Dennis Clive "Denny" Hulme fou campió neozelandès de la Fórmula 1 de l'any 1967 amb l'equip Brabham. Després va passar a l'equip McLaren i va tenir èxit a la sèrie de curses CanAm, que corria alhora que les de Formula 1, fins a la seva retirada de la F1 el 1974, però va continuar pilotant cotxes esportius a Austràlia i Nova Zelanda.
Hulme va demostrar versatilitat dominant la Canadian-American Challenge Cup (Can-Am) per a cotxes esportius del Grup 7. Com a membre de l'equip McLaren que va guanyar cinc títols consecutius entre 1967 i 1971, va guanyar el Campionat individual de pilots dues vegades i va ser subcampió en quatre ocasions més.
Hulme va rebre el sobrenom de "L'Ós", per la seva "naturalesa aspra" i els seus "trets aspres"; tanmateix, també era "sensible (...) incapaç d'expressar els seus sentiments, excepte en un cotxe de curses". Durant la primera part de la seva carrera, Hulme preferia córrer descalç, ja que creia que li donava una millor sensació de l'accelerador. Això va canviar el 1960 quan va començar a competir en els campionats europeus més regulats. Després de la seva etapa a la Fórmula 1 amb Brabham, Hulme va córrer per McLaren en múltiples formats: Fórmula 1, Can-Am i a les 500 Milles d'Indianapolis. Hulme es va retirar de la Fórmula 1 al final de la temporada de 1974, però va continuar corrent amb els Australian Touring Cars.
Biografia Hulme va néixer en una granja de tabac que pertanyia als seus pares a Motueka, a l'illa sud de Nova Zelanda. El seu pare, Clive Hulme, va ser guardonat amb la Creu Victòria com a franctirador mentre lluitava a la batalla de Creta el 1941 a la Segona Guerra Mundial.
Inici de la carrera esportiva Mentre creixia a la granja familiar a Pongakawa (prop de Te Puke), Hulme va aprendre a conduir un camió assegut a la falda del seu pare; als sis anys, ja conduïa sol. Va deixar l'escola i va anar a treballar en un garatge. Va estalviar prou diners per comprar un MG TF, i el va inscriure ràpidament a curses de muntanya. Després d'això, el seu pare li va portar un MGA. Després de fer progressos impressionants, va comprar un Cooper-Climax de F2, i posteriorment va ser escollit per al programa New Zealand Driver to Europe, juntament amb el seu compatriota neozelandès George Lawton. Els dos joves neozelandesos van començar a competir en Fórmula Junior i Fórmula 2 a Europa, en un Cooper- BMC i un Cooper- Ford respectivament. Hulme va guanyar el Gran Premi de Pescara de 1960 de Fórmula Junior, però els diaris de Nova Zelanda no en van fer cap menció, ja que només van escriure sobre Bruce McLaren. Tanmateix, l'any 1960 va acabar en desastre, quan Lawton es va estavellar durant una cursa a Roskilde (Dinamarca) i va morir als braços de Hulme.
Com que la premsa neozelandesa ignorava Hulme, va llogar un Cooper de 2½ litres a Reg Parnell i el va inscriure al Campionat Nova Zelanda Gold Star de 1961. Va guanyar el títol immediatament. Va aparèixer a Le Mans per a l'equip Abarth, aconseguint una victòria a la seva classe en S850 (acompanyat pel seu compatriota neozelandès Angus Hyslop), abans que Ken Tyrrell convidés l'agradable (però de vegades aspre) neozelandès a córrer amb el seu equip de Fórmula Junior i Fórmula 2, el 1962, quan Tony Maggs no estava disponible a causa dels seus compromisos amb la Fórmula 1.Maurice Hamilton, "Ken Tyrrell – The Authorised Biography" (CollinsWillow, , 2002)
Hulme va aconseguir vuit victòries, una pole position, nou voltes ràpides i 33 podis a la Fórmula 1. També va acabar tercer a la classificació general el 1968 i el 1972.
Mort Una de les curses preferides de Hulme era la Bathurst 1000, celebrada al circuit de Mount Panorama a Austràlia. En l'esdeveniment de 1992, conduïa un BMW M3 semi-oficial amb el suport de Benson & Hedges Racing quan, després de queixar-se per la ràdio de cotxes a boxes de visió borrosa, que originalment es va pensar que era a causa de la forta pluja, Hulme va patir un atac de cor massiu al volant mentre conduïa per la recta d'alta velocitat de Conrod, l'edat de cinquanta-sis anys. Després de desviar-se contra el mur del costat esquerre de la pista a uns 230 km/h, va aconseguir aturar el cotxe de manera relativament controlada, lliscant contra la barana de seguretat i el mur de formigó del costat dret de la via. Quan els agents de policia van arribar al lloc dels fets, van trobar en Hulme encara lligat. El van portar del cotxe directament a l'Hospital de Bathurst, on el van declarar oficialment mort.
Un cotxe anomenat Hulme.F1, en honor de Denny Hulme, ha estat desenvolupat recentment per la primera companyia neozelandesa de super-autos, la Supercars NZ.
Palmarès Campionats mundials : 1 Victòries : 8 Poles : 1 Podiums: 33
Referències
Categoria:Pilots de Fórmula 1 neozelandesos Categoria:Campions del món de Fórmula 1 Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Morts a Nova Gal·les del Sud Categoria:Morts d'infart de miocardi