miniatura|Galileo Galilei. Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit, construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA), que va iniciar els seus serveis el 15 de desembre de 2016. És un projecte dirigit per l'enginyer català Francesc Xavier Benedicto amb un pressupost de 5.000 milions d'euros que porta el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei. Un dels objectius del Galileo és proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisió sobre la qual els països europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS americà, i Compass xinès, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funció de recerca i rescat (SAR) del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat, permet localitzar el 77% de les ubicacions de socors simulades en l'entorn de 2 km, i el 95% en 5 km.Space Daily

Galileo utilitza dos centres d'operacions terrestres, el d'Oberpfaffenhofen prop de Múnic a Alemanya i el de Fucino a Ortucchio (Província de L'Aquila) a Itàlia. El desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga, a la República Txeca, com a seu del projecte Galileo.

Dels quatre satèl·lits necessaris per fixar una posició, requisit per a validar el sistema amb unes proves completes, els dos primers van ser llançats l'any 2011 i els altres dos el 12 d'octubre de 2012. Un cop finalitzada l'anomenada fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV), es llançaren satèl·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operació inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinació d'una posició basada en senyals emesos només des de satèl·lits Galileo va ser assolida el 12 de març de 2013.First position determined with Galileo. Ec.europa.eu. Retrieved on 12 January 2014. La finalització del sistema constarà de 30 satèl·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019.Launch of first 2 operational Galileo IOV Satellites. Ec.europa.eu (21 October 2011). Retrieved on 29 October 2011.

Els serveis de navegació bàsica pretenen ser gratuïts. Galileo té com a objectiu proporcionar les mesures de posició horitzontal i vertical dins de la precisió d'un metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una característica addicional, Galileo proporciona una única funció global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satèl·lits estan equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinació de Rescat (Rescue Co-ordination Centre), que després iniciaria l'operació de rescat. Alhora, el sistema proporciona un senyal als usuaris que els informa que la seva situació ha estat detectada i que l'ajuda està en camí. Aquesta última característica és nova i es considera una important actualització en comparació amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informació a l'usuari. L'ús dels serveis bàsics (de baixa precisió) del sistema Galileo serà gratuït i obert a tothom. Les capacitats d'alta precisió estaran disponibles per a usuaris comercials mitjançant pagament i per a ús militar. https://www.sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&ved=0CEkQFjAC&url=https%3A%2F%2Fwww.thetrumpet.com%2Farticle%2F3092.27561.89.0%2Fworld%2Fmilitary%2Feu-admits-military-use-for-galileo%3Fpreview&ei=jyDuUr3qMqL8ygPm3YGQBQ&usg=AFQjCNGnJ-mJW0w_PkqV9OLo3MGEQ2SY2g&sig2=Ui8SsRBK_AYNTswm2-g2Ww&bvm=bv.60444564,d.bGQ

Història Objectius principals El 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre països. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unió Europea i l'Agència Espacial Europea.

El sistema està pensat principalment per a ús civil, a diferència dels sistemes dels Estats Units (GPS), Rússia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS), dissenyats amb finalitats militars: per exemple, els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisió del GPS, o d'impedir-ne del tot l'ús públic en temps de conflicte, de manera que només les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien fer-lo servir. El sistema europeu només estarà subjecte a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estarà disponible amb la seva total precisió tant per a usuaris civils com militars.

Fins a l'any 2000 la precisió del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un procés de distorsió d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva, una capacitat eliminada dels satèl·lits GPS posteriors.

Finançament La Comissió Europea va tenir alguna dificultat en finançar la següent etapa del projecte després de presentar, el novembre de 2001, diversos gràfics de projecció de vendes del projecte suposadament anuals quan, en realitat, les xifres eren projeccions acumulades que, per a cada any projectat, incloïen totes les vendes d'anys anteriors. L'atenció que va merèixer aquest gran error incremental de milers de milions d'euros en les previsions de vendes es va traduir en una presa de consciència general, a la Comissió i altres llocs, que no era probable que el programa produís el retorn de la inversió que prèviament s'havia suggerit als inversors i als prenedors de decisions.Van Der Jagt, Culver "Galileo: The Declaration of European Independence" a presentation at the Royal Institute of Navigation 7 November 2001

A més, després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, el govern dels Estats Units va escriure a la Unió Europea que s'oposava al projecte, argumentant que es posaria fi a la capacitat dels Estats Units de tancar la navegació per satèl·lit al moment d'operacions militars. El 17 de gener de 2002, un portaveu del projecte va declarar que, com a resultat de la pressió americana i les dificultats econòmiques, «Galileo està gairebé mort».Ian Sample Europe and US clash on satellite system. Guardian.co.uk. 8 December 2003. Retrieved 29 October 2011.

Uns mesos més tard, però, la situació va canviar radicalment. Els Estats membres de la Unió Europea van decidir que era important comptar amb una infraestructura de posicionament basat en satèl·lits i que els EUA no poguessin desactivar fàcilment en temps de conflicte polític.

