Bianca Bianchi (Vicchio,31 juliol de 1914 - Florència, 9 juliol de 2000) va ser una docent italiana, pedagoga, política i escriptora, una de les 21 dones parlamentaries de l'Assemblea Constituent que van redactar la nova Constitució italiana, després de la Segona Guerra Mundial.

Biografia Nascuda a Vicchio, a la vall de Mugello (província de Florència), era filla d'Adolfo Bianchi i d'Amante Cafaggi i tenia una germana gran, Margherita. El seu pare era ferrer i un socialista molt actiu que va morir prematurament el 1921. La mare i les dues filles va ser acollides a Rufina, a casa dels avis materns. Més tard, Bianca es va traslladar a Florència per continuar els estudis.Després d'obtenir el títol de magisteri, es va matricular a la Facultat de Pedagogia. El 1939 es va graduar amb una tesi titulada El pensament religiós en Giovanni Gentile, publicada posteriorment, amb Ernesto Codignola com a supervisor.

Professora a Gènova, Bolzaneto i Cremona, va trobar obstacles, fins al punt de perdre la feina, pels desacords amb els seus superiors sobre la seva forma d'impartir les classes i per no voler excloure la cultura hebraica, que a conseqüència de les lleis racials del feixisme italià, estava exclosa dels programes d'ensenyament. Per aquest motiu, a partir del desembre de 1941, va acceptar l'oferta d'ensenyar italià a Bulgària. Va tornar al poble de Rufina el juny de 1942 i després de la caiguda de Mussolini es va establir a Florència.

En aquell període, va participar en les reunions del Partito d'Azione, va repartir propaganda clandestina antifeixista i va col·laborar en el transport d'armes per a la Resistència italiana. El 1945 es va unir al PSIUP de Giuseppe Saragat i Pietro Nenni i va col·laborar en diversos diaris polítics.

A les eleccions del 2 de juny de 1946, va ser elegida membre de l'Assemblea Constituent i, juntament amb Teresa Mattei, va ser una de les secretàries de la Presidència i una de les 21 dones del total dels 556 membres de la Cambra, obtenint més del doble dels vots que el cap de llista Sandro Pertini. Va viure entre Florència i Roma.cfr. anche A l'Assemblea Constituent va intervenir sobre els problemes de les escoles, les pensions i l'ocupació. El gener de 1947 va seguir el grup de Saragat en l'escissió de Palazzo Barberini, que va donar lloc al nou partit socialdemòcrata, el PSLI, més tard PSDI.

El 1948, com a candidata a Sicília, va ser elegida, en la primera legislatura, per la llista d'unitat socialista. El 1949 va presentar la primera d'una sèrie de propostes legislatives sobre la protecció legal dels fills naturals, amb l'objectiu de fer més pràctic el reconeixement de la paternitat. El projecte legislatiu va trobar una resistència considerable i no es va aprovar fins al 1953.

Després d'aquella experiència política, a partir de la dècada del 1950, es va dedicar a l'estudi de qüestions educatives i a la creació de l'Escola Europea de Montesenario, un institut model per a nens de primària i secundària. Les idees que van impulsar aquella experiència, avantguardista en molts aspectes, van ser expressades en els assajos Amistat per als nostres fills i L'experiència d'una nova educació a l'Escola d'Europa. En aquells anys també va col·laborar amb el diari La Nazione de Florència, editant, entre altres coses, la columna «Occhio ai ragazzi», dedicada a problemes educatius.

De 1970 a 1975 va ser regidora de l'ajuntament de Florència, pel PSDI i va ocupar el càrrec de tinent d'alcalde.

També en aquella època es va dedicar a escriure obres autobiogràfiques. Va tornar a viure al seu poble natal de Vicchio, «... etern, únic, el poble de l'ànima, la meva llar». El 1999 va fer l'última entrevista. Va morir a Florència, (segons algunes fonts a Vicchio) el 9 de juliol de 2000 i està enterrada a Rufina.

Honors El 2021, a Rufina, li va ser dedicat un Centre-Casal per a la Infància. A Barberino Tavernelle, complint amb l'objectiu de feminitzar el nomenclàtor, es va concedir un carrer a Bianca Bianchi i a 24 dones representatives més. També a Mugello, es rememoren els recorreguts de Bianchi en una ruta de 40 Km. El 2025 l'Ajuntament de Florència li va dedicar uns jardins, i el 2026 li va concedir, a títol pòstum, el Fiorino d'oro, la màxima condecoració de la ciutat. El juny del mateix any, amb motiu dels vuitanta anys de la República Italiana, se la va homenatjar al seu poble natal amb la cerimònia Io torno a Vicchio

