El desastre d'Aznalcóllar és un desastre mediambiental que es va produir l'abril de 1998 en aquesta mateixa població. El trencament de la bassa de residus tòxics de la mina d'Aznalcóllar, propietat de l'empresa sueca Boliden, va contaminar el riu Guadiamar i va amenaçar de contaminar també el Parc Nacional de Donyana.

miniatura|Riu Agrio a l'alçada del municipi d'Aznalcóllar (esquerra) i les antigues mines de pirita (dreta). El color turquesa és degut a la contaminació residual que prové de les escorrenties del conjunt de residus. Introducció El municipi d'Aznalcóllar, d'uns 6200 habitants, es troba a la província de Sevilla, a uns 40 km d'aquesta i a 45 km del Parc Nacional de Donyana. A més, es troba en l'anomenada Faixa Pirítica Ibèrica, una àrea minera de 2238 km² que va des de Lousal, a Portugal, fins a Aznalcóllar. Molt explotada des de fa molts anys, ja que els sòls contenen gran quantitat de materials i minerals de gran interès, principalment la pirita.

El 25 d'abril de 1998 es va produir una bretxa en la presa de contenció de la bassa de residus que va provocar l'abocament d'entre 4,5 i 8 milions de m³ de llots i aigües àcides amb una elevada concentració de metalls pesants(zinc, plom, coure i fins i tot urani), amines i hidrocarburs aromàtics del processament de la pirita. El fet que la bassa es trobés a escassos 100 metres del riu Agrio va facilitar el transport d'aquests residus a altres afluents del riu Guadalquivir, principalment el Guadiamar. Aquest últim riu flueix pel Parc Natural de Doñana de manera que va ser aturat amb dics de contenció per evitar danys majors i es van desviar els residus cap al Guadalquivir. Els efectes contaminants d'aquests residus va provocar l'eliminació de la flora aquàtica del riu, gairebé 40 tones de peixos morts i 170Kg de crancs.

Des de l'any 1975, l'empresa APIRSA s'encarregava de l'explotació de la pirita fins al 1987 que va passar a ser absorbida per l'empresa sueca Boliden AB. Per tal d'extreure la pirita utilitzaven el mètode de flotació, en la que els residus acabaven al fons i eren transportats després a la bassa.

A finals dels anys 70 es van presentar estudis que indicaven sobre possibles indicis de contaminació per part de la bassa a causa de petites fuites i avisava del perill que aquesta podia suposar. Diverses organitzacions ecologistes, principalment la CEPA (ara Ecologistas en Acción) van denunciar diverses vegades l'estat en el que es trobava la mina. Finalment, el 20 de gener de 2006 Manuel Aguilar Campos, un ex-directiu de l'empresa que havia estat despatxat pocs mesos abans, va denunciar les deficiències a la Junta d'Andalusia però no es va fer res al respecte. http://www.ebd.csic.es/website1/Actividades/Divulgacion/Doc/PROFESOR%203.pdf

Cronologia dels fets 25 d'abril de 1998 01:00 – 02:30: Es trenca la bassa de residus de la mina. 03:30: Un veí anònim avisa a la Guàrdia Civil i s'evacuen els habitatges més propers al Guadiamar. S'informa, també, a la Consergeria de Medi Ambient de la Junta de Andalusia i s'alerta a Protecció Civil i al director del Parc Nacional de Doñana. 07:00 – 09:00: La Guardería del Parque procedeix a tancar completament les comportes de comunicació dels aiguamolls i del Brazo de la Torre per tal d'aïllar-se i evitar l'entrada dels residus al Parc Natural. 08:00: S' informa a la Ministra de Medi Ambient i el Gabinet de Crisis de La Moncloa. Dos caps de l'Área de la Confederación del Guadalquivir i el subdelegat del govern de Sevilla sobrevolen amb helicòpter la zona afectada. 09:00: El Parc Nacional de Donyana decideix reforçar murs i comportes. 12:00: Personal i diferent tipus de maquinària comencen a treballar en el reforçament del dic transversal de Cangrejo Chico, que pretén impedir que, si els residus arribessin al límit nord del Parc Nacional, poguessin entrar al maresma. 13:30: Una retroexcavadora comença a tapar el canal que comunica Entremuros amb el Brazo de los Jerónimos, d'aquesta manera es volia evitar que els camps d'arròs es veiessin contaminats pels residus. 15:00: La Confederación Hidrográfica del Guadalquivir distribueix un dispositiu amb onze punts de mostreig en el Guadiamar i en el Guadalquivir. 16:00: Veient l'evolució de la riuada de contaminants, la Junta opta per reforçar el mur tranversal ja existent a l'alçada de Vuelta de Arena amb la intenció de retenir l'aigua dins d'Entrememuros i després canalitzar-la cap al Canal de Aguas Mínimas. Tarda – nit: La Ministra i el Director del Parc Nacional, el president del patronat, dos enginyers de la Confederación, la Guàrdia Civil, el conseller de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia, el subdelegat del govern de Sevilla i el Secretari General de Medi Ambient es reuneixen i creen dos grups de treball. Un d'ells de caràcter tècnic per analitzar la situació i estudiar les mesures que s'han de prendre, i el segon per analitzar els aspectes jurídics administratius que tindrà aquest desastre natural.

