La mutilació genital femenina (MGF) consisteix en l'ablació o extirpació de part dels genitals externs femenins, amb mitjans quirúrgics rudimentaris o no. La mutilació ritual sempre comprèn la clitoridectomia o ablació del clítoris. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) la defineix com tota aquella intervenció sobre els genitals externs femenins realitzada per raons culturals o socials, sense una finalitat terapèutica.
Els objectius en són varis, com el d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on es practica.
L'ablació és una pràctica preislàmica. Encara que alguns religiosos situen l'ablació entre els preceptes de la fe musulmana, la mutilació genital femenina ja es practicava a Àfrica temps abans que existís l'Alcorà.L'únic cirurgià que refà clítoris amputats acumula llista d'espera, El Periódico, 3 de maig de 2010 És a l'Àfrica on aquesta pràctica està més estesa.
A l'ablació se la coneix amb distints noms:
Circumcisió femenina, usat com a equivalent a la circumcisió masculina en les societats musulmanes practicants. Ablació o infibulació, són expressions que es corresponen amb el procediment emprat per efectuar-ne la mutilació. Mutilació genital femenina (MGF), que és l'expressió genèrica usada per les societats científiques (OMS, UNICEF, etc.) i que va néixer en estudis inicials sobre la pràctica fets des d'una visió feminista. Reforça la idea que aquesta pràctica és una violació dels drets humans de les dones i nenes, car vulnera la seva integritat física i mental, el dret a viure lliures de violència i discriminació i en determinats casos, el dret a la vida. Alhora s'evita l'estigmatització o el judici moral. En altres contextos sanitaris, com a Egipte, es reivindica la intervenció com una pràctica mèdica dins l'especialitat de Cirurgia Genital Femenina.Guia sobre la MGF, Institut Català de la Salut, 2006 Aquesta pràctica es considera una violació dels drets humans de les dones és i de les nenes. El febrer de 2016 les Nacions Unides va abordar aquest tema com una prioritat entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcant-se com a referència l'any 2030 per acabar amb aquesta pràctica.
Tipus de mutilacions genitals femenines miniatura|upright=1.8|Figura 1: La imatge mostra els diferents tipus de MGF i les diferències respecte a l'anatomia genital de la dona.
Existeixen diverses formes de mutilació genital femenina, classificades en quatre tipus segons l'OMS:Mutilación Genital Femenina (OMS)
Tipus I o clitoridectomia, als països islàmics anomenada sunna (de l'àrab, "tradició"): incisió al prepuci del clítoris que habitualment sol quedar intacte. Aquesta intervenció és l'única que, mèdicament, es pot comparar amb la circumcisió de l'home. Tipus II o excisió: ablació del clítoris total o parcial, normalment acompanyada d'una extirpació dels llavis menors. És la intervenció més freqüent i es practica a 25 països de l'Àfrica subsahariana, a Àsia (bàsicament a Indonèsia i Malàisia), a Egipte, Sudan i el Iemen. Equival al que seria l'ablació del gland del penis de l'home. Tipus III o infibulació (o "circumcisió faraònica"): és la manera més agressiva i consisteix en l'extirpació total del clítoris, llavis majors i menors. Després de l'acte, hi ha un cosit d'ambdós costats de la vulva fins que queda pràcticament tancada, deixant únicament una obertura estreta per la sang menstrual i l'orina. Després del part les dones solen tornar a ser reinfibulades. Es practica a Djibouti, Egipte, a algunes regions d'Etiòpia, a Mali, a Somàlia i al nord del Sudan. Tipus IV o altres, en les què destaquen qualsevol manipulació dels genitals amb finalitats no terapèutiques, com el pírcing o el dry sex. Entre elles hi trobem la introcisió: varietat de mutilació poc freqüent però molt severa practicada per algunes tribus d'aborígens australians i pels xipibo-conibo, tribu situada al nord-est del Perú. Consisteix en un allargament de l'orifici vaginal en direcció al perineu, creant una obertura des de vagina fins a l'anus amb l'ajut d'un instrument tallant, normalment pedres esmolades o ganivets de bambú.
Aspectes antropològics La mutació genital femenina és una pràctica ancestral de la que se'n té constància que es practicava al a través d'Heròdot, sorgida a l'antic Egipte, prèvia al naixement i expansió de l'Islam, que es va difondre a través de la influència de la civilització egípcia. Això explicaria que la practiquin els cristians coptes d'Egipte i del Sudan, els jueus falaixa d'Etiòpia i tribus africanes de culte animista.Generalitat de Catalunya, Protocol d'actuacions per a prevenir la MGF
La mutilació genital femenina és una pràctica cultural que es realitza en el context d'una comunitat i d'un grup, que la justifica en errònies creences des de molt diversos àmbits: El costum i la tradició que determinen el rol de la dona dins la comunitat. El control de la sexualitat i el foment de la castedat. Es creu que mitiga el desig sexual, garanteix la fidelitat i incrementa el plaer sexual masculí. Funcions reproductives. Hi ha la creença que les dones no mutilades no poden concebre o que millora i facilita el part, fins i tot que es pot arriscar la vida del nadó si aquest en el moment del part toca el clítoris. Raons d'higiene. La dona no mutilada és considerada impura i, per tant, la comunitat li prohibeix la manipulació de l'aigua i els aliments. Raons d'estètica, ja que hom considera els genitals com una part mancada de bellesa i excessivament voluminosa. Els motius religiosos. Sovint es justifica l'MGF emparant-se amb la religió, apuntant que es tracta d'un precepte islàmic emanat de l'Alcorà.
És un ritual d'iniciació en el seu origen realitzat a nenes d'alguns països d'Àfrica. Tot i ser una tradició de procedència egípcia, actualment s'ha estès a la zona d'Àfrica central i l'Àfrica del Nord i recentment a Europa, per l'emigració de la població africana. Grans estudis poblacionals duts a terme per l'OMS i UNICEF permeten anar tenint una idea més objectiva del nombre de dones i nenes afectades arreu del món. Es practica com a ritus d'iniciació de les joves d'algunes comunitats musulmanes, i fins i tot d'algunes comunitats cristianes africanes. Mentre que l'Alcorà assenyala l'obligatorietat de la circumcisió masculina, no hi diu res sobre aquesta mena de mutilació femenina. Tanmateix, segons l'Institut d'Estudis Demogràfics de França (INED) el principal factor de risc de mutilació genital és la pertinença ètnica i no pas la religió, ja que aquesta pràctica té molt a veure amb els ritus iniciàtics d'entrada a l'edat adulta d'alguns pobles i tribus. Això indica que aquest ritual és imprescindible pel futur accés de les nenes al món adult, independentment que es parli d'una pubertat social i no fisiològica.
Generalment, el tall el practiquen dones grans de la comunitat, garants de la tradició i molt respectades, amb estris tradicionals i sense mesures higièniques adients. Però en alguns països, com Egipte, la pràctica s'ha medicalitzat i es realitza habitualment en hospitals.
Conseqüències per a la salut Aquesta pràctica comporta nombroses conseqüències per a la salut de les dones, tant immediates com a mitjà i llarg termini, en funció del grau de mutilació.
La mutilació genital femenina produeix un dolor intens, que dificulta la micció i provoca una retenció de l'orina, i una hemorràgia que pot arribar a ser molt greu i fins i tot a provocar la mort. L'ús de material quirúrgic no esterilitzat ocasiona infeccions locals de la ferida, que en alguns casos causa una septicèmia (presència de bacteris a la sang) mortal. A llarg termini, les dones poden patir infeccions d'orina. També pot aparèixer tètanus, hepatitis o infecció pel VIH.
Les seqüeles ginecològiques poden persistir en el temps i produir esterilitat o infertilitat. Hi ha una modificació de la sensibilitat sexual, que en molts casos provoca anorgàsmia. La mutilació genital també pot comportar complicacions en el part per a la mare i per al fetus, com esquinços, fístules i patiment fetal.
Quant a les conseqüències psicològiques, són freqüents els sentiments d'humiliació, vergonya i els terrors nocturns, així com l'ansietat i la depressió.
Epidemiologia miniatura|lang=ca|Prevalença de la clitoridectomia en la infància (UNICEF SOWC, 2014)|enllaç=Fitxer:Female_Genital_Mutilation_age_0-14.svg%3Flang=ca La pràctica de l'ablació afecta actualment al voltant d'uns 200 milions de dones al món, mentre en 2008 ho havien estat 130 essent cada cop més les nenes que pateixen la mutilació, per evitar que quan siguin una mica més adultes arribin a les seves oïdes sensibilitzades per la informació que cada dia es difon els inconvenients d'aquest costum i es neguin al sotmetiment.
Segons dades de l'OMS, se sol practicar en la infància, entre la lactància i els 15 anys. A l'Àfrica, hi ha aproximadament 92 milions de dones i nenes de més de 10 anys en els que aquesta pràctica s'ha dut a terme. L'augment de la immigració ha atret aquesta pràctica a Europa. A les comarques de Girona, la majoria de dones subsaharianes majors de 30 anys en 2010 havien patit aquesta mutilació.
Hi ha ètnies practicants i altres que no ho practiquen, tot i conviure dins un mateix país o en una mateixa regió: això explica la diferència de prevalença entre països molt propers. Per exemple, els mandinga, practicants, són majoritaris a Gàmbia (prevalença estimada 76%), mentre que els wòlof, no practicants, ho són al Senegal (prevalença del 26%).
Taula de dades per país Percentatge de nenes i dones d'edat entre 15-49 i nenes d'entre 0-4 anys que han estat sotmeses a MGF a l'Àfrica, Indonèsia, Iraq i el Iemen. UNICEF 2016.
País Percentatge de nenes i donesd'entre 15 i 45 anys amb MGF Percentatge de nenes d'edatentre 0 i 14 anys amb MGF Benín % % Burkina Faso % % Camerun % No hi ha dades Costa d'Ivori % % Djibouti % No hi ha dades Egipte % % Eritrea % % Etiòpia % % Gàmbia % % Ghana % % Guinea % % Guinea-Bissau % % Iemen % % Indonèsia % % Iraq % No hi ha dades Kenya % % Libèria % No hi ha dades Mali % No hi ha dades Mauritània % % Níger % No hi ha dades Nigèria % % Rep. Centreafricana % % Senegal % % Sierra Leone % % Somàlia % No hi ha dades Sudan % % Tanzània % No hi ha dades Togo % % Txad % No hi ha dades Uganda % % En aquesta estimació "global" no estan inclosos els països de destinació de les persones migrants que practiquen l'MGF, com Europa, Japó, Austràlia o els Estats Units; ni tampoc alguns països on, sent una tradició arrelada, no es disposen de dades, com és el cas de Colòmbia, Índia, Oman, Aràbia Saudita i Malàisia.
Situació a l'Àfrica miniatura|Grau de prevalença de la mutilació genital femenina a l'Àfrica cap al 2024, UNICEF.UNICEF 2023 annual report to the U.S. Department of State on Eliminating Female Genital Mutilation p.11 La majoria de països presenten decreixement respecte 2013. El juliol de 2003, en la seva segona cimera, la Unió Africana va adoptar el Protocol de Maputo que promou els drets de les dones i demanava la fi de l'MGF. L'acord va entrar en vigor el novembre de 2005, i el desembre de 2008, 25 països membres l'havien ratificat."Female Genital Mutilation (FGM) or Female Genital Cutting (FGC): Individual Country Reports", U.S. State Department, 1 June 2001.
A partir del 2013, segons un informe d'UNICEF, 24 països africans tenen legislacions o decrets contra la pràctica de l'MGF; aquests països són: Benín, Burkina Faso, República Centreafricana, Txad, Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etiòpia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Mauritània, Níger, Nigèria (des de 2015), Senegal, Somàlia, Sudan (alguns estats), Tanzània, Togo i Uganda (vegeu la pàgina 9 de l'informe) i Zàmbia i Sud-àfrica.Female Genital Mutilation/Cutting UNICEF, (July 2013) El 2015, el president de Gàmbia Yahya Jammeh va prohibir l'MGF.