El Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 250cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 250 cc. Coneguda com a "classe de 250 cc" (en anglès, 250 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre i , esdevenint Moto2 a partir de la temporada de .

Història

Juntament amb les de 125cc, 350cc, 500cc i sidecars, aquesta classe va ser una de les cinc primeres establertes per al campionat del món, ja des de la seva primera temporada (1949). De fet, la primera cursa va coincidir amb el debut del nou campionat, al Tourist Trophy d'aquell 1949.

Al començament, el domini tant pel que fa al títol de constructors com al de pilots era clarament italià: fins al , aquest país va obtenir 10 títols de constructors (el no es va atorgar aquest títol) i 8 de pilots, mentre que la resta de títols van ser conquerits per alemanys. També hi hagué un creixement continu de la popularitat entre els primers pilots no europeus, entre ells Gary Hocking.

Del al es va produir l'arribada dels primers fabricants japonesos (Honda, Kawasaki i Yamaha) els quals van conquerir tots els títols de fabricants des d'aleshores, trets de les edicions del , , i , en què van ser guanyats per Benelli i Harley Davidson (com a Aermacchi), per bé que el títol de 1976, guanyat per Harley Davidson, no es va atorgar perquè no s'havia pagat la quota d'inscripció al campionat de marques. El 1969, l'espanyol Santiago Herrero perdé el títol mundial en favor de Kel Carruthers al darrer Gran Premi, després d'haver estat encapçalant la classificació del mundial bona part de la temporada amb la seva OSSA Monocasc. Herrero es va morir l'any següent al Tourist Trophy, en estavellar-s'hi amb l'OSSA mentre tornava a liderar el mundial.

Els pilots italians van guanyar el títol les temporades de 1974, 1975, 1976 i . En aquest període es passà del motor de quatre temps (que havia experimentat una gran evolució i experimentació) al motor de dos temps, que va dominar el mundial fins al final.

Des del Campionat del Món de fins al del , hi va haver una alternança de victòries entre fabricants japonesos i italians, mentre que els italians, amb 10 títols, destacaren entre els pilots.

El 27 de juny de , la FIM va decidir que, a partir del , la classe de 250 cc seria substituïda per una de nova en què s'hi competiria amb motors de quatre temps de 600 cc i 4 cilindres com a màxim. La decisió va ser confirmada per la FIM amb un comunicat de premsa oficial, publicat l'11 de desembre de 2008, en què es va establir el nom de Moto2 per a la nova classe de motors. Finalment, la nova categoria va començar el 2010 i no pas el 2011, com estava previst inicialment.

Reglament A partir del , els motors, anteriorment pluricilíndrics, es limitaren a dos cilindres com a màxim. La regulació dels 250cc exigia un pes mínim per a les motocicletes (indistintament de si eren monocilíndriques o bicilíndriques), el qual fins al 1991 era de 90 kg, del al era de 95 kg i, més tard, de 100 kg, amb el dipòsit amb una capacitat màxima de 23 litres. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser verds amb els números blancs.

Per a participar en aquesta categoria, els pilots havien de tenir un mínim de 16 anys.

