Genoveva Puig i Vilà (Barcelona?, 1900En morir, tenia 86 anys. Així, nasqué entre juny del 1900 i maig del 1901 () - Barcelona, 27 de maig del 1986) va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora.

Biografia Des de la seva infància va fer de cosidora, ajudant la seva mare, vídua de pocs recursos, que era modista. Va estudiar música amb Jaume Pahissa (composició) i Juli Pons i va ampliar la formació amb el fisiòleg de la veu Enrique O'Neill,Enrique O'Neill Acosta (Chihuahua, 1855 - Barcelona, 1932) va ser un diplomàtic, fisiòleg de la veu i professor de cant, descendent d'irlandesos. Creà un sistema d'educació de la veu i publicà els llibres i Aquest darrer va ser llibre de text al conservatori de Madrid () Genoveva Puig li feu un volumet en homenatge pòstum.Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 1870 - Barcelona, 1947), la seva dona, fou una escriptora, pianista i periodista, que col·laborà amb Lluís Companys i en la creació de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Donà classes de música a Barcelona després de la guerra.Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març del 1905 - Caracas - Veneçuela-, 20 de juny del 2000), filla d'ells, va ser escriptora, amb els pseudònims Laura de Noves i Carlota Lionell, i periodista ()Una altra filla, Enriqueta O'Neill de Lamo (Madrid, 1909 - Barcelona, 1972) fou escriptora amb el pseudònim Regina Flavio, traductora i actriu, i mare de Lidia Falcón. de qui va ser alumna preferente i a qui va dedicar dues publicacions en homenatge i recordança.

Va ser autora de la lletra i la música de cançons, que cantava ella mateixa, i que va publicar en diverses edicions. També va ser autora d'alguna peça més instrumental, de qualitat

Durant la dècada de 1930 va fer diverses gires de concerts per Catalunya, a Madrid i a París, acompanyada pel seu mestre i amicAl 1934 se l'esmenta com a Genoveva Puig de Pons, una forma que denotava matrimoni amb un senyor Pons, però a la necrològica d'en Juli Pons se la cita en posició secundària com a part de la família () Amb Conxita C. Manrique, li dedicà un llibret commemoratiu en homenatge pòstum. Juli Pons, interpretant-hi composicions de la música universal, i altres escrites per Pons o per ella mateixa. El 1934 va ser elegida presidenta de l'Asociación Cultural Femenina de Barcelona.

Acabada la Guerra Civil espanyola es va dedicar a l'ensenyament, i entre els anys 1957 i 1960 —pel cap baix— va ser professora i directora tècnica de cant de l'Instituto de Arte Lírico E. O'Neill de Barcelona, on difongué les bondats del mètode O'Neill per a l'educació i recuperació de la veu. Una de les seves deixebles, Carme Tulón, ha adaptat els seus ensenyaments per a corregir disfonies per mal ús de la veu. Altres cantants deixebles de Genoveva Puig van ser Montserrat Alavedra, Glòria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.

Com a escriptora, va publicar diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Va posar lletra a gairebé totes les seves cançons, i Juli Pons i del Castillo (1895-1974) li va musicar el poema Les flors de Divendres Sant.

Va estar casada amb Àngel Tarrach i Barrabia, de qui es va divorciar l'any 1935.

Obres Selecció A l'hora que el cel és bell (1931), per a veu i piano Ària per a piano i violoncel (1929) Camí del molí (1926), cançó Cançó breu (1931), per a veu i piano Cançó de primavera (1929) Cercant la nostra pau (1928), per a piano, violoncel i soprano Conhort (1929), cançó Davant del portal (1926), cançó dedicada a Montserrat Alavedra Les flors del Divendres Sant (1926), poema de G. Puig musicat per Juli Pons per a quartet de piano, violí, violoncel i tenor Forma feliç dels matins (1931), cançó amb lletra de Maria Teresa Vernet Montseny (1933), poema Les muntanyes del Montsant (1929), cançó Nit (1929), per a veu i violoncel Oda al goig (1926), per a veu i orgue L'om (1926), per a veu i piano o orgue Lo pardal (1928), cançó El pomer florit (1927), cançó, dedicada a la cantant Concepció Callao La puntaire (1926), lied Quan ve la nit (1931), per a veu i piano Què seré yo? (1926), lied per a veu i piano Sol i ombra d'alzines (1929), per a veu i violoncel Sonoritats pirinenques (1929), per a piano. En quatre parts: Albada, El riu i la pluja, Els ocells, Bous i pastors Tardor (1931), per a veu i piano Vora el riu (1929), cançó

Bibliografia

Comprèn Mística nit; El rossinyol amb amor; Devant del portal; El grill; Encara és dia; Les aloses canten; Anant pel camí de la pau; Les muntanyes del Montsant; Cançó de primavera; Amor suprem; Estel de l'alba; Com el riu

Comprèn De Profundis clamo ad te...; Aleluya; Vora el riu; Oh, mes de maig! Comprèn Cançó de primavera; Camí del molí; El pomer florit; Les muntanyes del Montsant''

Notes

Referències

Enllaços externs Fotografia (1928)

Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Professors de cant catalans Categoria:Pedagogs musicals barcelonins contemporanis Categoria:Morts el 1986 Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors tarragonins contemporanis en català Categoria:Músics tarragonins Categoria:Docents del Tarragonès Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1900