26 d'abril de 1998 Per tal de coordinar les tasques que cada grup desenvoluparà, tant a Sevilla com a Madrid, dos enginyers de l'Instituto Tecnológico Geominero de España (ITGE) es desplacen a Sevilla per a estudiar la bassa i començar amb les anàlisis d'aigua i dels llots contaminants. La maquinària reforça murs i dics i repara els que presentin ja desperfectes i treballant en tot moment per tal d'impedir l'aparició de possibles fuites que donessin accés als residus contaminants. Mentrestant, el Secretari General del Medi Ambient, Juan Luis Muriel, es desplaça a Sevilla per coordinar en el Parc Nacional les activitats dels dos nous grups de treball, creats poques hores abans en la reunió ja mencionada.

27 d'abril de 1998 Comença un procés penal en el Jutjat de Primera Instància de Sanlúcar la Mayor (Sevilla).

29 d'abril de 1998 La premsa alarma la població anunciant que els aliments podrien estar contaminats.

2 de maig de 1998 S'acorda donar 15 dies a l'empresa de Boliden – Apirsa per presentar un pla de recuperació de la zona afectada.

3 de maig de 1998 Comença la retirada dels llots contaminants.

9 de juliol de 1998 Comença la depuració de les aigües contaminades que acabaria a finals d'aquest mateix mes.

30 de novembre de 1998 Finalitza la primera fase de retirada dels llots contaminants.

Contaminants Aigües residuals El dia del desastre va començar quan el dic que contenia les aigües i el llot residuals es va trencar produint una fissura de 50 metres, aquest vessament va alliberar un total de 6 hm³ de residus (4 hm³ d'aigües i uns 2 hm³ de llots).

L'aigua va recórrer un total de 50 km. Va començar desbordant les rieres pròximes que desembocaba en el riu Agrio, on va avançar ràpidament cap al riu Guadiamar que connecta directament amb el parc natural del “Coto de Doñana”. Les aigües contaminades es van intentar desviar cap al riu Guadalquivir on van acabar, ja poc contaminades, en l'oceà Atlàntic, en Sanlúcar de Barrameda, encara que una certa quantitat d'aigua va penetrar dins del Parc Nacional.

Aquest recorregut va afectar una superfície de 4.300 hectàrees aproximadament, de les quals unes 1.025 hectàrees van ser de vegetació forestal, incloent-hi la vegetació de les maresmes, també unes 2.656 hectàrees del Parc Nacional van ser afectades, que va ser un 4,2% de la superfície total i unes 98 hectàrees del propi del “Coto de Doñana”

L'aigua contaminada que es va despendre era estèril, o sigui que no podia sustentar vida, degut al seu pH = 5,5, un pH bastant àcid. Aquest pH es va produir perquè durant l'extracció de la pirita s'obté bisulfur de ferro que, en contacte amb l'oxigen de l'aire i de les aigües no contaminades, es va oxidar donant sulfats que a posteriori va formar hidròxids de ferro(III) insolubles, que van anar precipitant i acidificant el medi.

En el procés d'acidificació de les aigües, la primera fase comença amb l'oxidació de sulfur a sulfats quan entra en contacte amb l'oxigen,

2FeS2(s) + 7O2(aq) + 2H₂O(l) → 2Fe2+(aq) + 4SO₄2-(aq) + 4H+(aq)

Un cop s'ha format el sulfat es solubilitza en l'aigua deixant els ions lliures en la solució per la posterior oxidació del Fe (II) a Fe(III),

4Fe2+(aq) + O2(aq) + 4H+(aq) → 4Fe3+(aq) + 2H₂O(l)

El Fe3+ format en la reacció en contacte amb l'aigua s'hidrolitza provocant la precipitació de l'hidròxid de ferro, alliberant protons a les aigües que dona el pH àcid,

Fe3+(aq) + 3H₂O(l) → Fe(OH)3(s)↓ + 3H+(aq)

Per tant, s'obté un balanç global de,

4FeS2(s) + 15O2(aq) + 14H₂O(l) → 4Fe(OH)3(s)↓ + 16H+(aq)+ 8SO₄2-(aq)

Aquesta oxidació del ferro és el que provoca que les aigües que són blaves pel Fe(II) donin un color vermellós del Fe(III). A més que el Fe(III) pot oxidar sulfurs d'altres metalls en solució produint els sulfats corresponents. Per poder veure les diferents condicions respecte al recorregut de les aigües contaminades es van analitzar el pH, potencial redox (Eh) i conductivitat elèctrica (CE).