Llista de campions EdicióAny Pilot Motocicleta 1949 Bruno Ruffo Moto Guzzi 1950 Dario Ambrosini Benelli 1951 Bruno Ruffo Moto Guzzi 1952 Enrico Lorenzetti Moto Guzzi 1953 Werner Haas NSU 1954 Werner Haas NSU 1955 Hermann Müller NSU 1956 Carlo Ubbiali MV Agusta 1957 Cecil Sandford 1958 Tarquinio Provini MV Agusta 1959 Carlo Ubbiali MV Agusta 1960 Carlo Ubbiali MV Agusta 1961 Mike Hailwood Honda 1962 Jim Redman Honda 1963 Jim Redman Honda 1964 Phil Read Yamaha 1965 Phil Read Yamaha 1966 Mike Hailwood Honda 1967 Mike Hailwood Honda 1968 Phil Read Yamaha 1969 Kel Carruthers Benelli 1970 Rodney Gould Yamaha 1971 Phil Read Yamaha 1972 Jarno Saarinen Yamaha 1973 Dieter Braun Yamaha 1974 Walter Villa Harley Davidson 1975 Walter Villa Harley Davidson 1976 Walter Villa Harley Davidson 1977 Mario Lega Morbidelli 1978 Kork Ballington Kawasaki 1979 Kork Ballington Kawasaki 1980 Anton Mang Kawasaki 1981 Anton Mang Kawasaki 1982 Jean-Louis Tournadre Yamaha 1983 Carlos Lavado Yamaha 1984 Christian Sarron Yamaha 1985 Freddie Spencer Honda 1986 Carlos Lavado Yamaha 1987 Anton Mang Honda 1988 Sito Pons Honda 1989 Sito Pons Honda 1990 John Kocinski Yamaha 1991 Luca Cadalora Honda 1992 Luca Cadalora Honda 1993 Tetsuya Harada Yamaha 1994 Max Biaggi Aprilia 1995 Max Biaggi Aprilia 1996 Max Biaggi Aprilia 1997 Max Biaggi Honda 1998 Loris Capirossi Aprilia 1999 Valentino Rossi Aprilia 2000 Olivier Jacque Yamaha 2001 Daijiro Kato Honda 2002 Marco Melandri Aprilia 2003 Manuel Poggiali Aprilia 2004 Daniel Pedrosa Honda 2005 Daniel Pedrosa Honda 2006 Jorge Lorenzo Aprilia 2007 Jorge Lorenzo Aprilia 2008 Marco Simoncelli Gilera 2009 Hiroshi Aoyama Honda

Estadístiques miniatura|Phil Read davant de Bill Ivy amb sengles Yamaha 250 al Dutch TT de 1968 Al llarg de la història del campionat mundial de motociclisme, s'han disputat 716 Grans Premis en aquesta categoria (la cursa del Gran Premi d'Indianapolis del 2008, cancel·lada just abans de la sortida, també es considera sovint a les estadístiques, amb un total de 717); Se'n van celebrar 84 edicions en territori britànic i el mateix nombre en territori espanyol. El Gran Premi que ha tingut més edicions de curses dels 250cc al mateix circuit és el Dutch TT, amb 58 curses al circuit d'Assen.

Pel que fa als pilots, entre els 742 que van guanyar almenys un punt, 137 eren britànics, 108 italians i 84 alemanys. Qui hi va guanyar el major nombre de punts, però, va ser el japonès Tetsuya Harada amb 1.357, per davant de Max Biaggi amb 1.268 i Ralf Waldmann amb 1.166. Només s'hi va classificar una dona, Katja Poensgen, qui va guanyar 3 punts del campionat del món el .

Els qui ostenten el rècord de campionats mundials guanyats en aquesta categoria són Max Biaggi i Phil Read, amb 4 mundials cadascun.

Pel que fa a les victòries individuals en Gran Premi de 250cc, el rànquing està encapçalat per Anton Mang amb 33, seguit per Max Biaggi i Phil Read amb 29 i 27 victòries respectivament. Pel que fa als fabricants, els primers llocs són per a Honda, Yamaha i Aprilia amb 207, 164 i 143 victòries respectivament.

Campions múltiples Pilot Títols Max Biaggi 4 Phil Read 4 Mike Hailwood 3 Walter Villa 3 Carlo Ubbiali 3 Anton Mang 3 Sito Pons 2 Daniel Pedrosa 2 Jorge Lorenzo 2 Luca Cadalora 2 Jim Redman 2 Carlos Lavado 2 Werner Haas 2 Bruno Ruffo 2 Kork Ballington 2

Títols per nacionalitat PaísTotal 22 9 7 Països Catalans 6 4 3 3 Sud-àfrica 2 2 2 2 Rhodèsia 2 1 1 1 Total 61

Referències

Enllaços externs

Web de MotoGP