La palaia-guarda-la-vidaGibert, A. M., 1913. Fauna Ictiològica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. Barcelona, Impr. J. Bartra. Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 289. o palaia falsa (Citharus linguatula) és una espècie de peix pertanyent a la família dels citàrids i l'única del gènere Citharus.Encyclopedia of Life The Taxonomicon
Etimologia Citharus prové del llatí cithara (cítara).Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
Descripció És un peix pla de cos allargat i comprimit, cobert d'escates grosses i poc adherents, en nombre d'unes 50 sobre la línia longitudinal màxima. El perfil superior del cap és còncau, i el musell és una mica més llarg que el diàmetre ocular màxim. Els ulls estan sobre el costat esquerre (el superior un poc més avançat que l'inferior). La boca és ampla i forma un angle proper a 45° amb l'eix del cos. El maxil·lar no arriba a l'altura del marge posterior dels ulls. La mandíbula és prominent i a la símfisi hi té una punteta dirigida cap avall. L'aleta dorsal té de 64 a 73 radis, dels quals els 3 o 4 primers són simples i la resta són bífids; els primers 6 a 8 estan inserits sobre el costat cec. Els radis de l'aleta anal, de les ventrals i de la caudal també són bífids. El cos és de color de palla clar o gris blanquinós translúcid, les escates tenen el marge fosc i el musell és brunenc. Normalment hi ha una taqueta bruna o negra sobre el marge del cos vora l'extrem posterior de les aletes dorsal i l'anal. No supera els 25-30 cm de longitud total màxima,Nielsen, J. G., 1990. Citharidae. P. 1025. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2. tot i que la seua mida normal és de 15 cm. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia. Pàg. 1047.
Alimentació i depredadors Es nodreix de peixets i crustacisFischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.Food items reported for Citharus linguatula - FishBase i el seu nivell tròfic és de 3,97.Sea Around Us És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),Papaconstantinou, C. i K. I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). Pàg. 149-180. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake:Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p. a l'Estat espanyol per la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus)Morte, M. S., M. J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 77:527-537. i la rata (Uranoscopus scaber),Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46. Pàg. 42. i a Portugal pel gall (Zeus faber).Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 79:333-340. Pàg. 335.Organisms Preying on Citharus linguatula - FishBase
Hàbitat i distribució geogràfica