa i el tekesta.

Calusa

333px|miniatura|alt=Mapa de color de la porció inferior de la península de Florida separada en tres grans regions|Subàrees arqueològiques de les tribus que vivien al voltant dels Everglades de 1513 a 1743Griffin, p. 163. El que se sap dels habitants de la Florida després de 1566 és el que va ser registrat pels exploradors i colons europeus. Juan Ponce de León és acreditat com el primer europeu a tenir contacte amb els indígenes de la Florida en 1513. Ponce de León es va trobar amb l'hostilitat de les tribus que poden haver estat els ais i el tekesta abans de rodejar cap Sabre per trobar-se amb els calusa, la tribu més gran i poderosa al sud de Florida. Ponce de León es va trobar almenys un calusa que sabia parlar espanyol.Griffin, p. 161. L'explorador assumí que el parlant d'espanyol era de la Hispaniola, però els antropòlegs han suggerit que la comunicació i el comerç entre els valusa i els nadius de Cuba i els cais de Florida era habitual, o que Ponce de León no va ser el primer espanyol a fer contacte amb els natius de la Florida.Hann, p. 4–5. Durant la seva segona visita al Sud de la Florida, Ponce de León va ser assassinat pels calusa, i la tribu va guanyar una reputació de violència, provocant que els futurs exploradors els evitessin.Griffin, p. 161-162. En més de dos segles els calusa van tenir relacions amb els espanyols, però van resistir els seus intents d'evangelitzar-los.

Els calusa eren coneguts com a Carlos pels espanyols, potser perquè sonava com a calos, una variació de la paraula muskogi kalo que volia dir ‘negre’ o ‘poderós’.Douglas, p. 68. La major part del que es coneix dels calusa prové de Hernando de Escalante Fontaneda. Fontaneda era un noi de 13 anys que fou l'únic supervivent qui va ser l'únic supervivent d'un naufragi davant les costes de Florida en 1545. Va viure durant disset anys amb els calusa fins que l'explorador Pedro Menéndez de Avilés el va trobar en 1566. Menéndez portà Fontaneda a Espanya on va escriure sobre les seves experiències. Menéndez es va acostar als calusa amb la intenció d'establir relacions amb ells per facilitar l'assentament de la futura colònia espanyola. El cap, o cacic, fou anomenat Carlos pels espanyols. A les posicions d'importància en la societat calusa se'ls va donar els noms adoptats Carles i Felip, transliterats de la tradició reial espanyola. Tanmateix, el cacic Carlos descrit per Fontaneda era el cap més poderós durant la colonització espanyola. Menéndez es va casar amb la seva germana amb la finalitat de facilitar les relacions entre espanyols i els calusa.Griffin, p. 162. Aquest arranjament era comú en les societats en els pobles del Sud de la Florida. La poligàmia era un mètode per resoldre disputes o resolució dels acords entre pobles rivals.Griffin, p. 316. Menéndez, però, ja estava casat i va expressar el malestar amb la unió. No podent evitar el matrimoni, va dur la germana de Carlos a l'Havana, on va ser educada i on s'informa que va morir anys més tard, sense consumar el matrimoni.Hann, p. 289–290.

miniatura|esquerra|Una fusta tallada calusa del cap d'un al·ligàtor trobada a Key Marco en 1895, ara al Museu d'Història Natural de Florida

Fontaneda explicà a les seves memòries de 1571 que Carlos controlava cinquanta aldees situades a la costa oest de Florida, al voltant del llac Okeechobee (que ells anomenaven Mayaimi) i als Keys de Florida (que anomenaven Martires). Les tribus més petites d'ais i jaega que vivien a l'est del llac Okeechobee pagaven tributs regulars a Carlos. Els espanyols sospitaven que els calusa obtenien els tresors de naufragis i distribuïen l'or i la plata entre ais i jaega, quedant-se Carlos amb la majoria.McCally, p. 40. El poble principal calusa i llar de Carlos, vorejava Estero Bay a l'actual Mound Key on el riu Caloosahatchee es troba amb el Golf de Mèxic.Griffin, p. 164. Fontaneda va descriure sacrificis humans com una pràctica habitual: quan el fill d'un cacic moria, cada resident donava un nen per a ser sacrificat, i quan el cacic moria, els seus servents eren sacrificats per unir-se a ell. Cada any un cristià havia de ser sacrificat per apaivagar un ídol calusa. La construcció de monticles de petxines de diferents mides i formes també era d'importància espiritual per al calusa. En 1895 Frank Hamilton Cushing va excavar un monticle de petxines massiu a Key Marco que es componia de diverses terrasses construïdes centenars de metres de llarg. Cushing desenterrat més de mil artefactes calusa. Entre ells va descobrir eines fetes d'os i petxina, ceràmica, ossos humans, màscares i escultures d'animals de fusta.Cushing, Frank (December 1896). «Exploration of Ancient Key Dwellers' Remains on the Gulf Coast of Florida», Proceedings of the American Philosophical Society, 35 (153), p. 329–448.