Rosa Mas i Mallén (Barcelona, 18 de novembre de 1915 - 21 de desembre del 1988)Les fonts divergeixen sobre si nasqué al 1915 (; ) o al 1916 () fou una violinista i compositora catalana.

Biografia Filla de Ramon Mas i Mercè Mallén, tingué tres germanes: Teresa, Roser i Mercè. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Frederic Alfonso (solfeig) i Francesc Costa (violí). La seva germana Roser també fou instrumentista, en aquest cas de piano. El 1929A les oposicions de 1944 per a l'Orquestra Municipal de Barcelona, Rosa Mas es presentà a les places de concertino, subconcertino i dues de primer violí segon faristol. Poc després, trameté una instància a l'alcalde de Barcelona enumerant els seus mèrits, i demanant que no se la tingués en compte per a la plaça de concertino de violí, que havia sol·licitat. Argumentava que, si guanyava la plaça, aquesta portava aparellada la possibilitat d'haver de substituir el director en cas d'absència, i que la seva condició femenina podia ser un obstacle per a guanyar el post. Demanava que se li concedís la primera plaça de primer violí segon faristol () A la fi, Rafael Ferrer i Fitó va ser concertino, i Mas, subconcertino () obtingué la beca municipal que li permetia ampliar la formació a l'estranger, el 1931 guanyà el premi Parramon, instituït set anys abans pel músic i lutier Ramon Parramon, i el 1935 el concurs d'Unión Radio Madrid.

En 1930 participà en el que s'anomenà «Primer concert de música femenina», patrocinat pel Comitè de Dones organitzadores de l'Exposició Nacional del Treball de la Dona Espanyola. Aquest concert es dugué a terme al Palau d'Alfons XIII de Barcelona i hi participaren, a més de Rosa Mas, la pianista i compositora Margarida Orfila, la pianista Maria Cocquard i la cantant Concepció Callao.

Debutà amb èxit com a solista amb la Banda Municipal de Barcelona el 1932. La Diputació de Barcelona li concedí una beca per competir en el concurs internacional de violí Wieniawski del 1935 a Polònia, on guanyà el primer Diploma d'Honor. Després del parèntesi causat per la Guerra Civil espanyola, tornà a fer concerts per Catalunya i Espanya, que li permeteren de fer-se nom com a intèrpret de violí. En crear-se l'Orquestra Municipal de Barcelona l'any 1944, hi oposità i guanyà la plaça de subconcertino. Després d'una gira per Llevant, Andalusia i el Marroc, el 1947 marxà a l'Argentina on va oferir el seu primer concert a Buenos Aires, al Teatro Polilteama, i hi encetà una gira per tot l'Amèrica Llatina, amb tant d'èxit que la Direcció General de Cultura del Ministeri d'Educació de l'Argentina li oferí de crear i dirigir una «Alta Escola de Violí», oferiment que rebutjà per no voler nacionalitzar-se argentina. Quan, el 1961, era a punt per traslladar-se als Estats Units des de l'Argentina, la mort el dia 14 de setembre de la seva germana MercèTingué el mateix nom que la mare, Mercè Mallén la feu tornar a Barcelona, i després abandonà la seva brillant carrera com a intèrpret.

Morí a Barcelona amb més de setanta anys. En ocasió d'un concert al Palau de la Música de Barcelona, el 1941, el prestigiós músic i pedagog Frank Marshall la definí així:

Obres Nadala per a cor a 4 veus, amb lletra de Rosa Mas en català, anglès, alemany, francès, italià i castellàDisc senzill Ref. 6090-UC Nadala per a 4 veus i piano

Tango amb lletra de Dora del Pino Lletra de Mercedes Novo Díaz

Notes

Referències

Enllaços externs Fotografia Caricatura de Rosa Mas (ABC, 1941)

Categoria:Violinistes barcelonins Categoria:Violinistes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1988 Categoria:Compositors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX