miniatura|L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.
Malgrat el seu origen marcadament religiós amb la missa del gall com a element central, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial; s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis d'Orient, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.
Tradicions miniatura|Els carrers de Torà (Segarra) a les festes de Nadal. Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició compartida amb Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, l'endemà de Nadal, per poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal.
A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dona una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. A més, des del darrer mig segle es fan en molts llocs pessebres vivents, que són escenificacions del pessebre amb persones i animals de carn i ossos.
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a Mallorca i a l'Alguer s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les Matines de Nadal, i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels Països Catalans s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibil·la i s'interpreta en algunes esglésies.
En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners. És tradicional a les Balears la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació. Com a trets no exclusius del País Valencià, es pot destacar el costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales. miniatura|Era tradició llegir fragments d'El Poema de Nadal de J. M. de Sagarra, durant les celebracions familiars o socials de les festes nadalenques durant molts anys. A la foto, un exemplar de 1931 En molts llocs es fan fires de nadal on es venen figures de pessebre, molsa, suro, arbres de nadal, tions, guarniments nadalencs i artesania. Algunes d'aquestes fires tenen una llarga tradició i d'altres són més recents. Una de les més tradicionals és la fira de Santa Llúcia de Barcelona que se celebra als carrers del voltant de la catedral, i de la qual es té constància des de 1786, quan fou esmentada pel baró de Maldà.
Gastronomia Nadal s'associa a bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà o d'altres que es consumeixen amb més assiduïtat: fruita seca i cava. El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l'escudella i la carn d'olla de primer i tall de segon. L'escudella és un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn d'olla que s'ha utilitzat per a poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres se serveixen els torrons i les neules acompanyats de moscatell. A Mallorca destaca la porcella rostida, els cocotins i els torrons d'ametlla fluixa en neula.
El Baix Llobregat es prepara l'escudella i la car d'olla però no hi posen galets. Allà es diuen "magnòlies" i aquest nom va de Sant Feliu de Llobregat que fa de frontera lingüística fins serra d'Ordal i cap al Penedès (la gent forana van dient galet i no conserven les tradicions). Ho fan en pobles com Torrelles, Cervelló, Vallirana, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu, Corbera, Ordal.
Els catalans també han de saber que al Berguedà es menja el Blat de moro escairat, una escudella amb el blat de moro que s'ha remullat i bullit, i la base és feta amb carn de por, mongetes... Així com a Mallorca i altres terres tenen les seves menges particulars.
A l'Empordà, la rabassa era un present que els padrins feien a llur fillol el dia de Nadal. Solia ésser un tortell, però temps enrere havia estat un pastís de farina amb sucre.
Decoració de Nadal Pel que fa a les plantes, el vesc, el grèvol i el galzeran són tres de les plantes silvestres més emprades durant les festes de Nadal per ornamentar el pessebre o la llar. Pertanyen a la família dels arbustos i fan fruits que maduren a la primeria de l'hivern, pels volts de Nadal. D'aquí ve, segurament, que hom els atribueixi un seguit de propietats relacionades amb la fortuna –el vesc– i la protecció de la llar –el grèvol.
El vesc és un subarbust que viu damunt les branques, principalment les dels arbres de fulla caduca. Té les fulles groguenques i unes baies arrodonides de color blanc. Des de temps immemorials se'n saben les propietats medicinals i hi ha qui creu que porta bona sort; per això és costum de regalar-ne ramets per aquestes festes.
Segurament el grèvol, amb les boles vermelles i les fulles punxegudes, és una de les plantes que més fàcilment s'associen a Nadal. N'ha esdevingut tot un símbol i apareix com a motiu recurrent en la iconografia d'aquests dies. Tot plegat ha fet que la gent n'abusés i el grèvol ha acabat essent una espècie protegida a Catalunya. Si se'n vol comprar ha de ser importat o bé d'imitació.
Precisament una de les imitacions més preades del grèvol és el galzeran, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses, però amb uns colors molt semblants. De la mateixa manera que el grèvol, té un seguit de propietats medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.
