Sant Pere del Castell de Gelida és una església dins del recinte del castell de Gelida (Alt Penedès).
Història La primera referència documental és del 988, en una permuta que va Ènnec Bonfill, besnebot de Guifré el Pelós, amb l'abat Odó de Sant Cugat. En el seu testament, Umbert de Cervelló, senyor de Gelida i bisbe de Barcelona (1069-1085), llegà al seu nebot Guerau Alemany I de Cervelló el castell de Gelida i la basílica de Sant Pere situada dins el recinte emmurallat, amb tots els delmes i les primícies, deixant la seva muller Dalmizana usdefruit a mitges mentre visqués.
Al , el temple fou ampliat i reformat en estil romànic, i el 1595 es construïren dues capelles laterals a la paret de migdia, posteriorment dedicades a Sant Roc —copatró de Gelida— i al Sant Crist. El 1609 es va construir el portal i l'escalinata de la cara nord-est, així com a capella a la cara nord-oest; el 1644, l'absis poligonal, i el 1680 un cor als peus de l'església, del qual es conserva encara un arc. El 1685 es va construir la sagristia, i el 1705, la cambra sota aquesta, i el 1698 es va reformar la teulada, amb el recreixement de mig metre del temple. Finalment, entre 1780 i el 1796 es va construir el campanar, aprofitant la pedra del castell.
El 1871, l'església de Sant Pere va deixar d'ésser parròquia, quan aquesta fou traslladada al nou temple del centre del nucli urbà, però ocasionalment serví al culte, fins el 1936, quan fou cremada i espoliada, quedant parcialment destruïda. Posteriorment, l'abandonament total encara la va malmetre més. D'ençà de la fundació de l'Associació d'Amics del Castell de Gelida (1965) s'hi han realitzat diverses restauracions i enriquiments amb peces d'art per donacions o recuperacions. Actualment, s'hi ha recuperat el culte i s'hi fan actes culturals.
Descripció L'estructura original correspon a un temple de nau única, amb finestres d'una sola esqueixada a les façanes sud i nord, i una finestra geminada a la de ponent, amb els arcs de ferradura i una matussera columna central, seguint el model de Sant Miquel d'Olèrdola. Probablement era coberta amb un embigat de fusta. Entre la fi del i el començament del , es va cobrir amb una volta de canó, reforçada per tres arcs torals i suportada per dos arcs formers afegits als murs perimetrals, també seguint el model de Sant Miquel d'Olèrdola. D'aquesta època data també la porta d'arc de mig punt a la façana sud, amb les dovelles extradossades per una filada de lloses planes.
Entre els segles i , tot el sector de llevant del temple fou modificat per la construcció de l'absis poligonal i les capelles laterals, cobertes amb voltes de creueria de tradició gòtica. El campanar és una torre prismàtica adossada a la façana de llevant de l'absis.
En una paret lateral de la capçalera, hi ha el sarcòfag de Berenguer Bertran i el seu fill Nicolau, senyors Gelida, d'estil gòtic. Està compost per una caixa paral·lelepipèdica, suportada a mitja paret per mènsules esculpides amb forma de lleó. Les cares laterals i frontal contenen un seguit de quadrilòbuls amb un escut a dins. A la cara frontal, entre els dos escuts, hi ha gravada la següent inscripció: «Asi jauen los molt onrats an B.G.N. é an Choalu Bertrand fill seu, les animas dels quals sian an Gloria». El sepulcre fou profanat el 1936 i desaparegut, fou localitzat posteriorment al Museu Marès i retornat. La coberta piramidal no correspon al sarcòfag, sinó que fou trobada en unes excavacions.
La capella de Sant Roc, situada al lateral sud, és coberta amb un sostre decorat amb una quadrícula de motllures de guix, formant calaixets, a l'interior de les quals hi ha quadrats i cercles, amb flors a dins (rosasses). Les motllures acaben en petites mènsules. Hi ha també restes de pintures murals, posteriors a la construcció del cor el 1680. Són pintures murals polícromes que representen la imatge de Santa Llúcia amb orla i segurament amb túnica, disposada sota una arcada.
Necròpolis Es troba a mà dreta del portal de l'Entellada del recinte emmurallat. El 1875, durant unes obres es van trobar unes tombes antropomorfes excavades en part a la roca, que foren tapades i redescobertes el 1971 a les excavacions realitzades per l'Equip Recerca de Gelida a la necròpolis del castell.
A la tomba principal, excavada en part a la roca i encarada a ponent, com les del castell d'Olèrdola, s'hi trobà un esquelet sense el cap, ja que desaparegué per a la construcció del cos de guàrdia del castell. Fa 190 cm de llarg per uns 30 a 40 cm d'amplada. Hi trobaren també ceràmica grisa a l'entorn i el vestigi de dues més, que són a diferent nivell o a ambdós costats de la principal.
Referències
Categoria:Edificis de Gelida Categoria:Esglésies barroques de l'Alt Penedès Categoria:Esglésies gòtiques de l'Alt Penedès Categoria:Esglésies renaixentistes de Catalunya Categoria:Esglésies romàniques de l'Alt Penedès Categoria:Patrimoni monumental de Gelida