El testament d'Orfeu (títol original en francès: Le Testament d'Orphée) és un pel·lícula francesa dirigida per Jean Cocteau el 1959 i estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.
Argument Mort i resurrecció del poeta. Colpit per una bala, el poeta Jean Cocteau viatja a un altre temps. Vida i mort, present i futur, monstres i imaginació, angoixes i fantasmes, és el testament del poeta cineasta, la seva biografia sense cap preocupació de cronologia. Jean Cocteau hi té el paper principal.
Repartiment Jean Cocteau: el poeta Jean Cocteau/Orfeu Jean Marais: Edip Maria Casarès: la príncessa François Périer: Heurtebise Édouard Dermit: Cegest i per ordre alfabètic: Françoise Arnoul Claudine Auger: Minerva Charles Aznavour: el curiós Brigitte Bardot: ella mateixa Lucia Bosè: una amiga d'Orfeu Yul Brynner: l'uixer dels inferns Françoise Christophe: la infermera Gérard Chatelain: l'enamorat Nicole Courcel: la mare maldestra Henri Crémieux: el professor Luis Miguel Dominguín: un amic d'Orfeu Guy Dute; un home-gos Daniel Gélin: l'intern Philippe Juzan: un home-cavall Jean-Pierre Léaud: Dargelos, l'escolar Michèle Lemoigne: l'enamorada Serge Lifar: un amic d'Orfeu Daniel Moosmann: un home-cavall Brigitte Morisan: Antigona Pablo Picasso: un amic d'Orfeu Françoise Sagan: una amiga d'Orfeu Alice Sapritch: la reina de les gitanes Henri Torrès: el locutor Annette Vadim/Roger Vadim:Casats en l'època del rodatge, una o l'altre són als crèdits segons diferents bases de dades cinematogràfiques: Annette Vadim per l'imdb, Roger Vadim per la BiFi, i tots dos per The TCM Movie Database Estats Units (TCM menciona Roger Vadim i « Annette Strøyberg »). Com indica Jean Cocteau en l'epíleg de la pel·lícula, cada espectador haurà pogut reconèixer diverses celebritats entre les aparicions dels «amics d'Orfeu». amics d'Orfeu Francine Weisweiller: la senyora que s'ha equivocat d'època
Banda sonora Músiques addicionals: Christoph Willibald Gluck, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach (BWV 1067, Menuet i Badinerie), Richard Wagner.
Producció Rodatge Període preses: 1959, setembre a novembre Interiors: Estudis de la Victorine (Alps Marítims), Estudis Francoeur (París) Exteriors: Alps Marítims: Saint-Jean-Cap-Ferrat (Algunes escenes tenen per decorat villa Santo SospirPropietat de Francine Weisweiller. on els murs són pintats al fresc per Jean Cocteau), Villefranche-sur-Mer (es veu la façana de la capella Saint-Pierre de Villefranche-sur-Mer decorada per Cocteau). Bouches-du-Rhône: Les Baux-de-Provence rodatge facilitat gràcies a François Truffaut, sobretot per a les escenes als indrets del Vall d'Infern i de les carreres). Jean Cocteau va acceptar que un equip radiofònic, dirigit per Roger Pillaudin, segueixi el rodatge de la pel·lícula.
Acollida .
Premis i nominacions Nominacions 1961: BAFTA a la millor pel·lícula per Jean Cocteau
Referències
Categoria:Pel·lícules de França del 1960 Categoria:Pel·lícules biogràfiques de França Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre Categoria:Pel·lícules del 1960 doblades al català Categoria:Pel·lícules per director francès