Obres (1940) El problema religioso in Giovanni Gentile, Florència, La nuova Italia (Problemes filosòfics, 5) (1946) Parole alle donne, la vida nel socialismo, Florència, Libreria Editrice Socialista (1946) El Partito Socialista e la scuola. Discorso pronunciato a all'Assemblea Costituente nella sessione del 22 luglio 1946, Roma, Tip. de la Cambra de Diputats (1951) Fills di nessuno, Milà, Ed. Comunitària. (1951) Non piú figli di NN , editat per l'Oficina de Premsa i Propaganda del Partit Socialista Democràtic Italià (Quaderns de Propaganda. Partit Socialista Democràtic Italià, 5) (1951) «Le donne e l'articolo 37 [entrevista]», Noi donne, 45, 18 de novembre de 1951, p.5 (1952) Il sistema educativo di Maria Montessori, Florència, Le Monnier (1954) Lineamenti di metodologia, Torí, Paravia (El mestre) (1955) «Il fanciullo e il suo mondo di fantasia», a: Problemi della letteratura per l'infanza in Europa. Actes de les Jornades Europees celebrades a Florència del 27 al 30 de maig de 1954, Florència, Centre Nacional d'Estudis i Documentació Educativa, p.44-54 (1957) "Una nobile figura di studioso e di democratico Gaetano Pieraccini si è spento a Firenze", Il Resto del carlino, 14 d'abril de 1957, p.3 (1960) «Semra che tutti vedano...Vedono infatti, ma con le mani», La Giustizia, 1 de novembre de 1960, p.3 (1962) Amicizia per i nostri figli, Roma, Obres Noves (Experiències educatives i pedagògiques, 1) (1962) L'esperienzaa di un'educazione nuova alla Scuola d'Europa, Roma, Noves Obres (Esperiences didattiques i pedagogiques, 2) (1973) Milinkata, Florència, El faune (1974) Il sole nero, Florència, El Faune (1976) Il tempo del ritorno, Selci Umbro, impremta Pliniana (1981) Al di là del muro, cronaca di un viaggio in Ungheria, Poggibonsi, Lalli (Escriptors italians contemporanis) (1989) La Politica e la donna, a Le donne e la costituzione, atti del convegno promosso dall'associazione degli ex-parlamentari, Roma 22-23 marzo 1988, Roma, Cambra de Diputats, p.229-231 (1993)Il colore delle nuvole, Florència, Llibres de Florència (1994) Principessa, Florència, llibres de Florència (1995) Io torno a Vicchio, Florència, Giorgi i Gambi (1997) Vivró ancora, Florència, Morgana (1998) La storia è memoria, ti racconto la mia vita, Giorgi i Gambi (I fiorentinissimi, 1) (1999) Il seme della terra, Florència, Giorgi & Gambi (I fiorentinissimi, 2) (1999) «Firenze, un amore incondizionato», a Ottanta voglia di raccontare, Florència, Giunti, pàg.30-34

Referències

Bibliografia (1946) «Les 21 dones a l'Assemblea Constituent», La Domenica del Corriere, 48, 19 (21 de juny de 1946), pàg. 3 (1950) P. Cerdonio, «Per als anònims la llei és cruel», La Stampa, 1950 (1951) FA , "Violetes per Bianca Bianchi", L'Europeo, VII, n. 275, 28 de gener de 1951 (1956) Anna Garofalo, L'italià a Itàlia, Bari, Laterza 1956, pàg. 99-100 (1996) Marina Addis Saba, Mimma De Leo, Fiorenza Taricone (a càrrec de): Les dones i l'Assemblea Constituent, als orígens de la República . Roma, Departament d'Informació i Publicacions (Quaderni di Vita italiana) (1998) Silvia Salvatici, Anna Scattigno: "Una noia amb els cabells color coure", a En una temporada diferent, dones al Palazzo Vecchio, 1946-1970 . Florència, Ed. Comune obert, p. 89-112 (2005) Maria Casalini: Dones d'esquerres, 1944-1948 . Roma, Carocci (Estudis Històrics Carocci, 73) (2006) Paola Capitani: «La trobada amb Bianca Bianchi», «L'Escola Europea de Montesenario», a Scuola domani, Milà, Angeli, 2006, pàg. 12-16, pàg. 25-27 (2006) Giulia Pezzella: « Les dones i l'Assemblea Constituent » a: Treccani.it <10/05/2013> (2007) Maria Teresa Antonia Morelli (a càrrec de): Les dones de l'Assemblea Constituent . Roma-Bari, GLF Editori Laterza (Sèrie de la Fundació de la Cambra de Diputats. Veus del Parlament) (2008) Zeffiro Ciuffoletti, Antonio di Ruggiero: "Bianca Bianchi", a: Diputats toscans a l'Assemblea Constituent, perfils biogràfics, editat per Pier Luigi Ballini. Florència, Edicions de l'Assemblea, pàg. 143-154 (2008) Patrizia De Salvo: "Mares constituents: Bianca Bianchi i Lina Merlin, les dones socialistes a l'Assemblea Constituent", a Actes de l'Acadèmia Peloritana dels Pericolanti. Classe de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Polítiques, LXXVII, pàg. 97-116 (2014) Francesca Gori: «Bianca Bianchi: de l'antifeixisme existencial al virus de la política», ToscanaNovecento, 2014 (2015) Ferdinando Leonzio: "Bianca Bianchi, a Women of socialism, [Bratislava], Vydavatel'stvo Divis-Slovakia, 2015, p. 75-85 (2016) Patrizia Gabrielli: "Bianca Bianchi: la molt rossa" a La primera votació. Dones i dones electes, Roma, Castelvecchi, 2016, pàg. 148-151 (2019) Fabrizio Scheggi: "Eren protagonistes", Borgo San Lorenzo Florència, 2019

Enllaços externs Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Alumnes de la Universitat de Florència Categoria:Pedagogs italians Categoria:Professors a Itàlia Categoria:Polítics italians del segle XX Categoria:Escriptors italians del segle XX