El sahaptin o shahaptin (derivat de l'exònim salish: Sħáptənəxw 'estranger') és una llengua penutiana dels turons pertanyent al grup shahaptià parlat en una part de l'altiplà nord-oest al llarg del riu Columbia i els seus afluents al sud de l'estat de Washington, nord d'Oregon i sud-est d'Idaho.
El programa de Recursos Culturals de la tribu yakama està promovent l'ús del nom tradicional de la llengua, ichishkíin sínwit, en lloc del terme "sahaptin" que significa 'estranger [a la terra]'Beavert, Virginia and Hargus, Sharon Ichishkíin sínwit yakama = Yakima Sahaptin dictionary. Toppenish, Wash. : Heritage University; Seattle : in association with the University of Washington Press, 2009; 492 pp. OCLC 268797329
Dialectes El sahaptin està format per quatre llengües que formen un continu dialectal :Sharon Hargus 2012, First position clitics in Northwest Sahaptin Grup sahaptin septentrional Continu dialectal sahaptin del nord-oest: Klickitat (Klikitat), Tainapam (Taidnapam, Upper Cowlitz), Upper Nisqually (Mishalpam), Yakama (Yakama), Pshwanpawam Continu dialectal sahaptin del nord-est: Wanapam (Wanapum), Palouse (Palus), Lower Snake (Chamnapam, Wauyukma i Naxiyampam), walla walla (Waluulapan) Grup sahaptin meridional (continu del riu Columbia): Umatilla, Rock Creek, Tenino (John Day, Celilo (Wayampam), Tygh Valley)
Al Handbook of North American Indians es divideix el sahaptin en els següents dialectes i grups dialectals:
Sahaptin Northern Sahaptin Agrupament nord-oest Klikatat Taitnapam (Upper Cowlitz) Upper Nisqually (Mishalpam) Yakima Pshwanwapam Agrupament nord-est Wanapum Palouse Lower Snake River Chamnapam Wauyukma Naxiyampam Walla Walla (Waluulapam) Sahaptin del sud (dialectes Columbia River) Umatilla Rock Creek John Day Celilo (Wyampam) Tenino Tygh Valley
Gramàtica Hi ha gramàtiques publicades,Jacobs, 1931.Rigsby and Rude, 1996. un diccionari actual,Beavert & Hargus, 2009. i un corpus de texts.Jacobs, 1929.Jacobs, 1937. El sahaptin té una sintaxi ergativa amb sonoritat directament inversa i diverses construccions aplicatives.Rude, 2009.
El cas ergatiu inflecta la tercera persona nominal persona només quan l'objecte directe és la primera o segona persona (els exemples a continuació són del dialecte Umatilla).
1) i-q̓ínu-šana yáka paanáy 3nom-see-asp bear 3acc.sg ‘l'os el va veure’
2) i-q̓ínu-šana=aš yáka-nɨm 3nom-see-asp=1sg bear-erg ‘l'os em va veure’
El contrast directe-invers pot ser suscitat amb exemples com el següent. En l'invers el transitiu directe objecte és correferencial amb el subjecte en la clàusula precedent.
Directe:
3) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku i-ʔíƛ̓iyawi-ya paanáy man 3nom-see-asp grizzly-acc and :3nom-kill-pst 3acc.sg ‘l'home va veure l'os i el va matar’
Invers:
4) wínš i-q̓ínu-šana wapaanłá-an ku pá-ʔiƛ̓iyawi-ya man 3nom-see-asp grizzly-acc and inv-kill-pst ‘l'home va veure l'os, i l'os el va matar’
Referències
Bibliografia Beavert, Virginia, and Sharon Hargus (2010). Ichishkiin Sɨ́nwit Yakama/Yakima Sahaptin Dictionary. Toppenish and Seattle: Heritage University and University of Washington Press. Hargus, Sharon, and Virginia Beavert. (2002). Yakima Sahaptin clusters and epenthetic [ɨ]. Anthropological Linguistics, 44.1-47. Jacobs, Melville (1929). Northwest Sahaptin Texts, 1. University of Washington Publications in Anthropology 2:6:175-244. Seattle: University of Washington Press. Jacobs, Melville (1931). A Sketch of Northern Sahaptin Grammar. University of Washington Publications in Anthropology 4:2:85-292. Seattle: University of Washington Press. Jacobs, Melville (1934). Northwest Sahaptin Texts. English language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 1. Nova York: Columbia University Press. Jacobs, Melville (1937). Northwest Sahaptin Texts. Sahaptin language only. Columbia University Contributions to Anthropology 19, Part 2. Nova York: Columbia University Press. Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Rigsby, Bruce, and Noel Rude. (1996). Sketch of Sahaptin, a Sahaptian Language. In Languages, ed. by Ives Goddard, p. 666-692. Handbook of North American Indians, Volume 17. Washington, D.C.: Smithsonian Institution. Rude, Noel. (1988). Pronominal prefixes in Klikitat Sahaptin. In Papers from the 1988 Hokan-Penutian Languages Workshop: Held at the University of Oregon, June 16–18, 1988, compiled by Scott DeLancey, p. 181–197. Eugene, Oregon: University of Oregon Papers in Linguistics. Rude, Noel. (1994). Direct, inverse and passive in Northwest Sahaptin. In Voice and Inversion, ed. by T. Givón. Typological Studies in Language, Vol. 28:101-119. Amsterdam: John Benjamins. Rude, Noel. (2009). Transitivity in Sahaptin. Northwest Journal of Linguistics, Vol. 3, Issue 3, p. 1–37.
Categoria:Llengües ameríndies d'Oregon Categoria:Llengües penutianes de l'Altiplà