La terminació índia fou una política respecte als amerindis dels Estats Units duta a terme pel govern federal entre mitjans de la dècada de 1940 fins a mitjans de la dècada de 1960. La creença era que fora millor que els nadius americans s'assimilessin com a individus en la societat nord-americana. Amb aquesta finalitat, el Congrés va proposar posar fi a la relació especial entre les tribus i el govern federal (termination). La intenció era concedir als nadius americans tots els drets i privilegis de la ciutadania, i reduir la seva dependència d'una burocràcia la mala gestió de la qual s'havia documentat.
En termes pràctics, la política va acabar amb el reconeixement del govern dels Estats Units de la sobirania de les tribus, de la tutela de les reserves índies, i l'exclusió dels indis de les lleis estatals. Els nadius americans havien d'estar subjectes a impostos estatals i federals, així com les lleis de les que havien estat prèviament exempts.
Procés La House concurrent resolution 108 de 1953 va anunciar la política federal de terminació i va demanar la immediata finalització de la relació federal amb els Menominee i Klamaths.<ref name="bloodstruggle">Wilkinson, Charles. Blood Struggle: The Rise of Modern Indian Nations'. New York: W. W. Norton & Company, 2005 </ref> El Congrés va aprovar les lleis de terminació en una tribu per base tribal. La majoria d'aquests lleis incloïen la fi del reconeixement federal i tota l'ajuda federal que comportava ser tribus reconegudes federalment. Durant 1953-1964 el govern va rescindir el reconeixement d'un total de 109 tribus i bandes com a nacions dependents sobiranes. La població dels nadius americans que va renunciar a l'afiliació tribal va totalitzar més de 12.000 amerindis o el 3% de la població total indígena. Aproximadament 10.000 km² de terres en fideïcomís van perdre l'estatut que els protegia durant aquells anys. La majoria fou venuda per individus a persones no nadiues.Wilkins, David E., American Indian Politics and the American Political System, 2nd Edition (Rowman and Littlefield, 2006)
La terminació d'aquestes tribus va acabar relacions amb el govern federal i amb el reconeixement dels governs tribals i va acabar el reconeixement federal de la jurisdicció tribal sobre les seves terres. A més de posar fi als drets de les tribus com a nacions sobiranes, la política acabà el suport federal de la major part del programes de salut i educació, dels departaments de policia i de lluita contra incendis a disposició dels indis a les reserves. Donat el considerable aïllament geogràfic de moltes reserves i els problemes econòmics inherents, no moltes tribus tenien els fons per continuar aquests serveis després d'implementada la terminació. Les tribus seleccionades inicialment per a la terminació eren els grups considerats els més reeixits als Estats Units, en alguns casos, a causa dels recursos naturals controlats per les seves reserves. Poques tribus van poder lliurar batalles legals en un esforç, alguns amb èxit, per restablir el govern tribal i l'especial relació amb el govern federal dels Estats Units.
En aquest article s'explica el procés pel qual els natius d'Alaska evitaren la terminació i els efectes de l'Alaska Native Claims Settlement Act. El govern no veu als nadius d'Alaska diferents dels altres nadius americans. Els nadius d'Alaska perseveraren per conservar les seves terres, però també van patir conseqüències negatives. En el seu conjunt la terminació va tenir efectes duradors sobre els nadius americans i les polítiques utilitzades en la negociació.
Legislació habilitada El 1943 el Senat dels Estats Units encarregà un estudi de les condicions dels amerindis. S'hi indicava que les condicions de vida a les reserves eren extremadament pobres. Es va considerar que la culpa dels problemes preocupants la tenien la Bureau of Indian Affairs (BIA) i la seva burocràcia a causa de la mala gestió extrema. El Congrés va concloure que algunes tribus ja no necessitaven la protecció federal i estarien millor amb més independència, en lloc de tenir dependència i ser mal supervisats per la BIA. També pensaven que les tribus havien de formar part de la societat estatunidenca. Els objectius de la terminació incloïen l'alliberament dels amerindis de la dominació per la BIA, la derogació de les lleis que discriminaven els indis, i acabar la supervisió federal dels indis. El senador Arthur V. Watkins de Utah, el major defensor de la terminació, l'equiparava amb la Proclamació d'Emancipació, que havia declarat la llibertat de tots esclaus al territori dels Estats Confederats d'Amèrica.
En 1953 la Cambra de Representants dels Estats Units i el Senat anunciaren llur suport a la política de terminació, aprovant la House Concurrent Resolution 108:
House Concurrent Resolution 108 La House Concurrent Resolution 108 de 1953 fou una declaració formal per part del Congrés dels Estats Units anunciant la política federal oficial de terminació. La resolució demanava el cessament immediat de les tribus confederades salish i kootenai de la Nació Flathead, klamath, menominee, potawatomi i banda Turtle Mountain d'indis chippewa, així com totes les tribus dels estats de Califòrnia, Nova York, Florida i Texas. La terminació d'una tribu significava la retirada immediata de tota ajuda federal, els serveis i la protecció, així com la fi de les reserves. Els membres individuals de les tribus terminades es convertirien en ciutadans de ple dret dels Estats Units i rebrien els beneficis i responsabilitats de qualsevol altre ciutadà dels Estats Units. La resolució també demana al Departament de l'Interior dels Estats Units trobar ràpidament més tribus que semblaven preparafrs per a la terminació en un futur pròxim.House Concurrent Resolution 108 , Digital History, University of Houston
Llei Pública 280 La Llei Pública 280, aprovada el 1953, va donar als governs estatals la facultat d'assumir la jurisdicció sobre les reserves índies que prèviament havien estat exclosrs de la jurisdicció de l'Estat. Immediatament es va concedir la jurisdicció penal i civil estatal sobre les poblacions indígenes a Califòrnia, Nebraska, Minnesota, Oregon i Wisconsin. Clàusules especials impediren que aquesta llei fos invocada a la reserva índia de Red Lake a Minnesota i a la reserva índia de Warm Springs a Oregon. Després de ser admès com a estat el 1958, Alaska es va afegir a la llista d'estats amb cobertura on la terminació seria la meta. La Llei Pública 280 també va permetre que qualsevol estat assumís la competència en terres índies per estatut o una esmena a la constitució estatal. Aquesta llei no va satisfer ni als estats ni als nadius americans: els primers perquè tenien noves responsabilitats sense cap augment de finançament per donar suport al personal i material, els darrers pel fet que estaven subjectes a noves lleis.William C. Canby, Jr., American Indian Law in a Nut Shell, 3rd Edition, (West Group, 1998)
El principal efecte de la Llei Pública 280 fou interrompre la relació entre el govern federal i les tribus índies. Anteriorment les tribus havien estat regulades directament pel govern federal. En Worcester v. Georgia (1832) el Tribunal Suprem havia dictaminat que les lleis estatals no podien fer-se valer en territori indi. Si bé això conserva una mena de sobirania i independència per a les tribus en reserves, en altres aspectes depenien d'una burocràcia complexa per als serveis.
