Joan Casamitjana i Alsina (Barcelona, 10 de Juliol de 1805 - València, 30 de Març de 1882) va ser un compositor, director i flautista català. Va ser el fundador de la Societat de Concerts Clàssics i formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba.

Orígens Inicia la seva formació musical a Maó, on va residir amb la seva família durant la Guerra del Francès (1808–14). El 1815, amb 10 anys, torna a Barcelona i comença a estudiar contrapunt amb Francesc AndrevíPuig, Xavier. L'obra de Francisco Andreví i Castellà (Sanaüja 1786 - Barcelona 1853), músic segarrenc. Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), pàg. 123-134. i exerceix com a flautí de la Banda del Regiment d'Artilleria fins al juliol de 1818.Casamitjana y Alsina, Juan. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 3. pàg. 289.

Període francès (1818-1830) El 1818 marxa a França escapant-se del seu domicili. Arriba a Montpeller, on el presenten al cap del tercer regiment d'enginyers, el marquès de Foncauld. S'hi queda fins que, el 1825, marxa a París contractat per la banda del quart regiment de la Guàrdia Reial. El 1827 arriba a músic major de la Banda del Tercer Regiment.

A París, a més, continua la seva formació musical entrant en contacte amb les dues escoles de més prestigi del moment: va rebre classes de composició de Pierre Melcheor, partidari del sistema Catel, i després de Münchs, propagador del mètode de composició d'Anton Reicha.

Quan es produeix a París la Revolució francesa de Juliol de 1830 i es dissol la Banda Reial, torna a Barcelona a treballar com a flautista, on es dona a conèixer al Teatre de la Santa Creu. Aquest mateix teatre li va oferir la plaça de flauta primer, però la va rebutjar per marxar a Cuba.

Període cubà (1832-1866) El 1832 se'n va a Santiago de Cuba, on funda una escola de música en què va tenir notables deixebles com Laureano Fuentes Matons i Rafael Salcedo. http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=salcedo-y-de-las-cuevas-rafael Va fundar i dirigir a aquella ciutat l'orquestra i la banda militar, i es va dedicar també a la composició d'himnes patriòtics, obres de saló per a piano i música de cambra. El 1836 va transcriure diversos cants del folklore de Santiago, que més tard va utilitzar a les seves obres orquestrals.

El 1850 es trasllada a l'Havana, on va dirigir orquestres i bandes i continuà la seva tasca pedagògica i compositiva, amb algunes contradanses i danses cubanes per a piano. Va ocupar la plaça de director de la banda de música militar de l'illa de Cuba durant catorze anys, ocupant la mateixa plaça a altres regiments fins que es va retirar de l'activitat militar el 1859.

També formà un quartet de cambra com a violoncel·lista amb els guitarristes Peralta, Salcedo i Betancourt els anys 1836 i 1837.

Retorn a Catalunya (1866-1881) El 1866 torna a Barcelona, on guanya el premi de composició simfònica de l'Ateneu BarcelonèsPrincipado, El (publicació periòdica). Año 1866, No. 134 (21 dic. 1866) Ed. Tarde. -aconsegueix un premi de 4.000 rals por la seva simfonia a quatre temps, que portava per lema "Lo bueno no siempre es bello: lo bello no siempre es bueno".

Aquell mateix any comença l'activitat regular de la Sociedad de Conciertos de Madrid i es constitueix també la Societat de Concerts Clàssics de Barcelona,A l'article sobre el compositor de l'Enciclopèdia Catalana diu que el 1867 va fundar la Societat de Concerts Clàssics a Barcelona. A Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear i al Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, en canvi, diu que aquesta societat es fundà l'any 1866. A l'entrada de la paraula concert de la mateixa Enciclopèdia Catalana, també parla del 1866 al paràgraf següent: "El concert públic modern s'inicià a Barcelona a la darreria del s. XVIII: el 1797 se celebrà una tanda de concerts de quaresma al Teatre de la Santa Creu. Posteriorment hom en feu a Llotja (1844) i al Liceu (1847). Les principals associacions promotores foren la Societat Filharmònica (1844-57), on Liszt celebrà un concert el 1845, la Societat de Concerts Clàssics (1866), dirigida per Joan Casamitjana i Alsina, i la Societat Barcelonina de Quartets (1872), fundada per Claudi Martínez i Imbert i pels germans Josep i Cosme Ribera."«concert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. que funda i dirigeix Casamitjana. Als concert d'aquestes dues societats s'interpreten obres del compositor.

L'abril del 1867 organitzen una sèrie de sis concerts als Jardins del Prado Catalán,«Crónica Local». Principado, El. Año 1867, No. 097 (7 abr. 1867) Ed. Mañana. i el 12 i 18 de juny al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona, on s'interpreten diverses obres de Casamitjana. Aviat, aquells concerts es van conèixer com a Concerts Casamitjana.

El febrer de 1880 va ser nomenat, juntament amb Marià Obiols i Josep Marraco, jurat de les composicions presentades al certamen del mil·lenari de Montserrat, i en constituir-se la Societat de Concerts de Barcelona, l'agost d'aquell mateix any, n'és nomenat membre honorari.Casamitjana i Alsina, Joan. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. IX. Diccionari A-H, pàg. 134.

A la seva mort, que va tenir lloc a València -on estava destinat el seu fill-, va deixar incompleta una òpera sobre textos en castellà (Raquel o La judía).

Obres Per a piano: 5 danzas americanas (La bélica, La holginera, Simpática, La marinera, Danza) El centenar (1870), polca La Anita (1871), dansa a 4 mans La camagüeyana (1871), dansa a 4 mans La ausencia, per a violí i piano. Per a orquestra: Sinfonia a Quatre Temps (1866) El retorno a la patria (1867), vals L'Eco dels Camps Elisis (1867), rigodons Marcha Rusa (1867) Pensaments lírics (1867) Andante religioso (1871) Una violeta (1872), obertura Bailable de «Las cien doncellas» (1873) Andantino y Saltarello (1875) Marcha heroica de Schubert (1873), per a banda Raquel o La judía (òpera inacabada)

Notes

Referències

Enllaços externs «En Joan Casamitjana» (article i retrat). Llumanera de Nova York, La. Núm. 38 (juny 1878). Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya.

Categoria:Compositors barcelonins contemporanis Categoria:Flautistes catalans Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1805