The Imitation Game (Desxifrant l'Enigma)Títol en català a l'Ésadir.cat (títol original en anglès The Imitation Game) és un drama històric de 2014 sobre el criptògraf Alan Turing, figura clau en el desxifrat de la màquina Enigma durant la Segona Guerra Mundial, que més tard va ser perseguit per la seva homosexualitat. La pel·lícula és protagonitzada per Benedict Cumberbatch i dirigida per Morten Tyldum. El guió de Graham Moore es va basar en la biografia Alan Turing: The Enigma d'Andrew Hodges i era en la Llista Negre de Hollywood dels millors guions sense produir del 2011.Hollywood's 'Black List' of best unproduced scripts of 2011 revealed | Film | theguardian.com The Weinstein Company va adquirir la pel·lícula per 7 milions de dòlars el febrer de 2014, el preu més alt mai pagat pels drets de distribució als Estats Units d'una pel·lícula europea. S'ha doblat al català.
The Imitation Game es va estrenar al Telluride Film Festival el 29 d'agost de 2014 arribant a les cartelleres cinematogràfiques el 14 de novembre del mateix any. La cinta va tenir un gran èxit comercial i de crítiques esdevenint la pel·lícula independent que més ingressos va obtenir el 2014. Va estar nominada a vuit categories dels Premis Oscar de la temporada, incloent l'Oscar a la millor pel·lícula, l'Oscar al millor director (Tyldum), l'Oscar al millor actor (Cumberbatch) i l'Oscar a la millor actriu secundària (Keira Knightley). Va guanyar-ne el premi pel millor guió adaptat i també va aconseguir cinc nominacions als Globus d'Or i nou als BAFTA. A més, va participar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto on va guanyar el Premi del Públic.
Argument La pel·lícula explica la carrera a contra-rellotge d'Alan Turing (Benedict Cumberbatch) i el seu equip de desxifratge de codis en el seu intent per trencar el xifratge de la màquina Enigma de l'Alemanya Nazi en la secreta Seu General de Comunicacions del Govern del Regne Unit, ubicada a la finca de Bletchley Park durant els dies més foscos de la Segona Guerra Mundial. L'equip de desxifratge, format per un grup heterogeni d'acadèmics, matemàtics, lingüistes, campions d'escacs i oficials d'intel·ligència, tenia un gran aliat en el primer ministre Winston Churchill, que els va donar «xec en blanc», autoritzant per avançat qualsevol recurs que necessitessin.
La pel·lícula abasta els períodes claus de la vida de Turing: els seus anys d'adolescent infeliç en un internat, el triomf del seu treball secret durant la guerra en la construcció del revolucionari «bombe» electromecànic, que va ser capaç de trencar 3000 codis navals generats per Enigma, i la tragèdia de la seva caiguda en desgràcia durant la postguerra, després de la seva condemna per «indecència greu» després d'admetre d'haver tingut relacions homosexuals, un fet que poc temps després va deixar de ser delicte.
Repartiment Benedict Cumberbatch: Alan Turing Keira Knightley: Joan ClarkeKeira Knightley to Star Opposite Benedict Cumberbatch in 'Imitation Game' - The Hollywood Reporter Matthew Goode: Hugh AlexanderMatthew Goode Joins Benedict Cumberbatch For Alan Turing Biopic - CinemaBlend.com Rory Kinnear: Detectiu NockBenedict Cumberbatch and Keira Knightley begin shoot on The Imitation Game | News | Screen Allen Leech: John Cairncross‘Downton Abbey’ Actor Allen Leech Joins Cumberbatch in ‘Imitation Game’ | Variety Mark Strong: Stewart MenziesMark Strong Joins THE IMITATION GAME, Ben Kingsley and Patricia Clarkson Lead LEARNING TO DRIVE | Collider Charles Dance: Cdr. Denniston Matthew Beard: Peter HiltonMatthew Goode, Mark Strong and Rory Kinnear Join Cast of 'The Imitation Game' - The Hollywood Reporter Alex Lawther: Turing de jove Jack Bannon: Christopher Morcom Tuppence Middleton: Helen
Producció Abans que Cumberbatch s'unís al projecte, Warner Bros. va comprar el guió per una suma feta pública de 7 xifres, ja que Leonardo DiCaprio estava interessat a interpretar a Turing. Al final, DiCaprio es va fer enrere i els drets del guió van retornar al seu autor. Com a conseqüència, Black Bear Pictures es va apuntar a finançar la pel·lícula per 14 milions de dòlars. Diversos directors van ser considerats per a la producció, incloent-hi Ron Howard i David Yates. Finalment, el desembre de 2012, es va anunciar que el director de Headhunters, Morten Tyldum, s'encarregaria del projecte que va ser el seu primer film en anglès.
