Salvador Codina i Cabra (Breda, 3 de juny del 1910 - Barcelona, 5 de gener del 1985) va ser compositor i violinista

Biografia S'introduí a la música de la mà del seu pare, Manuel Codina i Planas, trompetista aficionat. Estudià música a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Josep Solsona (violí), el mestre Lamote de Grignon (harmonia, contrapunt i fuga) i Francesc Montserrat i Ayarbe (composició i orquestració). Tocà al Gran Teatre del Liceu i al teatre Tívoli, amb l'"Orquestra Filharmònica de Barcelona"; posteriorment formà part del "Quartet Clàssic Comtal" i fundà l'orquestra clàssica "La Nova Filarmónica". En paral·lel amb aquesta carrera d'àmbit europeu i hispano-americà, a la seva Breda natal, als anys 20, i juntament amb el pianista Josep Castanyer, acompanyava les sessions de cinema (mut, aleshores) que es feien a l'antic Casino de Breda i, posteriorment (1928-1942) hi formà el "Tercet del Casino" per animar les funcions de balls de saló dominicals. Durant la guerra organitzà a Barcelona una orquestra que tocava a hospitals i a recepcions militars. El 1970-1971 portà la direcció musical de la companyia teatral de Màrius Cabré, i posà música a algunes peces d'aquest autor polifacètic.

Com a compositor tingué un període destacat, els darrers anys 50, quan competí al festival de cançó de Menorca. Va ser autor de diverses sarsueles, i La Galeota va ser una de les darreres estrenada a Espanya. També compongué música lleugera -algun cop amb el pseudònim Paul Goyman-, música per a cobla i sardanes. D'aquestes darreres la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona en va fer un disc que es reedità en diversos formats: casset i senzill. El 1973, Breda li dedicà un homenatge institucional, cosa a què Codina correspongué estrenant la sardana Breda, dedicada al poble.

La seva filla Maria Assumpció també es dedicà a la música.

Obres Selecció El amo del lagar (1929), sarsuela, estrenada el 1934 al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) Baila mi churumbel (1978), rumba Ball de gitanes de Breda (1928), per a cobla (comprèn les peces Cascavells i castanyoles. Primera entrada de ball; Montseny, contradansa; La Pintoresca, polca; El Castell de Montsoriu, passeig; La Despedida, vals-jota) Cançó blava (1971), amb lletra de Màrius Cabré La galeota (1948), sarsuela amb lletra de José Ramos Martín, estrenada al teatre Calderón de BarcelonaCasset Conté, amb obres d'altres autors, una peça de La Galeota. Gitanerías (1976), rumba Gitano cubero (1975), cúmbia Melody (1976), música de Paul Goyman La niña de bronce (1940), sarsuela amb llibret d'Andrés de Prada, estrenada al teatre Nuevo de Barcelona Pepa la guapa (1939), sarsuela amb llibret d'Andrés de Prada, estrenada al Teatre Principal Palacio de Barcelona Pica-pica (1973), polca Plegaria menorquina (1968), lletra d'Arcadi Gomila Pons Reverly (1973), música de Paul Goyman Rumbita (1973), lletra de Josep Vidal Saxoman (1972), per a lluïment de saxo, música de Paul Goyman Suspira mi trompeta (1974) Torito bravo, pasdoble Xoroi (1965), cançó amb lletra d'A. Gomila, enregistradaDisc senzill Ref. MO-1267 Vuelve a Menorca (1964), rock amb lletra d'A. Gomila

Sardanes Amb els ulls al cel (1962), enregistradaDisc LP i casset Ref. DCS 15.142 Anella Mont Tàber (1963) Assumpteta (1961) Breda (1973) Les fonts de Barcelona, amb lletra de d'Emili Granier Barrera L'hereu Serrat (1962) Jo tornaré (1960), amb lletra de Francesc Pineda Verdaguer Lleidatana (1965), amb lletra de F. Pineda Llibres vells, lletra de M. Cabré El pollastret i la gallineta Primer aplec de Breda (1978) La sardana del cu-cut Sortint del niu (1964), La valiella (1960), amb lletra de F. Pineda

Enregistraments

Notes i referències

Bibliografia

Categoria:Bredencs Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Compositors de sardanes de la Selva Categoria:Violinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX