James Maitland Stewart (20 de maig de 1908 - 2 de juliol de 1997) va ser un actor estatunidenc. Conegut pel seu característic personatge a la pantalla, la carrera cinematogràfica de Stewart va abastar 80 pel·lícules entre 1935 i 1991. Amb la forta moralitat que va retratar tant dins com fora de la pantalla, va personificar l'"ideal americà" a mitjans del . El 1999, l'American Film Institute (AFI) el va classificar en tercer lloc a la seva llista dels American Film Institute (AFI) dels millors actors masculins nord-americans.
Nascut i criat a Indiana (Pennsilvània), Stewart va començar a actuar mentre estava a la Universitat de Princeton. Després de graduar-se el 1932, va començar una carrera com a actor teatral, apareixent a Broadway i en produccions d'estiu. El 1935, va aconseguir el seu primer paper secundari en una pel·lícula i el 1938 va tenir el seu avenç a la comèdia de conjunt de Frank Capra You Can't Take It with You. L'any següent, Stewart va obtenir la seva primera de les cinc nominacions als premis de l'Acadèmia per la seva interpretació d'un home idealitzat i virtuós que esdevé senador a Mr. Smith Goes to Washington (1939), de Capra. Va guanyar l'Oscar al millor actor, l'únic Oscar competitiu de la seva carrera, pel seu treball a la comèdia The Philadelphia Story (1940), que també van protagonitzar Katharine Hepburn i Cary Grant. Pilot aficionat amb llicència, Stewart es va allistar a les Forces Aèries de l'Exèrcit poc després que els Estats Units entressin a la Segona Guerra Mundial el 1941. Després de l'acció a Europa, va assolir el grau de coronel i va rebre diversos premis pel seu servei. Va ser ascendit a general de brigada a la Reserva de la Força Aèria el 1959, i es va retirar el 1968, moment en què va rebre la Medalla del Servei Distingit a les Forces Aèries. Hi ha diverses afirmacions que el president Ronald Reagan va ascendir Stewart al rang honorari de major general el maig de 1985 al mateix temps que li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat, però això no està recolzat per proves, ja que no hi havia cap autorització legislativa per a aquesta promoció, el registre de la presentació de la Medalla de la Llibertat a la Biblioteca Reagan no conté cap menció d'una promoció, i el vídeo de la presentació no conté cap promoció. El president Reagan també va explicar en una sessió informativa a la Casa Blanca que va ser corregit pel mateix Stewart després que Reagan insistís incorrectament que era un major general en un esdeveniment de campanya.
El primer paper de la postguerra de Stewart va ser el de George Bailey a It's a Wonderful Life (1946) de Capra. Tot i que la pel·lícula no va tenir un gran èxit a l'estrena, va obtenir una nominació a l'Oscar i la pel·lícula s'ha convertit en un clàssic de Nadal, així com en un dels seus papers més coneguts. A la dècada de 1950, Stewart va interpretar personatges més foscos i moralment ambigus a pel·lícules dirigides per Anthony Mann, com Winchester '73 (1950), The Glenn Miller Story (1954) and The Naked Spur (1953), i amb Alfred Hitchcock a La soga (1948), Rear Window (1954), L'home que sabia massa (1956), i Vertigen (D'entre els morts) (1958). Les seves altres pel·lícules de la dècada de 1950 van incloure l'adaptació a Broadway Harvey (1950) i el drama judicial Anatomy of a Murder (1959), ambdues que li van aconseguir nominacions a l'Oscar. Per aquest últim va guanyar la Copa Volpi al millor actor del Festival de Venècia. Va ser una de les estrelles de cinema més populars de la dècada del 1950, amb la majoria de les seves pel·lícules convertint-se en èxits de taquilla. Els westerns posteriors de Stewart van incloure L'home que va matar Liberty Valance (1962) amb John Wayne i Cheyenne Autumn (1964), tots dos dirigits per John Ford. Va aparèixer en moltes comèdies familiars populars durant la dècada de 1960. Després de breus incursions en la interpretació televisiva, Stewart es va semijubilar als anys vuitanta. Va rebre molts premis honorífics, incloent un Premi Honorífic de l'Acadèmia i la Medalla Presidencial de la Llibertat, tots dos el 1985.
Stewart va romandre solter fins als 40 anys i va ser batejat per la premsa com "The Great American Bachelor". El 1949, es va casar amb l'antiga model Gloria Hatrick McLean. Van tenir filles bessones i ell va adoptar els seus dos fills del seu matrimoni anterior. El matrimoni va durar fins a la mort de McLean el 1994; Stewart va morir d'una embòlia pulmonar tres anys després.
Primers anys miniatura|upright| La família Stewart el 1918 miniatura|upright| Stewart (dreta) fora de la ferreteria de la seva família, 1930 upright|miniatura|Amb Joshua Logan (c.), 1930 James Maitland Stewart va néixer el 20 de maig de 1908 a Indiana (Pennsilvània), el fill gran i únic fill d'Elizabeth Ruth (nascuda Jackson; 1875–1953) i Alexander Maitland Stewart (1872–1962). Stewart tenia dues germanes menors, Mary (1912–1977) i Virginia (1914–1972). Era d'ascendència escocesa i escocesa-irlandesa La família Stewart havia viscut a Pennsilvània durant moltes generacions. El pare de Stewart dirigia el negoci familiar, la ferreteria JM Stewart and Company, que esperava que Stewart prengués el relleu com a adult després d'assistir a la Universitat de Princeton, com era la tradició familiar. Criat presbiterià pel seu pare profundament religiós, Stewart va ser un devot a l'església durant gran part de la seva vida.
La mare de Stewart era pianista i la música era una part important de la vida familiar. Quan un client de la botiga no va poder pagar la seva factura, el pare de Stewart va acceptar un acordió vell com a pagament. Stewart va aprendre a tocar l'instrument amb l'ajuda d'un barber local. El seu acordió es va convertir en un clàssic fora de l'escenari durant la seva carrera com a actor. Un nen tímid, Stewart va passar gran part del seu temps després de l'escola al soterrani treballant en models d'avions, dibuixos mecànics i química, tot amb el somni d'entrar a l'aviació. Va assistir a la Wilson Model School per a primària i secundària. No era un estudiant dotat i va rebre notes mitjanes a baixes. Segons els seus professors, això no va ser per manca d'intel·ligència, sinó per ser creatiu i tenir tendència a somiar despert.
Stewart va començar a assistir a l'escola preparatòria de l'Acadèmia Mercersburg a la tardor de 1923, perquè el seu pare no creia que seria acceptat a Princeton (el seu pare era membre de la promoció de 1898) si assistia a l'escola secundària pública. A Mercersburg, Stewart va participar en una varietat d'activitats extraescolars. Va ser membre de l'equip d'atletisme (competint com a saltador d'alçada sota l'entrenador Jimmy Curran), editor d'art de l'anuari escolar, membre del glee club, i membre de la John Marshall Literary Society. Per a la seva decepció, va ser relegat a l'equip de futbol de tercer nivell a causa del seu físic esvelt. Stewart també va fer la seva primera aparició a l'escenari a Mercersburg, com Buquet a l'obra The Wolves el 1928. Durant les vacances d'estiu, va tornar a Indiana, treballant primer com a carregador de maons i després com a assistent de mag. A causa de l'escarlatina que es va convertir en una infecció renal, va haver d'abandonar l'escola el 1927, fet que va retardar la seva graduació fins al 1928. Va continuar sent un apassionat de l'aviació, amb el seu interès reforçat per Charles Lindbergh i el primer vol transatlàntic en solitari, però va abandonar les visions de convertir-se en pilot quan el seu pare el va dirigir cap a Princeton
Stewart es va matricular a Princeton el 1928 com a membre de la promoció de 1932, es va especialitzar en arquitectura i es va convertir en membre del Princeton Charter Club. Va destacar acadèmicament, però també es va sentir atret pels clubs de teatre i música de l'escola, inclòs el Princeton Triangle Club."Princeton Triangle Club" . princeton.edu. Retrieved January 11, 2011. Quan es va graduar el 1932, se li va concedir una beca per a estudis de postgrau en arquitectura per la seva tesi sobre el disseny d'una terminal d'aeroport, però va optar per unir-se a University Players, una companyia de valors interuniversitari d'estiu que actuava a West Falmouth, Massachusetts, a Cape Cod.
