La Regió Autònoma de Mongòlia Interior (mongol: 20px|Mongòia Interior en mongol o , Öbür Mongghul-un Öbertegen Jasaqu Orun; ) és una regió autònoma mongola de la República Popular de la Xina.
La Mongòlia Interior limita d'est a oest amb les províncies d'Heilongjiang, Jilin, Liaoning, Hebei, Shanxi, Shaanxi, Regió Autònoma Hui de Ningxia i Gansu, mentre que al nord limita amb Mongòlia i Rússia. La seva extensió és d'1,18 milions km² i ocupa el 12% de la superfície xinesa, amb una població de 23,76 milions. La capital n'és Hohhot.
El govern de la regió de Mongòlia Interior s'anomena dÖbür Mongghul (Mongòlia del Sud), en comptes de Dotood Mongghul, que seria la traducció en mongol de 'Mongòlia Interior'. Els termes "Interior-Exterior" deriven de les paraules de l'idioma manxú dorgi-tulergi, que són vistos com a sinocèntrics per alguns mongols, que prefereixen els termes nord-sud (aru/öbür). Alguns mongols també usen el nom en anglès Southern Mongolia.
Geografia La major part del territori de la Regió Autònoma de Mongòlia Interior està constituït per altiplans i cadenes muntanyenques. La zona oriental està dominada per les muntanyes del Gran Khingan, que descendeixen per l'est cap a les planes de Manxúria. La part central està dominada per les muntanyes de Yinshan i Langshan. El desert de Gobi s'estén al llarg de la frontera entre Mongòlia Interior i Mongòlia. Altres deserts són el Mu Us i l'Hobq, al sud de la corba del riu Groc, i el desert de Badain Jaran a l'oest. La major part de la zona oriental parteix de les conques dels rius Amur i Liao. El riu Groc (Huang He) penetra cap al nord i creua prop de les ciutats d'Hohhot i Baotou abans de tornar cap al sud formant una O, per això aquesta regió és coneguda com a Hetao (河套), 'envoltada pel riu'. La resta de la Mongòlia central i occidental no forma part de cap divisòria i té nombrosos llacs salats. El cim de la muntanya Helan, a les muntanyes del mateix nom que s'estenen al llarg de la frontera amb Ningxia, és el punt més alt de la regió, amb 3.556 metres. El major llac d'aigua dolça és l'Hulun, al nord-est, proper a Mongòlia i Rússia. En general, el clima n'és continental. Els hiverns són llargs i freds, amb una mitjana de temperatures al gener que oscil·la entre els -23 °C en el nord-est i els -10 °C al sud. Els estius són curts, amb una mitjana al juliol d'entre 17 °C i 24 °C. La mitjana anual de precipitacions va des de menys de 50 mm al nord i est fins a 450 mm en les terres altes del nord-oest. En els últims anys, la desertització ha esdevingut un important problema mediambiental.
Divisions administratives Mongòlia Interior es divideix en 12 prefectures, incloses 9 prefectures urbanes i 3 lligues.
Les nou prefectures són:
Hohhot (呼和浩特市 Hanyu Pinyin: Hūhéhàotè shì) Baotou (包头市 Bāotóu shì) Wuhai (乌海市 Wūhǎi shì) Chifeng (赤峰市 Chìfēng shì) Tongliao (通辽市 Tōngliáo shì) Ordos (鄂尔多斯市 È'ěrduōsī shì) Hulunbuir (呼伦贝尔市 Hūlúnbèi'ěr shì) Baynnur (巴彦淖尔市 Bāyànnào'ěr shì) Ulaan Chab (乌兰察布市 Wūlánchábù shì)
Les tres lligues són:
Xilin Gol (锡林郭勒盟 Xīlínguōlè méng) Alxa (阿拉善盟 Ālāshàn méng) Xing'an (兴安盟 Xīng'ān méng) miniatura|Planures de Mongòlia Interior Demografia Els xinesos han són el major grup ètnic: constitueixen el 80% de la població. Encara que la regió de Hetao, al costat del riu Groc, sempre ha estat poblada per agricultors del sud i nòmades del nord, l'episodi més recent de migració han al començament del segle XVIII fou fomentada per la dinastia Qing. Els han viuen principalment a la regió de Hetao i en diversos punts del centre i de l'est de Mongòlia Interior. Els mongols en són el segon grup de població amb un 17% del total. Això inclou molts grups que parlen mongol; oficialment a la Xina, grups com els buriat i els oirat són considerats mongols. Molts mongols que tradicionalment eren nòmades es van establir quan la seva economia de pasturatge va ser col·lectivitzada durant l'era maoista.
