Jan Fabre (Anvers, 14 de desembre de 1958) és director de teatre, d'òpera, coreògraf, artista visual i de performance conegut arreu de món com un dels artistes més innovadors i versàtils del seu temps. L'abril del 2022, Fabre va ser condemnat pel Tribunal Penal d'Anvers a 18 mesos de presó per abús sexual.

Carrera professional Graduat a l'Institut Municipal d'Arts Decoratives i la Reial Acadèmia de Belles Arts, Fabre és un autor multidisciplinari on molts cops no se sap on comença l'obra de teatre i on l'obra d'art. Té el do de portar al límit les possibilitats dels camps que toca arribant a revessar-los i tot.

Als inicis de la seva carrera, quan era molt jove encara, als setanta, va causar furor amb la seva primera performance que consistia a cremar diners que el públic havia donant prèviament i pintar amb les cendres que quedaven. El 1982, amb Het is theater zoals te verwachten en te voorzien, va fer un autèntic trencament en la manera establerta de fer teatre, l'impacte que va causar es va reafirmar dos anys després amb De macht der theaterlijke dwaasheden, obra per la qual va ser invitat a la Bienal de Venècia.

Aquestes dues peces són claus per analitzar el teatre contemporani. Fabre s'ha convertit en un dels artistes més versàtils de l'escena internacional, trencant els codis del teatre existent en introduir l'actuació en temps real -les dites instal·lacions vivents– al mateix temps que explora les possibilitats coreogràfiques per renovar la dansa, mitjançant ballarins e intèrprets que es mouen entre la dansa i l'actuació i una visceralitat pròpia de la seva obra.

Angelos És l'entitat que s'encarrega d'organitzar i portar el treball plàstic de l'artista cobrint tots els projectes de galeries, museus i exposicions. També funciona com a productora.

Troubleyn Taller de teatral de l'auot on porta a pràctica la seva teoria i del que destaquen quatre actors; Cédric Charron, Annabelle Chambon, Ivana Jozic y Kasper Vandenberghe. La finalitat d'aquest taller és millorar la concienca física i millorar la concentració mental per ampliar la capacitat expressiva en l'escenari.

Producció escènica 1980: Theater geschreven met een K is een kater 1982: Het is theater zoals te verwachten en te voorzien was ("It is Theatre as to be Expected and Foreseen" 1984: De macht der theaterlijke dwaasheden ("The power of theatrical madness", Venice Biennale 1987: Das Glas im Kopf wird vom Glas 1988: Prometheus Landschaft 1989: Das Interview das stirbt... 1989: Der Palast um vier Uhr morgens... A.G. 1989: Die Reinkarnation Gottes 1990: Das Glas im Kopf wird vom Glas 1990: The Sound of one hand clapping 1991: Sweet Temptations 1991: She was and she is, even 1992: Wie spreekt mijn gedachte... 1992: Silent Screams, Difficult Dreams 1992: Vervalsing zoals ze is, onvervalst 1993: Da un'altra faccia del tempo 1995: Quando la terra si rimette in movimento 1995: Three Dance-solos 1995: A dead normal woman 1995: Universal Copyrights 1 & 9 1996: De keizer van het verlies 1997: The very seat of honour 1997: Body, Body on the wall 1997: Glowing Icons 1997: The Pick-wick-man 1997: Ik ben jaloers op elke zee… 1998: The fin comes a little bit earlier this siècle (But business as usual) 1999: Het nut van de nacht 2000: As long as the world needs a warrior’s soul 2000: My movements are alone like streetdogs 2001: Je suis Sang (conte de fées médiéval) 2002: Het zwanenmeer 2002: Swanlake 2002: Parrots & guinea pigs 2003: Je suis sang 2003: Angel of death 2004: Tannhäuser (co-production) 2004: Elle était et elle est, même 2004: Etant donnés 2004: Quando L'Uomo principale è una donna 2004: The crying body 2005: The King of Plagiarism 2005: History of Tears 2007: I am a Mistake 2007: Requiem für eine Metamorphose 2008: Another Sleepy Dusty Delta Day 2009: Orgy of Tolerance 2010: The Servant of Beauty 2010: Preparatio Mortis 2011: Prometheus–Landscape II 2013: "Tragedy of a Friendship"

Fabre a Catalunya La seva primera representació a Catalunya va ser el 2002 al Festival Internacional de Teatre de Sitges amb My movements are alone like streetdogs interpretada per Erma Omarsdottir, l'obra va causa diverses reaccions fascinant a alguns i desagradant a altres.

En el marc del Festival Grec de 2003 va presentar Je suis sang, una reflexión visionaria sobre "el cuerpo líquido" en clau positiva i que la sang emprada, a diferència del que pensava la gent, no era de veritat, igual que la circumcisió.

La Fundació Miró de Barcelona li va dedicar una exposició el 2003 titulada Gaude succurrere vitae -Alegra't d'ajudar la vida on la peça central són les composicions escultòriques fetes amb l'escarabat joia, el Buprestidae. La importància d'aquest material està en el valor que Fabre i veu i que el defineix com "El escarabajo es la memoria de la vida". L'exposició però tenia altres peces (un total de 150) des de dibuixos, escultures i vídeo-art mostrant la capacitat creativa de l'autor i ressaltant el seu caràcter impactant amb dibuixos fets amb la seva propi sang.

Referències

Enllaços externs

Jan Fabre, web oficial

Categoria:Directors de teatre belgues Categoria:Coreògrafs Categoria:Alumnes de la Koninklijke Academie voor Schone Kunsten van Antwerpen Categoria:Gran oficial de l'orde de la Corona (Bèlgica) Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Anvers Categoria:Artistes d'Anvers Categoria:Nascuts el 1958