Carrera Vegeu també: Llista de premis i nominacions rebuts per James Stewart 1932–1937: teatre i primers papers cinematogràfics miniatura|upright|Stewart a Yellow Jack, en què va protagonitzar Broadway el 1934 i que li va obtenir elogis de la crítica. Stewart va actuar en petits papers a les produccions de University Players a Cape Cod durant l'estiu de 1932. Els directors de la companyia incloïen Joshua Logan, Bretaigne Windust i Charles Leatherbee, i entre els seus altres actors hi havia la parella casada Henry Fonda i Margaret Sullavan, que es va convertir en amics íntims de Stewart. Al final de la temporada, Stewart es va traslladar a Nova York amb els seus amics de Players Logan, Myron McCormick i el nou solter Henry Fonda. Juntament amb McCormick, Stewart va debutar a Broadway a la breu estada de Carry Nation i unes setmanes més tard –de nou amb McCormick– va aparèixer com a xofer a la comèdia Goodbye Again, en la qual tenia una breu intervenció. The New Yorker va comentar: "El xofer del Sr. James Stewart... entra durant tres minuts i marxa amb una ronda d'aplaudiments espontanis." Després dels set mesos de Goodbye Again, Stewart va ocupar un lloc de director d'escena a Boston, però va ser acomiadat després de perdre sovint els seus senyals. Tornant a Nova York, després va aconseguir una petita part a Spring in Autumn i un paper a All Good Americans, on se li va obligar a llançar un banjo per la finestra. Brooks Atkinson del The New York Times w va escriure: "Llançar un banjo de 250 dòlars per la finestra al conserge és un abús constructiu i s'ha d'aplaudir virtuosament." Ambdues obres es van retirar després de tan sols tirades curtes, i Stewart va començar a pensar en tornar als seus estudis.
Stewart estava convençut de continuar actuant quan va ser elegit per al paper principal de Yellow Jack, interpretant un soldat que es converteix en objecte d'un experiment de febre groga. Es va estrenar al Martin Beck Theatre el març de 1934. Stewart va rebre elogis unànimes de la crítica, però l'obra va resultar impopular entre el públic i es va retirar al juny. Durant l'estiu, Stewart va fer el seu debut cinematogràfic amb una aparició sense factura al curtmetratge de comèdia de Shemp Howard Art Trouble (1934), filmat a Brooklyn, i va actuar a les produccions d' estiu de We Die Exquisitely i All Paris Knows al Red Barn Theatre de Long Island. A la tardor, va tornar a rebre excel·lents crítiques pel seu paper a Divided by Three al Ethel Barrymore Theatre, que va seguir amb el modest èxit Page Miss Glory i el fracàs crític A Journey By Night a la primavera de 1935.
upright|miniatura|After the Thin Man (1936) Poc després de finalitzar A Journey By Night, Stewart l'abril de 1935 va signar un contracte de set anys amb un sou de $350 setmanals amb la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM), orquestrat pel caça talents Bill Grady, que havia estat rastrejant la carrera de Stewart des que el va veure actuar a Princeton. El seu primer paper a Hollywood va ser una aparició menor al vehicle per a Spencer Tracy The Murder Man (1935). La seva actuació va ser ignorada en gran part pels crítics, encara que el New York Herald Tribune, recordant-lo a Yellow Jack, el va qualificar de "malgastat en una mica que maneja amb una habilitat característicament atractiva." Com que la MGM no va veure material protagonista per a Stewart, descrit pel biògraf Michael D. Rinella com un "jove esquitxat amb una manera de parlar vacil·lant" durant aquest temps, el seu agent Leland Hayward va decidir que el millor camí per a ell seria a través préstecs a altres estudis.