Miguel G. Tejera (Caracas, Veneçuela, 20 de març de 1848 - París, França, 22 de febrer de 1902) fou un escriptor, polític i diplomàtic veneçolà, germà del poeta i escriptor Felipe Tejera (1846-1924) i del compositor, Francisco Tejera (1840-1878).
Estudià humanitats en el Col·legi Roscio i el 1875 publicà a París El Mundo ilustrado, així com les obres Venezuela pintoresca è il·lustrada, premiada pel Govern veneçolà amb medalla d'or, i la Gran Carta geogràfica de Venezuela, segons l'antiga de Codazzi.
Tornat a Caracas, desenvolupà diversos càrrecs oficials, i el 1880 fou nomenat president de la Comissió de límits amb el Brasil i després ministre d'Obres públiques. Més tard fou encarregat de Negocis de Veneçuela en el Brasil, el 1882 plenipotenciari en el Congrés de Panamà i després ministre d'Obres públiques per segona vegada.
Va pertànyer a un gran nombre de societats científiques i literàries, tant al seu país com a l'estranger. Per la seva cultura i per la importància de les seves obres, Tejera està conceptuat com una de les més solides autoritats del seu país.
A més de les ja mencionades se li deuen: Compendio de Historia de Venezuela, (París, 1875); Historia documentada del general Francisco Miranda, que només es publicà en part; Biografia del general San Martín (París, 1875); Estudio sobre el ferrocarril de Carenero à Caracas (Caracas, 1879); Prosa y verso (Barcelona, 1889) Origen y constitució mecánica del mundo (Barcelona, 1889).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 59, pàg. 1485 ()
Categoria:Diplomàtics veneçolans Categoria:Polítics de Caracas Categoria:Morts el 1902 Categoria:Escriptors veneçolans del segle XX Categoria:Escriptors de Caracas Categoria:Polítics veneçolans del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1848