La Unió Europea i l'Agència Espacial Europea van acordar, el març de 2002, finançar el projecte, tot esperant una revisió el 2003 (que es va completar el 26 de maig de 2003). El cost inicial per al període que acaba el 2005 es va estimar en 1.100 milions d'euros. Els satèl·lits necessaris (n'hi ha trenta de previstos) serien llançats entre 2011 i 2014, i el sistema estaria en funcionament i sota control civil el 2019. El cost final previst era de 3.000 milions d'euros, incloent-hi la infraestructura terrestre, construïda entre 2006 i 2007. El pla era que les empreses privades i els inversors invertissin almenys dues terceres parts del cost de la implementació, i que la UE i l'ESA es dividirien el cost restant. La base de Servei Obert estaria disponible sense cap cost per a qualsevol persona amb un receptor compatible amb el Galileo, i també hi hauria un Servei Comercial, a un cost indeterminat, amb amplada de banda superior i disposant d'una precisió millorada i xifrada. A principi de 2011, els costos del projecte se situaven un 50% per sobre de les estimacions inicials.

Cooperació amb els Estats Units El juny de 2004, en un acord signat amb els Estats Units, la Unió Europea va acordar canviar a una modulació, coneguda com a BOC(1,1) (Binary Offset Carrier 1.1), que permet la coexistència d'ambdós GPS i Galileo, i el futur ús combinat de tots dos sistemes.

La Unió Europea també va estar d'acord en fer front a la «preocupacions mútues relacionades amb la protecció de les capacitats de seguretat nacional aliades i nord-americanes».Christine Johnson U.S., EU to Sign Landmark GPS-Galileo Agreement . dublin.usembassy.gov. U.S.-EU Summit: County Clare 25–26 June 2004

Primers satèl·lits experimentals: GIOVE-A i GIOVE-B El primer satèl·lit experimental, GIOVE-A, va ser llançat el 2005, seguit per un segon satèl·lit de prova, GIOVE-B, llançat el 2008. Un cop aquesta fase de validació en òrbita (In-Orbit Validation o IOV en anglès) va ser completada, es llançarien la resta de satèl·lits. El 30 de novembre de 2007, els 27 ministres de transport de la UE van acordar que hauria d'estar en funcionament en 2013, però les notes de premsa posteriors van suggerir que es retardaria fins al 2014.

Nou finançament i problemes governamentals A mitjan 2006, la col·laboració publicoprivada es va enfonsar, i la Comissió Europea va decidir nacionalitzar el programa Galileo. http://www.insidegnss.com/node/1426

A principi de 2007, la UE encara havia de decidir com pagar pel sistema i es va dir que el projecte estava en situació «crisi profunda» degut a la falta de més fons públics.EU: Galileo project in deep 'crisis'. CNN. 8 May 2007 El ministre de transport alemany, Wolfgang Tiefensee, va manifestar els seus dubtes sobre la capacitat del consorci per posar fi a les lluites internes en un moment que tan sols s'havia llançat amb èxit un sol satèl·lit de la fase de proves. El novembre de 2007, es va acordar reassignar fons d'agricultura i d'administració dels pressupostos de la UEEU agrees 2008 budget to include Galileo financing. EUbusiness.com – business, legal and financial news and information from the European Union. 26 November 2007 i alleujar el procés de licitació per tal de convidar-hi més empreses de la UE.

L'abril de 2008, els ministres de transport europeus van aprovar la Regulació d'Implementació del Galileo (Galileo Implementation Regulation). Això va permetre que 3.400 milions d'euros fossin alliberats dels pressupostos d'agricultura i d'administració de la UE per permetre llançar els contractes per iniciar la construcció de les estacions terrestres i els satèl·lits.

El juny de 2009, el Tribunal de Comptes Europeu va publicar un informe, assenyalant problemes de governança, demores substancials i excessos de pressupost, que va portar un estancament del projecte el 2007, donant lloc a nous retards i fracassos.

L'octubre de 2009, la Comissió Europea va reduir el nombre de satèl·lits definitivament planificats de 28 a 22, amb plans per encarregar els sis restants amb posterioritat. També va anunciar que els primers senyals OS, PRS i SoL estarien disponibles el 2013, i el CS i SOL més tard. El pressupost de 3.400 milions d'euros durant el període 2006–2013 es va considerar insuficient.Europe Cuts Galileo Sats Order. Aviation Week (26 October 2009). Retrieved 29 October 2011. El 2010, el think tank Open Europe va estimar el cost total de Galileo, des del principi fins a 20 anys després que es completés, sobre uns 22.200 milions d'euros, assumits completament pels contribuents. En virtut de les previsions inicials realitzades el 2000, aquest cost hauria estat de 7.700 milions d'euros, dels quals 2.600 havien de ser pagats pels contribuents i la resta per inversors privats.

El novembre de 2009, es va inaugurar una estació terrestre per al Galileo prop de Kourou (Guaiana Francesa).Inauguration of site of Galileo station at Kourou, official website of esa El llançament dels quatre primers satèl·lits de in-orbit validation (IOV) va ser programat per a la segona meitat de 2011, i el llançament dels satèl·lits de capacitat completament operacional (full operational capability o FOC en anglès) es faria a des a partir de la fi de 2012.