Josep Ignasi Clement Coll i Britapaja (Arecibo, 18 de desembre del 1840 - Barcelona, 9 de gener del 1904) va ser un compositor -especialment de sarsueles- i escriptor porto-riqueny.
Biografia Nascut a Puerto Rico, on havia emigrat el seu pare, Ignasi Coll i Casellas, natural de Mataró; la seva mare, Josefa Britapaja de Coll, era filla de Clemente Britapaja, emigrat espanyol que havia estat Tinent Justícia Major de la ciutat de Valencia de Veneçuela (Costa Firme) i enemic acèrrim de Simón Bolívar. Derrotat, abans de 1821 hom havia exiliat Britapaja a Puerto Rico, juntament amb la seva muller Juana Josefa de Sandoval é Hidalgo i els seus fills: Eufemia, Josefa (futura mare del compositor), i José Félix (futur padrí). Coll i Britapaja també tenia parentesc amb l'erudit porto-riqueny Cayetano Coll y Toste.
Coll i Britapaja es traslladà de ben jove a Barcelona. En aquesta ciutat estudià i es doctorà (1865) en dret administratiu, econòmic i civil. Molt aviat, però, es dedicà a la música per a l'escena. Estrenà i arranjà amb èxit revistes i altres espectacles musicals, tant en català com en castellà. Juntament amb Manuel CorchadoManuel Corchado y Juarbe (Isabela (Puerto Rico), 12 de setembre del 1840 - Madrid, 30 de novembre del 1998) va ser advocat i articulista. Emigrà de molt jove a Barcelona per estudiar-hi Dret i fou diputat per Puerto Rico a les Corts de la Primera República Espanyola. Tornà a Puerto Rico el 1879 dirigí la revista Las Antillas. Retornà a Puerto Rico per un temps (1879), i hi obrí un bufet d'advocat.
Retornat a la península el 1868, prengué part en diversos moviments polítics de caràcter federalista i lliberal i col·laborà en diverses publicacions (L'Aliança del poble, La Raó, El Federalista, La Flaca). A causa d'aquestes activitats, patí persecució i detencions. Abandonat el compromís polític actiu, reprengué la seva vocació musical amb la composició de gran quantitat d'obres de molt diversos gèneres, però sobretot sarsueles i altres obres per a l'escena, que li donaren molta popularitat. S'afegí a la colla d'en Frederic Soler Pitarra. Introduí a l'estat espanyol el teatre francès de Vaudeville amb la traducció i estrena a Barcelona i a Madrid diverses operetes del compositor francès Charles Lecocq.
Obres Después del baile = After de ball, vals per a veu i piano, música de Josep Ribera i Miró Doña Baldomera: contradanza porto-riqueña (1877) La picadora: canción andaluza (1878), música de Guillermo Cereceda El sueño: vals de salón para soprano (1892), música de Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater
Sarsueles i altres obres líriques 1871. La muerte incivil: parodia (1871), en un acte 1871. Robinson Petit: tiberi d'espectacle cómich-líric-ballable, en dos actes. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 7 de desembre de 1871. 1872. De San Pol al Polo Nort, en tres actes. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 29 de novembre de 1872. 1873. Las cien doncellas: zarzuela bufa (1873), traducció de l'opereta de Charles Lecocq Les Cent Vierges, en tres actes. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 5 d'abril de 1873. 1873. La fantasma groga: caricatura romántich-caballeresca, música de Paul Lacôme, addicionada de Felip Pedrell, en tres actes. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 30 d'octubre de 1873. 1874. Ayolí-Ayolé, ó La mujer de dos maridos: zarzuela bufa, música de Charles Lecocq, en tres actes 1874. Giroflé-giroflá, traducció de l'opereta de Charles Lecocq, sarsuela en tres actes 1877. La voz pública: diario político, literario, musical y de noticias en una edición y varias secciones, música de Guillermo Cereceda 1879. L'Angeleta y l'Angelet: sarsuela còmica arreglada a l'escena catalana, en dos actes. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès de Barcelona el 15 de març de 1879. 1885. La Campana de Sarrià 1886. El País de la olla: panorama histórico en dos cristales y once vistas, sarsuela estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona. 1888. Por una mosca 1888. El Juicio Final de España 1888. Las financieras 1888. Romamí, Romamá: zarzuela cómica, música de Charles Lecocq, en tres actes 1888. Venid, venid caritativos, ó España en Barcelona: intríngulis cómico-lírico, en un acte i cinc quadres 1890. Els Banys Orientals 1891. La gran feria: caricatura cómico-lírica, sarsuela en dos actes estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona. Hotel Internacional: caricatura cómico-lírica, en dos actes Viaje al centro de la tierra La familia del mono
Bibliografia José Coll. Discurso leido en el Paraninfo, ante el Claustro de la Universidad Central: Establecimiento definitivo de las instituciones inglesas - ¿Cuando tuvo lugar? ¿Qué es la petición de derechos, el Habeas Corpus y el Bill de derechos? Madrid: Peñuelas-Pedraza, 1865 José Coll. No hay más que un derecho publicat a lAnuario Republicano Federal Tomás Sarramía. José Coll y Britapaja: vida y obra Puerto Rico: Librería Editorial Ateneo, 1997
Notes
Categoria:Músics porto-riquenys Categoria:Persones d'Arecibo Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Compositors estatunidencs del Romanticisme Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX