Sant Julià d'Estaràs és l'església parroquial del poble homònim (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Aquesta església fou des de sempre una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic, i per aquest motiu no consta a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles i ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la Croada dels anys 1279 i 1280.
Encara era sufragània el 1685, quan està documentada la visita del bisbe Antoni Pasqual. Aleshores Sant Julià pertanyia al deganat dels Prats de Rei, mentre que Gàver era de Santa Coloma de Queralt. També es deia que el seu titular era Santa Magdalena, però en algun moment retornà a la seva antiga advocació. El 1957, la parròquia passà a formar part a la diòcesi de Solsona.
miniatura|esquerra|Espadanya
Descripció Església situada al centre del poble d'Estaràs, realitzada amb paredat, d'una sola planta sense absis i amb coberta a dues aigües. La porta d'accés, posterior a la construcció del temple, és d'arc de mig punt adovellat i envoltat per un guardapols, per damunt de la qual apareix un òcul.
miniatura|esquerra|Porta d'accés A la façana lateral dreta es pot veure tapiada l'entrada primitiva al temple, d'arc de mig punt adovellat, acompanyada per un campanar d'espadanya de dos ulls, obertures realitzades amb arc de mig punt amb coberta feta amb lloses de pedra i a dues aigües.
Pica baptismal La pica d'aigua beneïda es troba a l'interior de l'església. Consta d'un peu molt arcaic, el qual sembla no correspondre originàriament amb aquest element, i d'una pica de petites dimensions amb lòbuls decoratius a la part inferior i a la interior. Està envoltat per una sanefa senzilla. Feta de pedra, és llisa tant a l'interior com a l'exterior. Presenta unes grans dimensions. El peu és quadrangular, arcaic. La copa és tosca i es troba bastant deteriorada.
Referències
Julia Estaras Julia Estaras Categoria:Patrimoni monumental d'Estaràs