Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.

Història Fou fundat el 3 de setembre del 1933 de la fusió del Cumann na nGaedhael, de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit i del Partit Nacional de Centre.

El seu naixement és fruit de les disputes en el si del Sinn Féin durant les negociacions per trobar una solució pacífica després de la Guerra d'Independència amb el Regne Unit. A més, aquest fet originà la sortida del sector republicà i més nacionalista del Sinn Féin i la creació del Fianna Fáil.

Mícheál Ó Coileáin (o Michael Collins) fou un dels negociadors de la pau, la qual conclogué amb el Tractat Angloirlandès que establí la secessió de la major part d'Irlanda, menys l'Ulster que es reservava el dret de continuar pertanyent a la Gran Bretanya.

A diferència d'aquest, el Fine Gael representa avui la defensa acèrrima de la integració europea i d'un nacionalisme irlandès moderat, sempre oposat al republicanisme violent. És membre de ple dret del Partit Popular Europeu i des de 2009 té 4 eurodiputats al Parlament d'Estrasburg.

Per primera vegada a la història a les eleccions al Dáil Éireann de 2011 el Fine Gael guanyà les eleccions generals amb més del 36% dels vots i 70 diputats dels 166, després de l'aclaparador daltabaix de l'imperant Fianna Fáil. Després de més de dos mesos de negociacions el Fine Gael va formar un executiu en minoria a rel de les eleccions al Dáil Éireann de 2016 en el què Enda Kenny va revalidar el càrrec de Taoiseach (primer ministre d'Irlanda) amb el suport de diversos ministres i diputats independents amb el suport extern del Fianna Fáil. Després de la retirada d'Enda Kenny, que va governar des de 2011, Leo Varadkar va ser elegit líder del partit el 2 de juny del 2017 i 14 de juny va esdevenir Taoiseach (primer ministre).

Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions al Dáil Éireann de 2020, encara que no van poder governar, doncs Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022. Varadkar va dimitir el 20 de març de 2024 poc després que el seu govern va perdre perdés dos referèndums per canviar el que va anomenava llenguatge "sexista" a la constitució, va dimitir com a líder de Fine Gael amb efecte immediat, afirmant que dimitiria com a Taoiseach quan el seu successor fos elegit. El conservador Simon Harris fou nomenat el 9 d'abril de 2024 nou Taoiseach amb 88 vots a favor i 69 en contra, formant un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd.

A les eleccions al Dáil Éireann de 2024, Fianna Fáil es mantingué com el partit més votat, augmentant el seu nombre d'escons a 48, i Fine Gael va obtenir 38 escons, i entre els dos partits van obtenir 86 escons, a dos de la majoria absoluta. Micheál Martin de Fianna Fáil va repetir l'acord de taoiseach rotatiu de 2020 amb el Fine Gael. Martin romandrà en el seu nou paper durant tres anys, i Simon Harris del Fine Gael es farà càrrec el novembre de 2027.

Els secretaris del partit han estat: General Eoin O'Duffy (1933-34) William T. Cosgrave, (1934-44) General Richard Mulcahy, TD (1944-59) Thomas F. O'Higgins, TD, 1944 John A. Costello, TD (1944-1959). James Dillon, TD (1959-65) Liam Cosgrave, TD (1965-77), Garret FitzGerald, TD (1977-87), Alan Dukes, TD (1987-90) John Bruton, TD (1990-2001), Michael Noonan, TD (2001-2002) Enda Kenny, TD (2002 - 2017) Leo Varadkar, 2017-2024 Simon Harris, 2024-

Resultats electorals Dáil Éireann Any Líder Vots 1a pref. % Escons ± Govern 1937 W. T. Cosgrave 461,171 34.8 (#2) 11 1938 428,633 33.3 (#2) 3 1943 307,490 23.1 (#2) 12 1944 Richard Mulcahy 249,329 20.5 (#2) 2 1948 262,393 19.8 (#2) 1 1951 349,922 27.2 (#2) 9 1954 427,031 32.0 (#2) 10 1957 326,699 26.6 (#2) 10 1961 James Dillon 374,099 32.0 (#2) 7 1965 427,081 34.1 (#2) 1969 Liam Cosgrave 449,749 34.1 (#2) 3 1973 473,781 35.1 (#2) 4 1977 488,767 30.5 (#2) 11 1981 Garret FitzGerald 626,376 36.5 (#2) 22 1982 (I) 621,088 37.3 (#2) 2 1982 (II) 662,284 39.2 (#2) 7 1987 481,127 27.1 (#2) 19 1989 Alan Dukes 485,307 29.3 (#2) 4 1992 John Bruton422,10624.5 (#2) 10 1997 499,936 27.9 (#2) 9 2002 Michael Noonan 417,619 22.5 (#2) 23 2007 Enda Kenny 564,428 27.3 (#2) 20 2011 801,628 36.1 (#1) 25 2016 544,410 25.5 (#1) 26 2020 Leo Varadkar 455,568 20.9 (#3) 15 2024 Simon Harris 458,134 20.8 (#2) 3

Presidencials Any Candidat Vots de 1a pref. % +/– Pos. 1938 Suport a Douglas Hyde 1945 Seán Mac Eoin 335,539 30.9% — 2n 1959 417,536 43.7% — 2n 1966 Tom O'Higgins 548,144 49.5% 5.8 2n 1973 587,771 48% 1.5 2n 1974 Suport a Cearbhall Ó Dálaigh 1990 Austin Currie 267,902 17% — 3r 1997 Mary Banotti 372,002 29.3% 12.3 2n 2004 Suport a Mary McAleese 2011 Gay Mitchell 113,321 6.4% — 4t 2018 Suport a Michael D Higgins

Parlament Europeu Any Líder Vots 1a pref. % Escons +/− Grup PE 1979 Garret FitzGerald 464,451 33.13 (#2) NouEPP 1984 361,034 32.22 (#2) 2 1989 Alan Dukes 353,094 21.63 (#2) 2 1994John Bruton 276,095 24.27 (#2) 1999 342,171 24.59 (#2) EPP-ED 2004Enda Kenny 494,412 27.76 (#1) 1EPP 2009 532,889 29.13 (#1) 1 2014 369,120 22.28 (#2) 2019 Leo Varadkar 496,459 29.59 (#1) 1 2024 Simon Harris 362,766 20.79 (#1) 1

Referències

Enllaços externs

Web de Fine Gael

Categoria:Partits polítics de la República d'Irlanda Categoria:Liberals