Es pot observar que les aigües estancades Mina i Soberbina. (M i S) destaquen per la seva elevada acidesa i elevats valors de potencial d'oxidació i conductivitat elèctrica. Les partícules de sulfurs arrossegades amb les aigües s'oxiden fàcilment a sulfats solubles, pel que el contingut de sals s'incrementa notablement, augmentant la conductivitat elèctrica, a la vegada que el pH baixa dràsticament, degut als protons alliberats.

En canvi, les aigües que flueixen pel cabal Pilas-Aznalcazar i Quema (PA i Q) s'inverteixen aquest valors. El potencial redox no és prou elevat com per a oxidar els sulfurs a sulfats que són estables i, per tant, el pH es manté elevat.

En la part baixa de la conca, s'ha mostrejat l'aigua en la zona de les maresmes, en el Lucio del Cangrejo (LC). Aquestes aigües presenten un comportament diferent per la conductivitat elèctrica que ara s'emparella amb el pH en comptes d'emparellar-se amb el Eh. Això es deu a un canvi en el tipus de sals, ja que en aquesta zona comença a ser abundants les aigües de les maresmes, els clorurs.

L'aigua que es va despendre en el vessament a més contenia una elevada quantitat d'altres metalls, molts d'ells nocius. Per avaluar la contaminació es van seleccionar una sèrie de punts de mostra en un trajecte longitudinal de la conca, de dalt a baix: Mina (M), Soberbina (S), Doblas (D), Pilas-Aznalcazar (PA), Quema (Q), Puente de Don Simón (PDS), Pescante (P) y Los Pobres (LP).

Totes les mostres es van analitzar, mitjançant ICP-Masses de 25 elements pesants i elements associats. En la següent taula es poden observar el contingut mitjà dels metalls pesants i elements associats més abundants.

 mg dm-3 Màxim Mínim Mitja DE μg dm-3 Màxim Mínim Mitja DE Mn 11.56 10.93 11.21 0.32 Sc 7.07 5.00 5.69 1.19 Zn 74.81 71.38 72.77 1.81 Se 4.86 2.94 3.92 0.96 Pb 2.60 2.05 2.26 0.29 As 4.30 1.74 2.79 1.34 Co 1.48 1.11 1.29 0.19 Sb 2.96 2.40 2.62 0.3 Ni 1.01 0.97 1.00 0.02 Be 1.87 1.23 1.53 0.32 Cd 0.75 0.64 0.68 0.06 U 1.83 1.49 1.63 0.18 Cu 0.40 0.24 0.31 0.08 V 0.49 0.28 0.36 0.11 Y 0.16 0.10 0.13 0.03 Th 0.37 0.27 0.31 0.05 Tl 0.07 0.07 0.07 0.00 Hg 0.19 0.15 0.17 0.02 Ba 0.01 0.01 0.01 0.00 In 0.06 0.03 0.04 0.01

Es pot destacar el Zn com el principal element contaminant. En quantitats més petites es troben el Pb, Co, Ni i Cd. I, l'escassa quantitat de metalls altament nocius com el As i Hg. En la taula inferior es compara la concentració mitjana dels metalls amb el VMP: valor màxim permès, on ens donarà una idea de quantes vegades excedeix la concentració respecte al VMP.

 mg dm-3 Mitja VMP Mitja/VMP μg dm-3 Mitja VMP Mitja/VMP Mn 11.21 0.1 112.1 Sc 5.69 - - Zn 72.77 0.18 404.3 Se 3.92 10 0.39 Pb 2.26 0.01 6.45 As 2.79 50 0.056 Co 1.29 0.2 6.45 Sb 2.62 16 0.16 Ni 1.00 0.025 40 Be 1.53 10 0.15 Cd 0.68 0.001 680 U 1.63 20 0.082 Cu 0.31 0.02 15.5 V 0.36 100 0.0004 Y 0.13 - - Th 0.31 - - Tl 0.07 0.0004 175 Hg 0.17 0.2 0.85 Ba 0.01 1 0.01 In 0.04 - -