Grups ètnics a Mongòlia Interior, cens 2000. Exclosos membres de l'exèrcitFont: Departament d'Estadística poblacional, social, ciència i tecnologia de l'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina (国家统计局人口和社会科技统计司) i Departament de Desenvolupament econòmic, i Comissió d'estats ètnics de la Xina (国家民族事务委员会经济发展司), eds. Taules de nacionalitats de 2000, Cens poblacional de la Xina (《2000年人口普查中国民族人口资料》), 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (民族出版社), 2003 (). Etnicitat Població Percentatge Xinesos han 18.465.586 79,17% Mongols 3.995.349 17,13% Manxú 499.911 2,14% Ètnia hui 209.850 0,900% Ètnia daur 77.188 0,331% Evenks 26.201 0,112% Coreans 21.859 0,094% Russos 5.020 0,022%
Economia A les valls es conreen preferentment cereals, com el blat. A les planures, més àrides, la cria de cabres i ovelles és el mètode tradicional de subsistència. La silvicultura i la cacera són importants a les serralades del Gran Khingan. Els evenki de la bandera autònoma d'Evenki crien rens. Hi ha abundància de recursos naturals com carbó, llana de caixmir, gas natural, metalls rars i els majors dipòsits de tota Xina de niobi, circoni i beril·li. No obstant això, l'explotació d'aquests recursos en el passat va ser bastant ineficaç, cosa que es va traduir, malgrat la seva riquesa, en pobres resultats. Es voldria doblar la producció de carbó a l'any 2006, des dels 250 milions de tones de 2005, fins als 500 milions. La indústria s'ha desenvolupat principalment al voltant del carbó, la generació d'electricitat i les indústries relacionades amb la silvicultura. Ara es posa èmfasi en sis competitives indústries: energia, química, metal·lúrgica, manufactura d'equipaments, processament de productes agrícoles (incloent la llet) i alta tecnologia. Companyies de Mongòlia Interior conegudes són ERDOS, Yili i Mengniu. miniatura|Bandera dels nacionalistes mongols de Mongòlia Interior
Història Antiguitat primera Durant la major part de la seva història, les zones central i occidental de Mongòlia Interior, especialment la regió d'Hetao, han estat alternativament sota control dels xinesos agricultors del sud i els nòmades xiongnu, xianbei, kitan, nurchen i mongols del nord. La zona oriental és, pròpiament parlant, part de Manxúria i la seva pertinença històrica s'ha mogut més entre l'alternança entre diferents grups que en la lluita entre nòmades i agricultors xinesos. Durant la dinastia Zhou, aquestes zones central i occidental (regió d'Hetao i àrees adjacents) estaven habitades per pobles nòmades com els Loufan, Linhu i Di, mentre que la part oriental ho era pels Donghu. Durant el període dels Regnes Combatents, el rei Wuling (340 aC-295 aC) de l'estat de Zhao, establert en el que ara són les províncies d'Hebei i Shaanxi, va desenvolupar una política expansionista en la regió. Després de destruir l'estat de Di a Zhongshan, en l'actual província d'Hebei, va derrotar els Linhu i Loufan i va crear la comandància de Yunzhong, propera a l'actual Hohhot. També va construir una gran muralla a través de la regió d'Hetao. Qin Shihuang, després d'unificar l'Imperi xinès en el 221 aC, va enviar el general Meng Kuo perquè expulsés els xiongnu de la regió i va incorporar la vella muralla zhao dintre de la Gran Muralla xinesa. Així mateix va mantenir dues comandàncies a la regió, Jiuyuan i Yunzhong, i va traslladar 30.000 famílies per solidificar la regió. Després del col·lapse de la dinastia el 206 aC tots aquests esforços van ser abandonats.
Antiguitat tardana Durant la dinastia Han occidental l'emperador Wu va enviar el general Wei Qing a reconquistar la regió d'Hetao als xiongnu el 127 aC. Després de la conquesta, l'emperador va continuar amb la política de construir assentaments a Hetao per defensar-se dels nòmades. En aquest mateix any va establir les comandàncies de Shuofang i Wuyuan a Hetao. En aquesta època, el que ara és l'orient de Mongòlia Interior estava controlat pels xianbei, que més tard superarien els xiongnu en poder i influència. Durant la dinastia Han oriental (25-220 dC), els xiongnu que s'havien rendit a la dinastia Han començaren a instal·lar-se a Hetao i es van barrejar amb els immigrants Han de la zona. Més tard, durant la dinastia Jin occidental, va ser un noble xiongnu d'Hetao, Liu Yuan, qui va establir el Regne Han Zhao a la regió començant així el període dels Setze Regnes que va veure la desintegració del nord de la Xina sota una varietat de règims Han i no Han (incloent els xiongnu i els xianbei). miniatura|Temple de les Cinc Pagodes a Huhhot Les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) restabliren un Imperi xinès unificat i, com les seves predecessores, van conquistar Hetao i van establir-hi assentaments, encara que una vegada més aquests esforços van fracassar quan l'Imperi Tang va començar a col·lapsar. Hetao (juntament amb la resta del que ara és Mongòlia Interior) va ser llavors absorbit per l'imperi dels kitan (dinastia Liao), un poble nòmada originari del que ara és la part sud de Manxúria i l'oriental de Mongòlia Interior. Fou seguit per l'Imperi tangut (dinastia Xia occidental), que va prendre control de la part occidental (incloent la part occidental d'Hetao). Els Kitan van ser més tard reemplaçats pels Jurchen, avantpassats dels moderns manxú, que van establir la dinastia Jinn a Manxúria i nord de la Xina.
Edat mitjana i moderna Genguis Kan va unir les tribus mongoles el 1206, va conquistar l'Imperi tangut el 1227 i el Jurchen el 1234. Els seus descendents van completar aquesta conquesta de la Xina el 1279, establint la dinastia Yuan, que seria desallotjada per la dinastia Ming el 1368. Els Ming van reconstruir la Gran Muralla en el seu actual emplaçament, que coincideix aproximadament amb la frontera sud de l'actual Regió Autònoma de Mongòlia Interior (encara que es desvia significativament en la frontera amb Hebei) Els manxú van sotmetre els mongols al començament del segle XVII; envaïren a continuació la Xina Ming el 1644, i la posaren sota control de la seva dinastia Qing (1644-1912), sota el domini de la qual cada regió de Mongòlia va ser administrada de diferent manera: Mongòlia exterior: les quatre lligues (aymags) dels mongols khalkha de la Mongòlia central i del nord, així com les regions de Tannu Uriankhai i Hovd al nord-oest van ser supervisades pel general d'Uliastay en la ciutat d'Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongòlia, la regió administrada per Rússia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang. Mongòlia interior: les banderes i tribus del sud de Mongòlia formaven part de sis lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de Mongòlia Interior i algunes àrees veïnes en les províncies de Liaoning i Jilin. Mongòlia Taoxi: les banderes d'Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren distintes dels aymags de Mongòlia exterior i dels chuulghans de Mongòlia interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongòlia Interior. Les vuit banderes Chahar estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensió correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongòlia Interior més la regió que envolta Zhangjiakou a la província d'Hebei. Al mateix temps, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de les províncies de Zhili i Shanxi també se sobreposen en aquesta regió. La bandera de Guihua Tümed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual Hohhot). Es correspon amb els veïnatges de la moderna ciutat d'Hohhot. Alhora, la jurisdicció d'alguns departaments fronterers de la província de Shanxi també se sobreposen en aquesta regió. La regió d'Hulunbuir, en el que ara és el nord-est de Mongòlia Interior, era part de la jurisdicció del general d'Heilongjiang, un dels tres que tenia Manxúria.
Segles XIX-XX