. Organitzat per la Penya Motorista 10 x Hora, el Gran Premi era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el cap de setmana del 7 i 8 d'abril al Circuit del Vallès, en terrenys de l'antiga Mancomunitat Sabadell-Terrassa (actualment dins el terme municipal de Terrassa). Hi participaren 55 pilots de 18 països diferents (quatre dels quals catalans) i hi assistiren 40.000 espectadors.
Aquella edició ha passat a la història del motocròs pel debut espectacular de Jim Pomeroy al manillar d'una Bultaco Pursang MK6. A només 20 anys i essent un autèntic desconegut a Europa, el nord-americà guanyà la primera mànega del seu primer Gran Premi amb gran autoritat i acabà segon absolut de la prova, empatat amb el guanyador Hans Maisch (però a 7 segons de diferència). Pomeroy aconseguí aquell dia diverses fites: era el pilot més jove a guanyar una mànega d'un Gran Premi de motocròs, el primer nord-americà a aconseguir-ho i el primer pilot a guanyar en un Gran Premi el dia del seu debut. Pomeroy era també el primer a guanyar una mànega amb moto catalana i, atès que sortí del Vallès amb més punts que Maisch, el primer nord-americà a liderar el Campionat del Món de motocròs.
Entrenaments Les sorpreses de la tanda d'entrenaments de dissabte varen ser el fluix resultat del Campió del Món Joël Robert i, especialment, el segon millor temps aconseguit per Jim Pomeroy (fins i tot es va arribar a pensar que havia estat un error de cronometratge).
Posició No. Pilot Motocicleta Temps1 46 Håkan Andersson Yamaha 2:30.3 2 26 Jim Pomeroy Bultaco 2:31.73 54 Pavel Rulev KTM 2:32.04 55 Evgeny Ribaltchenko ČZ 2:32.05 1 Joël Robert Suzuki 2:34.66 28 Kalevi Vehkonen Montesa 2:35.5
Curses Primera mànega Havent aconseguit una posició entre els 10 millors a la graella de sortida, Pomeroy va guanyar aquella mànega després d'haver-ne pres el comandament a pocs metres de la sortida, un cop va haver avançat tots els pilots en el primer revolt (el qual va agafar per l'exterior, fent servir la seva experiència en flat track).
miniatura|Sortida de la primera mànega. Jim Pomeroy (26) encapçala el revolt immediat a la pujada dels pins. Posició No. Pilotvan Essen 2013: «1st Moto» Motocicleta1 26 Jim Pomeroy Bultaco2 6 Hans Maisch Maico3 27 Heikki Mikkola Husqvarna4 47 Torleif Hansen Kawasaki5 4 Adolf Weil Maico6 46 Håkan Andersson Yamaha7 15 Jaroslav Falta ČZ8 14 Miroslav Halm CZ9 55 Evgeny Ribaltchenko CZ10 28 Kalevi Vehkonen Montesa
Segona mànega Posició No. Pilotvan Essen 2013: «2nd Moto» Motocicleta1 4 Adolf Weil Maico2 46 Håkan Andersson Yamaha3 6 Hans Maisch Maico4 26 Jim Pomeroy Bultaco5 28 Kalevi Vehkonen Montesa6 53 Alexej Kibirin ČZ7 55 Evgeny Ribaltchenko CZ8 14 Miroslav Halm CZ9 54 Pavel Rulev KTM10 3 Gaston Rahier Suzuki
Classificació final miniatura|Domingo Gris (21) i Joël Robert (1) durant la presentació dels pilots Posició Pilot Motocicleta Punts (GP) Punts (Mundial)1 Hans Maisch Maico 5 222 Jim Pomeroy Bultaco 5 233 Adolf Weil Maico 6 214 Håkan Andersson Yamaha 8 175 Kalevi Vehkonen Montesa 15 76 Evgeny Ribaltchenko ČZ 16 67 Miroslav Halm ČZ 16 68 Alexej Kibirin ČZ 19 59 Pavel Rulev KTM 21 210 Gaston Rahier Suzuki 24 1
El controvertit resultat final Tot i que Jim Pomeroy estava embadalit amb el seu segon lloc al podi del Vallès, fou Hans Maisch qui va guanyar la competició aquell dia i va tornar a casa amb el trofeu del guanyador. La victòria de Maisch, però, causà una certa controvèrsia pel fet que, amb el nou reglament de la FIM a la mà, l'hi hauria d'haver correspost a Pomeroy. Dos dies més tard, la pròpia FIM corregí l'error i rescabalà l'americà tot declarant-lo vencedor del Gran Premi d'Espanya de 1973. Actualment, nombroses fonts especialitzades assenyalen Jim Pomeroy com a guanyador d'aquell Gran Premi i neguen, doncs, l'única victòria en Gran Premi de la seva carrera a Hans Maisch.
De fet, l'endemà del Gran Premi es va constatar que els organitzadors havien comès un greu error en comptar els punts: l'hivern de 1972, la FIM havia canviat el sistema de puntuació per a decidir la classificació dels participants en un Gran Premi. Fins aleshores, el guanyador era qui menys punts obtenia en el còmput de les dues mànegues, atorgant-se'n un al primer, dos al segon, tres al tercer, etc. Amb la nova normativa, però, els punts que calia computar eren els obtinguts de cara al mundial en cada mànega (15 al primer, 12 al segon, 10 al tercer, 8 al quart, etc.) i guanyava qui més n'aconseguia. Per alguna raó, aquest canvi no va arribar a la RFME i els comissaris encarregats de les classificacions aplicaren el barem anterior que, a causa de l'empat entre Pomeroy i Maisch a 5 punts, va donar la victòria a l'alemany per l'avantatge de set segons en el còmput global de temps. Si s'hagués aplicat el nou sistema de recompte, Pomeroy hagués guanyat el Gran Premi amb 23 punts pels 22 de Maisch.
Uns dies després, es va corregir la situació i Jim Pomeroy va ser declarat oficialment el guanyador del Gran Premi d'Espanya de 250cc (el 12 d'abril de 1973, la revista Motor Cycle News en publicava la notícia). Hans Maisch, però, va conservar el trofeu que havia guanyat. Força anys més tard, un grup d'amics de l'americà, comandats pel seu germà Ron, van anar a Barcelona i li'n van demanar una rèplica al fabricant del trofeu original, la qual lliuraren per sorpresa a Jim Pomeroy el 2003, trentè aniversari de la seva fita, durant la Chehalis Classic AHRMA National (una competició de motocicletes clàssiques als EUA). La rèplica del trofeu costà 3.000 dòlars, els quals foren sufragats per més de 78 pilots i clubs de motociclisme entre els quals hi havia Raymond Boven, Dick Mann i Brad Lackey. Tres anys més tard de l'acte de desgreuge, el 2006, Jim Pomeroy es va morir en un accident de trànsit al comtat de Yakima, Washington.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Vídeo del GP d'Espanya de 250cc de 1973, celebrat al Circuit del Vallès Exposició inspirada pel triomf de Jim Pomeroy al Circuit del Vallès
Categoria:Edicions del Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc a Terrassa Categoria:Competicions motociclistes del 1973 Categoria:Competicions esportives del 1973 a Catalunya