El mont Fuji (富士山, Fujisan), amb 3.776 metres d'altitud, és la muntanya més alta del Japó. Es troba entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi en el Japó central i just a ponent de Tòquio, des d'on es pot observar en un dia clar. El mont Fuji és un volcà compost i un símbol del Japó.
Considerat territori sagrat des de l'antiguitat, els va ser prohibit a les dones arribar al cim fins a l'era Meiji (finals del ). Avui dia és conegut com a destinació turística, i com a lloc popular per a fer alpinisme. La temporada «oficial» per fer-ne dura des de començaments de juliol fins a finals d'agost. Són majoria els que l'escalen de nit per gaudir de la sortida del sol des del cim.
El mont Fuji és un atractiu con volcànic i un tema recurrent en l'art japonès. La mostra amb més renom és l'obra mestra 36 vistes del mont Fuji del pintor d'ukiyo-e Hokusai. També apareix en la literatura japonesa i és tema de molts poemes.
El mont Fuji és classificat com a volcà actiu, però amb poc risc d'erupció. La darrera erupció enregistrada data del 1707, a l'era Hōei del període Edo, que produí un nou cràter i un segon pic (anomenat Hoeisan pel nom de l'era).
Els japonesos solen recordar l'alçada d'aquesta muntanya, 3.776 metres, com "MINANARO": "MI" per "3", "NANA" per "7" i "RO" per "6" (mireu: numeració japonesa), i s'ensenya per prendre'n exemple, al mont Fuji, i intentar ser tan alt com ell (espiritualment).
Toponímia i etimologia miniatura|Reproducció del mont Fuji en 3D A causa de l'existència de diferents mètodes de transcripció del japonès, el mont Fuji té diferents noms, alguns dels quals són erronis. En japonès, el mont Fuji es diu Fujisan però en base d'una mala interpretació del kanji 山 (yama, muntanya), succeeix que els occidentals l'anomenen Fujiyama.Com la majoria dels kanjis 山 té dos lectures, on'yomi i kun'yomi. El kanji 山 quan va sol es pronuncia yama segons la lectura kun'yomi, però quan va acompanyat es pot llegir de diverses maneres com és el cas de san. L'altra trentena de noms usats per al mont Fuji al Japó queden obsolets o en l'àmbit poètic, entre alguns d'aquests noms hi ha: Fuji-no-Yama (ふじ の 山, mont Fuji), Fuji-no-Takano (ふじ の 高嶺, el pic alt de Fuji), Fuyo-ho (芙蓉峰, Pic del Lotus) i Fugaku (富 岳 o 岳 富, mont Fuji).
Els kanjis per a mont Fuji, 富士, signifiquen, respectivament, "riquesa" o "abundància" i "un home amb un cert estatus", però aquests kanjis són probablement ateji, és a dir, que probablement van ser seleccionats a causa de la similitud de la seva pronunciació amb les síl·labes del nom, però sense tenir un significat particular. En els mètodes de romanització Nippon-shiki i Kunrei, el nom es transcriu Huzi. A l'Expo de San Francisco de 1939, una fotografia gegant va ser titulada «Mont Huzi». No obstant això, la transcripció Fuji pel mètode Hepburn segueix sent la més comuna a tot el món.
L'origen del nom de Fuji és incert. Una etimologia popular recent diu que ve de 不二 (negació + xifra 2), significant 'sense parió'. Una altra afirma que ve de 不尽 (negació + «escapada») significant 'sense fi'. Un professor clàssic japonès del període Edo, Hirata Atsutane, explica per la seva part que el nom és derivat d'una paraula que té per sentit 'una muntanya elevant-se amb la forma de l'espiga d'una planta d'arròs'. El missioner britànic John Batchelor (1854-1944) especulà que el nom ve de la paraula ainu 'foc' (Fuchs) de la deessa Kamuy Fuchi, però és contradit pel lingüista japonès Kyosuke Kindaichi (1882-1971) basant-se en l'evolució fonètica. A més, huchi significa 'vella dona' i ape 'foc', i en conseqüència ape huchi Kamuy vol dir: 'deessa del foc'. La investigació sobre la distribució dels noms de llocs incloent Fuji suggereix que l'origen del nom és yamato més que aïnu. Finalment, un toponimista japonès, Kanji Kagami, explica que el nom té la mateixa arrel que «glicina» (Fuji) i «arc de Sant Martí» (variant de niji) i ve dels seus «llargs pendents ben formats».Vila de fujinomiya 流麗な富士の姿を Forma de fuji 富士山アイヌ語語源説について Etimologia ainu del mont Fuji Un text de Taketori monogatari diu que el nom ve de l«immortal» (不死, Fushi) i de la imatge d'abundants (富, fu) soldats (士, shi)Tot i que 士 pot significar «soldat» (兵士, heishi) o samurai (武士, bushi), el seu significat original és "un home d'un cert estatus". pujant pels vessants de la muntanya.Taketori monogatari
Història miniatura|El mont Fuji sobresortint d'un mar de núvols i el cràter Hei-zan ben visible sobre el flanc sud-est.