Personatges folklòrics miniatura|Els cançoners de Nadal són plens de personatges folklòrics nadalencs: el rabadà, els pastorets, el dimoni escuat, els tres reis, etcètera. Petit cançoner publicat a Barcelona l'any 1933 En la majoria de països existeix la tradició que algun personatge o personatges visiti els nens per deixar-los regals sota l'arbre de Nadal. Els més coneguts són:
Santa Claus o Pare Noel: Als EUA i el Nord d'Europa, encara que l'expansió comercial dels Estats Units ha convertit Santa Claus en el personatge central de Nadal arreu del món, i ha desplaçat el sentit religiós d'aquesta festa pel sentit més comercial actual. Dedek Mraz: la versió del Pare Noel a Eslovènia. Carbonissa: és l'encarregat de donar carbó en comptes d'un regal als nens que es van portar malament. Per a alguns, és acompanyant dels Reis Mags, i per a altres, de Santa Claus. Follets nadalencs: de la mitologia popular nadalenca, deixen regals nadalencs sota l'arbre. Befana: parts d'Itàlia. Olentzero: País Basc. Esteru: Cantàbria. Apalpador: Galícia. Tió de Nadal o Cachafuòc: Catalunya i Occitània. Nen Jesús o Nen Déu: Argentina, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Perú, Panamà, Puerto Rico, Veneçuela, Bolívia i Mèxic especialment en zones rurals. República Txeca (Ježíšek), Eslovàquia (Ježiško), Alemanya, Àustria i Suïssa (Christkind o Kristkindl). Viejito Pascuero: Xile, té les mateixes característiques del Pare Noel. Anguleru
Tradicionalment, a Espanya, Portugal i gran part de l'Amèrica Llatina els nens no reben regals per Nadal sinó el 6 de gener, festa de l'Epifania, duts pels Reis Mags d'Orient en commemoració de les ofrenes fetes a Jesús al pessebre de Betlem. D'altra banda, als països d'influència germànica, la festa dels regals se celebra tradicionalment el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau.
Història miniatura|Icona ortodoxa oriental del naixement de Crist de Sant Andrei Rublev, segle XV miniatura|Nativitat de Crist, il·lustració medieval de l'Hortus deliciarum de Herrad de Landsberg () Les seqüències de la nativitat incloses en els evangelis de Mateu i Lluc van impulsar els primers escriptors cristians a suggerir diverses dates per aquest aniversari.Hijmans, S.E., Sol: The Sun in the Art and Religions of Rome, 2009, p. 584.
Al segle II, els "registres de l'església més antics" indiquen que "els cristians estaven recordant i celebrant el naixement del Senyor", una "observació que va sorgir orgànicament de l'autèntica devoció dels creients corrents". Tot i que el Nadal no va aparèixer a les llistes de festes donades pels primers escriptors cristians Ireneu i Tertulià, la Cronografia del 354 registra que es feia la celebració de Nadal a Roma vuit dies abans de les calendas de gener.The manuscript reads, VIII kal. Ian. natus Christus in Betleem Iudeae. ("The Chronography of 354 AD. Part 12: Commemorations of the Martyrs ," The Tertullian Project. 2006.) Aquesta secció va ser escrita l'any 336 dC, durant el breu pontificat del papa Marc."Depositio Martyrum". New Catholic Encyclopedia
A Orient, el naixement de Jesús es va celebrar en relació amb l'Epifania, el 6 de gener, tot i que no es tractava pròpiament de la celebració del naixement, sinó sobretot del baptisme de Jesús. El Nadal es va promoure a Orient com a part del renaixement del cristianisme ortodox després de la mort de l'emperador pro- arrià Valent a la batalla d'Adrianòpolis de l'any 378. La festa va ser introduïda a Constantinoble l'any 379, a Antioquia de l'Orontes per Joan Crisòstom cap a finals del , probablement l'any 388, i a Alexandria al segle següent. La presència d'himnes per a la festa al manuscrit de Iadgari georgià demostra que se celebrava a Jerusalem almenys des del segle VI.
La primera celebració de Nadal registrada va ser a Roma el 25 de desembre de l'any 336. (a) Al , la data del naixement va ser objecte de gran interès. Cap a l'any 200 dC, Climent d'Alexandria va escriure que hi havia estudiosos que havien determinat que el naixement de Jesús havia estat l'any 28 d'August i el dia 25 del mes egipci de Pachon, el 20 de maig, mentre que altres apuntaven al dia 24 o 25 de Pharmuthi, el 20 o 21 d'abril.McGowan, Andrew, How December 25 Became Christmas , Bible History Daily, February 12, 2016.