Yamaha Motor España (abreujat YMES) fou la filial a Espanya de Yamaha Motor Company, multinacional fabricant de motocicletes amb seu al Japó. Successora de SEMSA, una societat creada el 1981 entre Yamaha i diverses entitats bancàries per tal de prendre el control de Sanglas, aleshores en fallida financera, Yamaha Motor España inicià les seves activitats industrials a l'antiga fàbrica de la marca catalana a L'Hospitalet de Llobregat, on va romandre fins que el 1987 es traslladà a unes instal·lacions de nova construcció a Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental.Herreros 1998: «Relación de las principales marcas» p. 319
YMES es mantingué activa i fabricà una gran quantitat de motocicletes a Catalunya, destinades als mercats espanyol i europeu, fins que la crisi global del sector iniciada el 2009 n'acabà provocant la deslocalització a França el 2012, després d'unes intenses negociacions entre la multinacional, el govern català i els treballadors que acabaren salvant els llocs de treball de la major part de la plantilla, ja que finalment un important grup logístic aragonès es quedà amb les instal·lacions i les mantindrà en plena activitat. La darrera Yamaha catalana sortí de la línia de producció de Palau-solità i Plegamans el 31 de març de 2012.
Història Precedents: Sanglas i SEMSA Cap a 1980, la situació financera de Sanglas tocà fons i, en no aconseguir donar rendibilitat a una inversió milionària rebuda el 1977Solà 2001: «Yamaha Motor España, S.A.» p. 147-149 de Prodinsa (Promociones y Desarrollos Industriales S. A., grup d'empreses participat per Banco de Madrid i Cadesbank), es decidí de vendre l'empresa a Banesto per mitjà de la Banca Garriga Nogués (presidida per Javier de la Rosa). L'estratègia era arribar a importants plusvàlues tot pensant en la desitjada venda als japonesos. Se sabia que Yamaha tenia la intenció de prendre posicions dins l'estat espanyol amb vistes al previst ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, alhora que cercava d'entrar en el mercat espanyol sense les restriccions que establien els acords comercials internacionals de l'època (tot establint-se a la península Ibèrica, Yamaha esperava arrasar aquest mercat, i de retruc l'europeu, amb productes d'origen oriental fabricats a costos molt inferiors als que hi havia a l'Europa del moment).
miniatura|esquerra|La Sanglas-Yamaha 400 Y de 1982 fou la primera moto produïda per SEMSA Així doncs, Banesto presentà successius plans de viabilitat del seu projecte d'instauració d'una indústria de la motocicleta protegida per Yamaha, fins que el 4 de novembre de 1981 l'administració hi donà el vistiplau. Es constitueix aleshores SEMSA (Sociedad Española de Motocicletas, SA), una joint-venture amb la participació de Yamaha (qui hi aporta el 50% del capital), Banesto, Banco de Madrid, Banca Garriga Nogués i Cadesbank. L'operació, facilitada per la Generalitat de Catalunya amb el vistiplau del govern espanyol, va generar fortes plusvàlues a la Banca Garriga Nogués i a Banesto (s'ha dit que Yamaha va comprar Sanglas a preu de saldo). De passada, l'administració obliga a tancar Mototrans (una part del personal de la qual és assumida per SEMSA) per tal d'eliminar així la competència italiana.Herreros 1998: «El momento actual: La salida de la crisis» p. 121-124
SEMSA inicià les activitats el 1982, tot produint el primer model Yamaha a les antigues instal·lacions de Sanglas a L'Hospitalet de Llobregat, la Sanglas-Yamaha S-400-Y bicilíndrica (un híbrid de Sanglas amb motor Yamaha i disseny "japonès"). Fou el darrer model que va lluir la marca catalana -de fet, Sanglas passà de ser productor de motocicletes a esdevenir assessor dels japonesos, que a partir d'aquell moment es feren amb les regnes de la societat. Aquell mateix any l'empresa produeix el primer model amb tecnologia íntegra de Yamaha, la DT80, destinat inicialment al mercat alemany i introduït a l'espanyol el 1983 (any en què es llança també la Yamaha SR 250 Standard).
L'objectiu inicial de l'empresa era subministrar al mercat interior i obtenir llicències per a importar motocicletes petites i mitjanes (en uns moments en què encara hi havia quotes d'importació). De fet, la producció de SEMSA al començament era d'unes 4.000 unitats del model Sanglas S-400-Y. El veritable negoci aleshores era la importació de motocicletes grans, un segment de mercat on la demanda superava l'oferta per la inexistència de productes d'aquestes característiques de fabricació estatal.
El 1985 s'inicia la producció dels models RD 80 i SR 250 Special, al mateix temps que es comença la construcció d'una nova fàbrica al polígon Riera de Caldes de Palau-solità i Plegamans. El 1986, Banesto decideix desfer-se de les seves participacions industrials i Yamaha adquireix el 100% de SEMSA.
1987: Neix Yamaha Motor España miniatura|Yamaha DT 80, el primer model 100% Yamaha fabricat a L'Hospitalet de Llobregat Finalment, ja amb capital 100% Yamaha, la companyia canvia de nom i el 1987 es constitueix formalment Yamaha Motor España, S.A. La nova empresa (abreujada YMES) depèn orgànicament de Yamaha Motor Europe, filial constituïda el 1968 a Amsterdam que coordinava els diferents distribuïdors existents a Europa (aleshores França, Catalunya, Itàlia i Turquia) i el subministrament de recanvis per a tot el continent. Yamaha Motor Europe dirigia també la fabricació de suspensions a Suècia i de components de fibra de carboni a Anglaterra. Pel que fa a SEMSA, la societat seguí existint com a tal fins al 5 d'abril de 1989 en què es dissolgué definitivament.
El mateix any de la seva fundació, 1987, YMES es trasllada a Palau-solità i Plegamans. Aquestes noves instal·lacions, amb una superfície total de 21.000 m² i capacitat per a fabricar 30.000 unitats anuals, s'inauguren oficialment el 9 de novembre de 1988. Poc després, el 1990, la Divisió Nàutica de Yamaha s'integra a YMES.
El 23 de setembre de 1991, menys de tres anys després d'haver inaugurat la nova fàbrica, un gran incendi arrasa la planta de producció i manté la fabricació de motocicletes aturada durant més de tres mesos (27 dies després de l'incendi es restableix el subministrament de recanvis i 90 dies més tard arrenca la primera línia de producció).
1992: Ampliació d'instal·lacions El 1992, només 350 dies després de l'incendi, s'inauguren les noves instal·lacions ampliades a 33.400 m², amb capacitat per a produir 150.000 unitats anuals. Yamaha esdevé proveïdor oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 i de l'Expo'92 de Sevilla.
El 1996, el President de Yamaha Motor Corporation, T. Hasegawa, commemora la sortida de la moto número 250.000 produïda a Palau. El 1997 es culmina el primer projecte multinacional amb el llançament del nou model NEO's 50cc, un model produït a Catalunya per a tot Europa. Durant aquella època, la importància de la factoria catalana dins el volum del negoci global de Yamaha anava en augment: el 1998 s'arriba a la xifra rècord de producció de 129.850 unitats en un sol any, i el 27 d'abril de 1999 s'assoleix la xifra de 500.000 unitats produïdes a la planta vallesana. El 2003 se celebra a Barcelona la Yamaha Motor European Convention. El maig de 2004 es fabrica la unitat 1.000.000 de Yamaha catalana, essent el model en concret una NEO's 50cc.
2009: Comença la crisi miniatura|La MT-03 es començà a fabricar a Catalunya el 2010, un cop Yamaha tancà la planta d'Itàlia La bona marxa de l'empresa poc feia presagiar que els esdeveniments es precipitarien en qüestió de pocs anys fins a provocar-ne el tancament. El 2009, però, apareixen els primers símptomes preocupants: Yamaha tanca la filial d'Itàlia en considerar excessiva la seva estructura industrial a Europa. Fou un tancament beneficiós temporalment per a la factoria catalana, ja que va assumir la fabricació d'un dels models que es produïen a Itàlia, però això no va evitar que YMES entrés en pèrdues aquell mateix 2009, després de patir una caiguda del 50% de la seva xifra de negoci, que es va situar per sota dels 200 milions d'euros. Apareixen aleshores els primers canvis de directius: el càrrec de conseller delegat d'YMES és assumit directament per un executiu japonès, Nakamasa Iwase.
A causa de la crisi global, el sector de la motocicleta experimenta una gran davallada. Les vendes de motocicletes Yamaha a Europa cauen un 47% entre el 2009 i el 2011, fet que perjudica especialment la fàbrica de Palau-solità i Plegamans, ja que el gros de la seva producció anava destinada al mercat europeu. La producció anual de la fàbrica cau fins a menys de la meitat de la seva capacitat total, situada en 120.000 unitats anuals.
El tancament 2011: Anunci de tancament A finals del 2010, Jorge Lasheras anunciava que deixava la presidència del consell d'administració de la multinacional després de 35 anys a l'empresa, essent assumit el seu càrrec pel president de Yamaha Europa, Hajime Yamaji. Poc després, el 27 de gener del 2011, la direcció de Yamaha comunicà oficialment al comitè d'empresa de Palau que havia decidit tancar. La intenció anunciada era de començar a reduir la seva producció progressivament a partir de juny i tancar les portes definitivament el 2012. La multinacional volia concentrar la seva producció europea a MBK, la factoria francesa de Yamaha situada a Saint-Quentin, amb l'argument de la necessitat de reordenar la seva estructura europea a causa de la caiguda del negoci i la saturació del sector. El comunicat oficial de la multinacional especificava que la decisió del cessament de l'activitat industrial s'englobava en un projecte de «redefinició global del negoci de Yamaha a nivell mundial condicionat pel descens de vendes i per un marc econòmic desfavorable a curt i a mitjà termini». Atès que les plantes de França i Catalunya treballaven per sota de la seva capacitat màxima (200.000 i 130.000 vehicles respectivament), Yamaha optà per centralitzar la seva producció a la primera per ser més gran que la catalana i pel fet que fabricava elements no tractats a Palau-solità, com ara motors forabord i tubs d'escapament. D'altra banda, Yamaha anuncià que mantindria la seva presència i activitat comercial a l'estat espanyol i les seves oficines centrals a Palau-solità i Plegamans.
La notícia, filtrada el dia abans als treballadors, fou del tot inesperada, ja que d'una banda l'empresa ni tan sols havia fet el pas previ preceptiu (presentar un ERO d'extinció) i de l'altra la producció començava a recuperar-se, ja que s'havien rebut noves comandes i fins i tot a l'octubre del 2010 s'havien contractat 40 treballadors temporals. El Conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Francesc Xavier Mena, declarà que Yamaha havia pres «una decisió corporativa» no vinculada a «falta de productivitat i competitivitat».
Reaccions Al moment de l'anunci del tancament, a la fàbrica de Palau-solità i Plegamans hi treballaven 417 persones, una plantilla jove –la mitjana d'edat dels treballadors era de 40 anys– i plenament formada. Els representants sindicals de CCOO, sindicat majoritari a l'empresa, anunciaren mobilitzacions i informaren que feia temps que els arribaven rumors de tancament. Les mateixes fonts deien que la fàbrica vallesana era rendible i que fins i tot havia estat «el banc de l'empresa». Segons aquestes fonts, els beneficis que s'aconseguien a Catalunya «servien per a compensar les pèrdues de la planta francesa»: el 2009 la fàbrica de Palau va registrar tres milions d'euros de pèrdues, mentre que a França els nombres negatius van arribar a 25 milions. La situació era difícilment justificable des del punt de vista econòmic, ja que el cost mitjà d'un empleat de Palau era aleshores d'uns 36.300 euros i a França, de 50.000. Un dels possibles motius de la marxa a França podria ser que amb la legislació espanyola era més senzill de tirar endavant un procés com aquest que no pas amb la francesa, com es demostrava amb altres multinacionals que havien optat també per la deslocalització.