Història eruptiva Després de la fase del «vell Fuji», s'esdevingué un període d'inactivitat de 4.000 anys, que acabà fa 5.000 amb l'actual fase del «nou Fuji». Les erupcions del mont Fuji presenten colades de lava, emissions de magma, escòries i cendra volcànica, esfondraments i erupcions laterals, d'on ve el qualificatiu de «gran magatzem de les erupcions». Les cendres del nou Fuji són sovint negres i les seves erupcions són recents en termes de capes geològiques. Als documents històrics japonesos del hi ha consignades informacions precioses que presenten una sèrie d'erupcions representatives.
El mont Fuji durant la prehistòria Hi va haver quatre erupcions explosives que es van produir durant el període Jōmon, fa aproximadament 3000 anys, conegudes sota els noms: Sengoku (Sg), Ōsawa scoria (Os), Ōmuro scoria (Om) i Sunazawa scoria (Zn). Com que el vent bufa generalment de l'oest, a la regió del mont Fuji, la majoria de les tefres expulsades van caure a l'est, però en el cas del Ōsawa scoria van ser portades per un vent de l'est als voltants de Hamamatsu.
Fa aproximadament 2.300 anys, el vessant oriental del volcà s'esfondrà i uns lahars baixaren cap a la regió de Gotenba fins a la plana d'Ashigara a l'est i la badia de Suruga a través de la ciutat de Mishima al sud. Aquest incident avui dia es diu la colada de Gotenba (御殿場泥流, Gotemba deiryū).
L'erupció de Heian El 864 (durant el període Heian), una erupció es desenvolupà sobre el vessant nord-est del mont Fuji que produí una gran quantitat de lava. La lava omplí el vast llac Senoumi (せの海, Se no umi), dividint-lo en dos i formant els actuals llac Sai (西湖, Saiko) i llac Shoji (精進湖, Shōjiko). Aquest esdeveniment és conegut amb el nom de lava d'Aokigahara (青木ヶ原溶岩, Aokike gen yōgan). El lloc és actualment cobert pel dens bosc d'Aokigahara.
L'erupció de Hōei
miniatura|Mapa de l'espessor de les cendres i les escòries projectades per l'erupció de 1707 a la regió de Tokyo.
L'última erupció del mont Fuji s'esdevingué el 1707, i és coneguda amb el nom de «gran erupció de Hōei». Ocorreguda 49 dies després del terratrèmol de Hōei, que figura entre els més grans mai registrats al Japó, es desenvolupà sobre el vessant sud-oest del mont Fuji i formà tres petits pics designats «primera», «segona» i «tercera xemeneia».
Tot i no haver engendrat una colada de lava, aquesta erupció és destacable per la propagació de les cendres volcàniques i de les escòries emeses fins a una regió tan allunyada com Edo (antic nom de Tòquio), situada a cent quilòmetres cap al nord-est. El volum de tefres ha estat estimat en 800.000.000 m³, o sigui un índex d'explosivitat volcànica que podria correspondre al grau 4. L'any següent, les restes volcàniques acumulades en els camps prop del curs del riu Sakawa, situat a l'est de la muntanya, foren mobilitzades per les pluges, i ompliren el llit del curs de l'aigua formant així barreres temporals. El xàfec del 7 i 8 d'agost provocà una allau de cendra i de fang que destruí les barreres, provocant llavors una inundació a la plana d'Ashigara.Distribution of sediment disasters after the 1707 Hoei eruption of Fuji Volcano in central Japan, based on historical documents ,
Altres erupcions conegudes Setze erupcions han estat registrades des del 781. La majoria s'han desenvolupat durant el període Heian amb dotze erupcions entre 800 i 1083. A vegades, els períodes d'inactivitat poden durar centenars d'anys com entre el 1083 i el 1511.Siyun-sai Rin-siyo, Hayashi Gahō, Nihon Ōdai Ichiran ou Annales des empereurs du Japon (1652), traduït el 1834 per M. Isaac Titsingh amb l'ajuda de diversos intèrprets destinats a l'agència holandesa de Nangasaki; obra rellegida, completada i corregida sobre l'original japonès-xinès, acompanyat de notes i precedit d'una Ullada d'història mitològica del Japó, per Sr. J. Klaproth No hi ha hagut cap altra erupció després de la de Hōei, de fa més de 300 anys.
Prevenció La prevenció dels riscs eruptius és assegurada pel Coordinating Committee fur Prediction of Volcanic Eruptions depenent de lAgència meteorològica del Japó (気象庁, Kishōchō) en allò que concerneix la previsió i el control sísmic dels esdeveniments, el Cabinet Office en allò que concerneix l'establiment d'un pla d'evacuació i el Ministeri de Terra, Infraestructura i Transport (国土交通省, Kokudo-kōtsū-shō) per a la protecció contra els riscs de corriment de terres.
Així, entre el setembre del 2000 i el gener del 2001, les sotragades tel·lúriques sota el volcà passaren de ser-ne una o dues al mes a 35 el setembre, 133 l'octubre, 222 el novembre, 144 el desembre i 36 el gener de 2001, fent témer el pitjor, abans que tot tornés a la normalitat. Aquestes sotragades eren, la majoria, de baixa freqüència i se situaven a quinze quilòmetres de profunditat, al nord-est del cim.Volcano Research Center of Tokyo University
En setembre del 2012, la pressió de la cambra magmàtica era d'1,6 MPa, l'equivalent d'una pressió atmosfèrica de 15,8 kg/cm2, fent témer una erupció teòricament previsible a partir d'una pressió de 0,1 MPa.. Aquesta forta pressió va ser causada per moviments tectònics provocats pel terratrèmol i tsunami del Japó del 2011.
Primera ascensió La primera ascensió coneguda del mont Fuji està datada del 663, i la va fer el monjo budista En no Gyōja. El primer no japonès a escalar el volcà fou sir Rutherford Alcock, el 1860. The Tragic Tale of Sir Rutherford Alcock's Dog
El sintoisme, com també el budisme, imposa certes prohibicions pel que fa a tot allò que té relació amb la sang. Les dones, per exemple, per la menstruació, són considerades impures; en conseqüència, són excloses dels llocs sagrats de les dues religions, en particular de les muntanyes com el mont Fuji. Tanmateix, la situació d'aquest darrer en la cultura japonesa incità algunes dones a plantar cara a aquesta prohibició; el 1832, Takayama Tatsu, una jove membre d'una secta adoradora del mont Fuji, es va unir, vestida amb roba d'home, a un grup de pelegrins i efectuà, amb el beneplàcit del seu mestre espiritual, la primera ascensió coneguda del volcà feta per una dona.
miniatura|El mont Fuji des d'Omiya, cap al 1890 A la fi de l'era Edo, les autoritats religioses, desitjant atraure més creients als temples i santuaris, començaren a considerar la conveniència d'abolir la prohibició a les dones d'escalar les muntanyes sagrades, a fi d'afavorir les seves visites als llocs sants construïts al peu de les muntanyes o en els seus pendents. Així, a partir del primer any de l'era Man'en (1860-1861), es va permetre a les dones l'ascensió del mont Fuji fins a la vuitena estació, a l'altitud d'aproximadament 3.200 metres}}.. Aquest moviment d'obertura s'accelerà els anys següents amb la impulsió de personalitats estrangeres; en setembre del 1867, el diplomàtic britànic Harry Smith Parkes va escalar el mont Fuji en companyia de la seva esposa, Fanny Parkes, que esdevingué la primera dona no japonesa que va entrar en el perímetre sagrat del volcà. Com la presència d'una dona, a més a més estrangera, en el cim del mont Fuji no va suscitar gens d'oposició ni cap protesta al país, algunes japoneses van prendre la iniciativa de demanar al seu torn l'autorització d'accedir-hi. Cinc anys després, el govern de Meiji va abolir per decret la prohibició en tot el país. Des de llavors, el mont Fuji constitueix una destinació turística popular, i són molts els japonesos que l'escalen almenys una vegada en la vida.
Presència militar