El rodatge va començar el 15 de setembre de 2013 a Anglaterra. Les localitzacions del rodatge incloïen l'antiga escola de Turing, Sherborne; Bletchley Park, on Turing i els seus companys van estar treballant durant la guerra; i l'escola Central St Martin's de l'Art Campus de Southampton Row de Londres. Altres localitzacions incloïen pobles d'Anglaterra com Nettlebed (Joyce Grove a Oxfordshire) i Chesham (Buckinghamshire). Algunes escenes també es van filmar al Bicester Airfield i fora del Law Society Building de Chancery Lane. El rodatge es va acabar l'11 de novembre de 2013.
"Alan Turing: L'enigma" d'Andrew Hodges va servir com a inspiració principal del guió d'aquesta pel·lícula. El llibre havia servit prèviament com a material d'origen per Breaking the Code (1996) i Codebreaker (2011).
Les escenes del jove Alan durant els seus dies escolars van ser filmades a l'Escola Sherborne, on Alan va ser educat entre 1926 i 1931. Molts dels extres que interpretaven els nois de l'escola eren alumnes de l'escola en el moment del rodatge.
La part del film en què Turing espera durant la nit que la màquina deixi de calcular podrien ser una referència al seu treball anterior sobre el "Problema de parada". En 1936, Turing havia demostrat que no hi ha una manera universal per a un ordinador de determinar si un programa donat s'aturarà o continuarà per sempre, excepte executant-lo per esbrinar-ho.
La pel·lícula fa referència a la forma en la què Alan Turing es va treure la vida: mitjançant una poma enverinada de cianur. En una escena, quan la policia visita per primera vegada la seva casa, Turing (Benedict Cumberbatch) está recollint pols de cianur. Una altra escena, on en un rar cas de bondat en el film, Turing dona a cada membre del seu equip una poma; es fa referència a la poma mig menjada que va ser descoberta al llit de Turing quan es va trobar el seu cos. Encara que la poma mai va ser provada, es va especular que aquest era el mètode que Turing utilitzava per administrar el cianur.
Benedict Cumberbatch va confessar que en una de les escenes finals de la pel·lícula, no podia deixar de plorar i va tenir una ruptura emocional. Ell va dir que se sentia com “un actor o una persona que s'havia tornat increïblement aficionat al personatge i pensava el que havia patit i com això l'hauria afectat".
The Weinstein Company va adquirir la pel·lícula per 7 milions de dòlars el febrer de 2014, el preu més alt mai pagat pels drets de distribució als Estats Units al mercat cinematogràfic europeu. La cinta també va rebre el Fons Sloan del Festival de Cinema de Tribeca que garanteix als cineastes finançament i guiatge a aquelles pel·lícules innovadores i dedicades a la ciència, matemàtica i tecnologia.
Disseny Maria Djukovic va subvertir l'habitual drama de la Segona Guerra Mundial mantenint-se fidel a l'esperit de la vida problemàtica de Turing: la història d'un foraster i la celebració de ser diferent perquè va superar la màquina de codis Enigma nazi mitjançant la construcció del primer ordinador, només per ser castigat una dècada més tard pel codi homòfob anglès. "Per a mi, és important trobar una estètica per a la pel·lícula que provi la realitat en lloc d'imposar-li alguna cosa", explica Djukovic.
Gràcies a un dibuix que tenia una qualitat gràfica tan gran: un anell vermell i una taca negra amb diverses anotacions, la geometria, l'ús del vermell, va desencadenar un esclat d'inspiració creativa. Segons Djukovic, tots els dibuixos que veiem a les parets de la seva casa de Manchester es basen en l'obra de Turing. El que també va ser interessant per a Djukovic va ser l'existència de dibuixos reals de Turing per als seus dissenys de màquines. Segons ella, són molt bàsics; paper de notes quadrades amb cercles escrits i amb totes les petites marques. Van utilitzar-los per a la base d'una escena al Hut 8. El color vermell s'infon també en la pel·lícula, sobretot l'ordinador de Turing, la bomba (o "Christopher", anomenat com el primer amor de Turing quan era jove a l'internat).
El bombe utilitzat en la pel·lícula està basat en una rèplica d'una màquina original de Turing que està conservada al museu de Bletchley Park. Tanmateix, la dissenyadora de producció, Maria Djurkovic, va admetre que el seu equip havia fet la màquina més cinematogràfica construint-la més llarga i amb més mecanismes interns visibles.
Djurkovic va voler que els fons de la casa d'Alan Turing fossin codis, amb punts i línies. "És molt subtil, però ella (Djurkovic) està tractant de definir al personatge", va dir el director Morten Tyldum.
Vestuari La dissenyadora de vestuari Sammy Sheldon Differ va començar de zero amb una camisa de xec que Turing portava en una fotografia de principis dels anys 50. Era un look icònic i el va utilitzar com a referència pel vestuari complet del personatge de Turing al film. Va buscar una tela que coincidís amb la fotografia. El mateix va fer amb la corbata i la textura de la jaqueta. "Turing era conegut per ser una mica excèntric quan vivia a Manchester portant pijames de xec i abrics", recorda Differ. “Voliem jugar amb això, pero després Morten (el director) i jo van pensar que seria una mica enganyós. Així que vam retirar la idea. Turing estava massa absort en la seva investigació matemàtica per preocupar-se per la seva roba.”
Tan Benedict Cumberbatch com Alex Lawther, qui va interpretar la versió jove de Turing, van portar dentadures dentals a la pel·lícula que eren còpies exactes del mateix conjunt de dents falses que portava Alan Turing. Algunes de les peces que porta el personatge de Turing tenen patrons geomètrics lineals, donant a conèixer el seu futur treball en enginyeria informàtica.
Cinematografia El director de fotografia Óscar Faura volia aconseguir una pel·lícula realista i visualment atractiva sense estar massa estilitzada. "L'estructura de la pel·lícula no és lineal", subratlla Faura. "Canvia d'un període a un altre, de manera que l'aspecte hauria de ser diferent, però sense fer un gran salt visual amb el canvi de període. La història comença a Manchester als anys 50. Volíem que aquesta fos la part més trista, visualment parlant. Utilitzem tons grisos i colors dessaturats. Vam remullar els carrers, vam fer servir pluja artificial i vam evitar el sol quan estàvem a la ubicació. Els anys 30, durant l'adolescència de Turing i el seu primer amor, vam pensar fer un tractament més brillant dels colors, on la llum del sol estaria més present per poder evocar la innocència d'aquells anys com a jove estudiant.”
"La història del període de guerra, durant els anys 40, va ser la història principal. Morten volia allunyar-se del tractament convencional de color durant un període de guerra. El departament d'art i vestuari va portar colors vius que trencaven amb el clixé dels colors ocre i marró que normalment es veuria en aquest tipus de pel·lícules", diu Faura.
Les lleis durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra obligaven a apagar tots els llums a la nit per evitar punts de llum que poguessin guiar el bombardeig alemany. Les finestres havien de ser bloquejades, els cotxes conduïen amb els llums coberts i els llums de la ciutat s'apagaven a la nit. Aquesta cosa en particular, que s'havia de reflectir a la pel·lícula per ser precisos, era una altra dificultat que s'havia d'afegir als rodatges nocturns a la ubicació perquè no hi havia cap font de llum que es pogués utilitzar per justificar la font de llum de la gravació.
Edició