Terminacions de la relació especial Es van aprovar lleis de terminació que afectaven a determinades tribus o grups de tribus a causa de circumstàncies especials. Van seguir les polítiques bàsiques de terminació, però de vegades tenia petites variacions.
Llei de Terminació Menominee El 1954 el Congrés va aprovar la Llei de Terminació Menominee, posant fi a la relació especial entre la tribu menominee de Wisconsin i el govern federal.
Aquesta llei era única, ja que deixa fora la terminació de la caça i els drets de pesca menominee. L'estat de Wisconsin va tractar de sotmetre a la tribu menominee a les regulacions de caça i pesca de l'estat, incloent les obtencions dels permisos per a la caça. Quan la tribu va presentar una demanda contra l'Estat per defensar els seus drets en virtut de tractats, el Tribunal Suprem de Wisconsin va ratificar aquestes regulacions. Van resoldre que el Congrés havia derogat tots els drets de pesca i caça menominee en aprovar la Llei de Terminació Menominee.Menominee Tribe of Indians v. United States, Certiorari to the U.S. Court of Claims, No. 187, 1968. (Transcripció a Caselaw.lp)
La tribu va apel·lar al Tribunal Suprem dels Estats Units el 1968 a Menominee Tribe v. United States. La Cort Suprema dels EUA va trobar que la terminació d'una tribu no abrogava els drets dels tractats llevat que hagués intenció legislativa específica per fer-ho. Els drets de cacera i pesca dels menominees quedaven garantits pel tractat de Wolf River de 1854. Atès que la Llei de Terminació de Menominee no feia esment d'aquests drets de caça i pesca per tractat, la Cort Suprema dels Estats Units va trobar que els drets dels tractats no havien estat abrogats i van determinar que els menominee encara tenien dret als seus drets de caça i pesca tradicionals lliures del control estatal.
El Tribunal Suprem de Wisconsin havia anat en contra de la Llei Pública 280 quan va negar als menominee llurs drets de caça i pesca (124 N.W.2d 41, 1963). La Llei Pública 280 estableix explícitament que "Res en aquesta secció ... privarà qualsevol indi o qualsevol tribu indígena, grup o comunitat de qualsevol dret, privilegi o immunitat garantida en virtut de tractat federal, acord o estatut pel que fa a la caça, captura d'animals, o pesca o el control, atorgament de llicències, o la seva regulació." Aquests procediments mostren que mentre que l'abrogació dels tractats federals és legal (sota Lone Wolf v. Hitchcock), la intenció del Congrés en derogar aquests tractats no pot deduir-se, ha de ser explícita. Llevat que siguin derogats expressament pel Congrés, els drets dels tractats segueixen en vigor ja sigui en una tribu terminada o no.
Llei de Terminació Klamath La tribu klamath d'Oregon fou terminada sota la Llei de Terminació Klamath, o Llei Pública 587, promulgada el 13 d'agost de 1954. Amb aquesta llei tota la supervisió federal sobre la reserva índia Klamath, així com l'ajuda federal proporcionada a causa del seu estatus especial com a indis, es va donar per acabada.Charles E. KIMBALL et al., Plaintiffs-Appellants, v. John D. CALLAHAN et al., Defendants-Appellees. United States Court of Appeals for the Ninth Circuit, February 26, 1974. 493 F.2d 564 La legislació requeria que cada membre de la tribu escollís entre seguir sent membre de la tribu o retirar-se i rebre un pagament monetari pel valor de l'acció individual de la terra tribal.
Els que es van quedar es van convertir en membres d'un pla de gestió de la tribu. Aquest pla es va convertir en una relació de confiança entre els membres tribals i el Banc Nacional dels Estats Units a Portland, Oregon.Hood, Susan, The Termination of the Klamath Indian Tribe of Oregon', The American Society for Ethnohistory, 1972 Dels 2.133 membres de la tribu Klamath en el temps de la terminació, 1.660 decidiren retirar-se de la tribu i acceptar pagaments individuals de terres.
La terminació va conduir a demandes judicials, com a individus els indis klamath van lluitar per preservar els drets de caça i de pesca pels tractats. Cinc indis klamath que s'havien retirat de la tribu després de la Llei Pública 587 van afirmar que conservaven els drets de caça i pesca garantits a la tribu Klamath pel Tractat de 16 d'octubre de 1854. Després que un tribunal de districte dels Estats Units va fallar en contra d'ells, es va presentar una apel·lació sota Kimball v. Callahan.