Els verins de sageta es fan servir per enverinar les puntes de les sagetes o els dards per a la cacera. Els pobles caçadors-recol·lectors de tot el món feren servir aquest verins i avui dia encara ho fan en algunes zones d'Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.
Exemples notables són el verí secretat per la pell de la granota dendrobàtid i el curare (o «ampi»), que és un terme genèric per a un conjunt de plantes verinoses usades pels indígenes d'Amèrica del Sud. En la mitologia grega apareixen les fletxes enverinades d'Hèracles contra el centaure Nessus. També Ulisses fa sevir sagetes enverinades amb la planta marxívol i a la Guerra de Troia, d'Homer, les utilitzaven els aqueus contra els troians.
Les paraules doctes «tòxic» i «toxina» deriven de la paraula grega antiga (fàrmakon) toxicón, que literalment significa «(metzina) que pertany al tir a l'arc».
Varietats Al llarg del món s'han creat verins a partir de diverses fonts:
Verins basats en plantes miniatura|Strychnos toxifera, una planta usada per al curare Curare és un terme genèric per a verins de sagetes que contenen tubocurarina. Sovint deriven de l'escorça de les plantes anomenades Strychnos toxifera, S. guianensis (família Loganiaceae), Chondrodendron tomentosum o Sciadotenia toxifera (família Menispermaceae).
A l'Àfrica els verins de sagetes es fan amb plantes que contenen un glucòsid cardíac, com són les del gènere Acokanthera (que contenen ouabaina), el baladre (Nerium oleander), asclepiadàcies (Asclepias), o Strophanthus, totes elles de la família de les apocinàcies. Inee o onaye és un verí a partir de Strophanthus hispidus, es fa servir principalment a zones de Togo i Camerun.
A les zones de jungla d'Assam, Birmània i Malàisia es fa servir verí per a les sagetes principalment dels gèneres Antiaris, Strychnos i Strophanthus. Els ingredients actius, ja sia antiarina, estricnina o strofanthina ataquen el sistema nerviós central i donen paràlisi, convulsions i aturada cardíaca.
Diverses espècies del gènere Aconitum es fan servir com verí de sageta. L'ètnia minaro a Ladakh usa A. napellus per a caçar l'íbex siberià al Kirguizstan. Els ainus del Japó usaven una espècie d’Aconitum per a caçar l'os bru.
Els indígenes del Carib utilitzaven verins extrets de la saba de l'arbre Hippomane mancinella(Euphorbiaceae).
Verins extrets d'animals miniatura|La granota Phyllobates bicolor té la pell verinosa. A Amèrica del Sud tribus com els Noanamá Chocó i Emberá Chocó de Colòmbia enverinen els seus dards amb el verí de tres espècies de granotes del gènere Phyllobates. Al departament de Chocó s'utilitza Phyllobates aurotaenia al de Risaralda P. bicolor i al de Cauca P. terribilis. Normalment per obtenir el verí es rosteixen les granotes però en el cas de P. terribilis n'hi ha prou amb passar el dard per la pell de la granota sense haver de matar-la.
Al nord del Desert de Kalahari, la metzina més usada deriva de les larves i pupes d'escarabats del gènere Diamphidia. La seva toxina és lenta i els animals caçats poden sobreviure de quatre a cinc dies abans de morir.
Recepta de metzina xinesa A continuació es presenta una recepta xinesa del : «Per enverinar les sagetes per caçar animals salvatges s'han de bullir en aigua els tubercles d'Aconitum silvestre. El líquid molt verinós i viscós s'aplica a les puntes. Sagetes preparades d'aquesta manera poden matar persones o animals encara que la víctima només presenti una mica de sang.»
Referències
Categoria:Tòxics Categoria:Caça