miniatura|Distribució de la llengua damana El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina. També es coneix amb diversos noms alterns: Arosario, Arsario, Guamaca, Guamaka, Maracasero, Marocasero, Sancá, Sanja, i malayo (degut al patronímic Malo, preponderant en la regió del Cesar, sense relació amb el malai.
Segona Jon Landáburu Illarramendi, director del Programa de Protecció a la Diversitat Etnolingüística (PPDE), citat pel Ministeri de Cultura de Colòmbia:
Es dona un fort debilitament en els processos de transmissió del damana de generació a generació doncs d'un 87,5 per cent del bon ús de la llengua per part dels caps de llar, es passa a un 49,6 de bon ús entre els fills i a un 19 per cent entre els nets. És un fet preocupant de cara al futur de la llengua.
Segons l'organització Ethnologue, l'any 2001, la llengua damana era parlada per 1.920 persones.Malayo A language of Colombia No obstant això, segons el citat Ministeri de Cultura, al febrer de 2010, el poble wiwa tenia una població de 13.627 persones, de les quals, "una mica més de la meitat de la població wiwa parla bé la llengua damana".Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana . Consultat el 4 de juny de 2011
Fonologia Vocals La llengua damana presenta set fonemes vocàlics: {| class=wikitable style=text-align:center; ! ! Anteriors ! Centrals ! Posteriors |- ! Tancada | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | |- ! Mitjanes | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | |- ! Obertes | | style="font-size:larger;" |
Consonants Aquesta llengua registra 19 fonemes consonàntics: {| class=wikitable style=text-align:center; ! colspan=2| ! labials ! dento-alveolars ! palatals/ ! velars ! glotals |- ! rowspan=2| oclusiva ! | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
! | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
! rowspan=2| fricativa ! | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
! | | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
! colspan=2 | nasals | style="font-size:larger;" | | style="font-size:larger;" |
! rowspan=2 | vibrants ! | | style="font-size:larger;" |
! | | style="font-size:larger;" |
! colspan=2 | continuants | style="font-size:larger;" |
| style="font-size:larger;" |
Escriptura i literatura La llengua wiwa o damana s'ensenya en apartades escoles dels caserius del Cesar i Magdalena, amb base en la cartilla "Ranzhe dʉmʉna wiwa" (La meva cartilla sanka), alguns amb el suport d'antropòlegs o lingüistes o entitats oficials.
Entre els investigadors del la llengua wiwa es destaquen els lingüistes Orlando Ricaurte i Cindy S. Williams i els antropòlegs Silvia Botero, Cristina Echeverría i Alejo Santamaría. A Ricaurte es deu l'intent de publicar un noticiari en aquesta llengua, la primera nota de la qual va aparèixer en "El Observador del Cesar" (juliol de 1985):
Referències
Bibliografia
Publicacions acadèmiques Frank, Paul S. 1993. "Proto-Arhuacan phonology." Hoppe, Dorothy. 1973. "Malayo." Hoppe, Robert H. 1981. The Malayo: Protectors of the universe, a study in myth, ritual and symbolism. Hoppe, Robert H. and Dorothy Hoppe. 1974. "Texto malayo: La culebra."
Schauer, Stanley and others. 1973. Aspectos de la cultura material de grupos Étnicos de Colombia 1. Williams, Cindy S. 1993. A grammar sketch of Dʉmʉna. Williams, Larry P. 1995. Noun classification or spatia categorization:Damana orientation verbs.
Publicacions locals 1978. Sizi. 1979.Dʉmʉna gawa cwaga. 1983. Ranzhe Dʉmʉna. 1987. Instituto Lingüístico de Verano Cartilla primera en Malayo. 1988. Zhinzhoma tuakuzhi.
Enllaços externs Mapa lingüístic del nord de Colòmbia
Categoria:Llengües txibtxa Categoria:Llengües de Colòmbia