, signant generalment només amb el seu nom i el primer cognom, aquest, autor de còmic, editor, il·lustrador i pintorGarcía, Jorge (28/08-28/12/2004). Entrevista a Luis García, tebeosfera. va participar, juntament amb altres autors de la seva generació —com Josep María Beá (1942), Felipe Hernández Cava (1953), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940), Enric Sió (1942) o Adolfo Usero (1941)—, en la renovació del còmic espanyol.Mora Bordel, Javier en "En algún lugar...", para Tebeosfera 030131, 2003.
Biografia El 1948, el seu pare (un treballador ferroviari) va ser destinat a Santa Cruz de Mudela, i tota la família el va seguir. Allí, en Luis va estudiar primària amb els Germans de la Salle i va descobrir la seva passió pel dibuix. Aviat va començar a imitar els herois dels quadernets d'aventures i, en una d'aquestes imitacions, va perdre la visió d'un ull a causa d'una mala caiguda.
Seguint els consells d'un dels seus professors, es traslladen el 1956 al Vendrell i posteriorment a Barcelona perquè el jove Luís pugui desenvolupar la seva vocació. Després de tres anys estudiant a l'Acadèmia Mercuri i, a la tarda, a l'Escola d'Arts i Oficis, treballa per al mercat exterior a través de Creacions Editorials i, des del 1961, a Selecciones Ilustradas, realitzant generalment còmics romàntics.
A finals dels anys seixanta, va compartir estudi amb Carlos Giménez, Esteban Maroto, Dadá Peña i Adolfo Usero, i van formar el denominat Grup de la Floresta, el qual va realitzar algunes sèries de còmics de manera col·lectiva, com 5 por Infinito o Aventuras en la selva. També va protagonitzar unes vint o vint-i-cinc fotonovel·les, algunes de les quals amb la seva parella, Carol d'Haro. Els anys 1966, 1968 i 1970 va viatjar a Londres, on va entrar en contacte amb el moviment hippie. Des del 1971 va publicar còmics de terror a les revistes de Warren Publishing.
El 1973 va conèixer la model Silke Hummel en una festa que oferia Salvador Dalí a l'Hotel Ritz de Barcelona, i se'n va anar amb ella a París, on Goscinny el va contractar per fer una sèrie per a la revista Pilote. Es tractava de Chroniques de l'innomé (Les cròniques del Sense Nom), que va comptar amb els guions de Víctor Mora. Aleshores va llogar un petit xalet a Premià de Mar amb Carlos Giménez i Adolfo Usero, i van formar el grup Premià 3. El març d'aquell mateix any va rebre el Premi Warren de 1972 (lliurat amb retard) a la millor tasca conjunta com a dibuixant pel còmic The Men Who Called Him Monster, publicada a Creepy núm. 43.MARTÍN, Antonio (1973). Última hora: Los premios Warren españoles, Bang! número 9.El 1975 va començar a treballar amb el guionista Felipe Hernández Cava, amb qui va produir l'autobiogràfica Cigales (1975). Aleshores vivia en una comuna a Cadaqués amb Enrique Ventura i Miguel Ángel Nieto.
El 1977 va participar en un viatge per Europa per donar suport al llançament de la revista autogestionada Bandera negra, que a la llarga es convertiria en Viarany (després anomenada Troia) i on començaria la seva sèrie Etnocidio. Amb guió propi, va iniciar Nova-2. Durant aquells anys, va viatjar amb Carlos Giménez a Mèxic i Nova York, i en solitari a Algèria, abans de desenvolupar l'àlbum Algèria (1981), on col·laboraven també Cava i Usero. Va ser un dels fundadors, editors i directors de la revista Rambla. Després del tancament de la publicació, es va dedicar fonamentalment a la pintura. El 1991 va néixer el seu fill Luis Alberto.
El 2006 es va celebrar una exposició de la seva obra en el marc de les XI Jornades del Còmic d'Avilés.BARTSCH, Christian (4/09/2006). El cómic gay y lésbico protagoniza el inicio de las XI Jornadas Villa de Avilés, El Comercio.
Referències
Categoria:Dibuixants de còmics espanyols Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Pintors espanyols del segle XXI Categoria:Persones de Puertollano Categoria:Pintors castellanomanxecs